José Arcadio, malalt d’esquizofrènia paranoide: “Al principi era molt reticent a divulgar el meu diagnòstic”

Veus expertes asseguren que la salut mental és la pandèmia silenciosa del segle XXI i que cal destinar-hi més recursos. De fet, s'estima que una de cada quatre persones patirà al llarg de la vida algun tipus de trastorn o malaltia mental. En aquests moments, la depressió es considera la primera causa global d'incapacitat.

L'impacte de la covid en la salut mental de la població encara és gran. Una de cada sis persones van patir atacs de pànic o ansietat. I a la Comunitat Valenciana, les consultes augmentaren un 42%.

Les xifres deixen entreveure que cal reforçar els recursos sanitaris especialitzats. En la sanitat pública valenciana hi ha 5,3 psicòlegs clínics per cada 100.000 habitants, una xifra tres voltes inferior a la mitjana europea, amb 18 professionals per cada 100.000 habitants. 

Amb motiu del Dia de la Salut Mental, que és aquest dilluns, un equip d’À Punt ha conversat amb dos testimonis que han patit les malalties mentals en primera persona: Yolanda Escribà, que va patir un brot psicòtic, i José Arcadio, que pateix esquizofrènia paranoide. 

“Sempre vaig notar tota la vida que tenia una dificultat en alguna cosa, però no sabia en què”. Yolanda tenia parella, fills i una professió quan va patir un brot psicòtic i la van haver d'ingressar. Assegura que va passar per llocs que ningú es pot imaginar. 

En el cas de José, li diagnosticaren esquizofrènia paranoide fa sis anys, quan treballava com a pèrit judicial. “Al principi era molt reticent a divulgar el meu diagnòstic, la meua malaltia”, afirma. 

És l'autoestigma que pateixen molts pacients amb malalties mentals greus. Trastorns psicòtics, trastorn bipolar o depressió major que s'han disparat després de la pandèmia. El director del Centre d’Atenció Psicosocial a persones amb trastorn mental greu, Juan Lázaro, explica que hi havia problemes que estaven “calmats o callats” per la socialització diària, que durant la quarantena van aflorar. 

A Espanya tan sols es creen 140 places a l'any per a psicòlegs en la sanitat pública, mentre que la mitjana europea per país està en 8.000.