José Luis i Ángela, veïns afectats per l’incendi de Campanar: “Açò és una pel·lícula de terror”

“Açò és una pel·lícula de terror”. Són les paraules de José Luis i Ángela, dos dels 450 veïns afectats per l’incendi que ha calcinat aquest dijous un edifici residencial al barri de Campanar de València i que ho han perdut absolutament tot. La parella ha passat la nit a l'hotel Valencia Palace.

José Luis relata que al voltant de les 17:00 hores van començar a sentir una forta olor de plàstic cremat que va fer saltar les alarmes. “La meua dona va obrir la finestra i es va trobar una fumaguera negra fortíssima i vaig decidir que ens n’anàrem, perquè el fum començava a entrar per davall de les portes i pels conductes de ventilació”, explica aquest metge del SAMU.

La parella va començar a cridar a diverses portes, però no van obtenir cap resposta, i van decidir baixar les escales “perquè no podíem esperar més temps”. José Luis va ser un dels veïns que va ser atés per una ambulància del Servei Vital Bàsic per inhalació de fum només arribar al carrer.

Des d’allà van veure “amb incredulitat”, “com es crema tot el que tens allà, tots els records, tot”, conten als micròfons d’À Punt Notícies aquests veïns que només han pogut salvar la cartera amb la documentació. “Es va cremar més ràpidament que una falla”, relata.

Anit estaven “en xoc”, però, passada la nit, comencen a ser més conscients de l’ocorregut. Visiblement emocionat, José Luis explica “hui comença un procés que serà llarg i complicat”. “Estem a soles els dos, no tenim res, a on anem? Ja no tinc casa, em compre una Quechua i me'n vaig baix del riu?”. Amb resignació, reconeix que “aquestes coses s'allarguen, que després es busquen responsabilitats, però al final qui ho paga som nosaltres, que no sabem a on anar ni a on caure morts”.

Ángela, la dona, està rebent atenció psicològica. No ha pogut dormir per la sensació “d’angoixa” de pensar que si haguera passat de nit, mentre dormien, potser no haurien salvat la vida: “Va ser qüestió de cinc minuts”. “En arribar a baix, a les escales, el fum que nosaltres véiem gris des de casa ja s'havia tornat negre”, assegura, “ens podríem haver mort només per la inhalació del fum”. 

La parella agraeix el suport que han rebut per part de l’hotel que els ha acollit aquesta nit, però afirmen que encara no saben fins quan tindran l’habitació, i preguen perquè “no hi haja més morts”. Si l'incendi haguera passat de nit, “no s’hauria salvat ningú”.