La joventut percep la salut mental com un tema desconegut, estigmatitzat i secundari
L’estigma social causa temor entre la joventut a l’hora d’anomenar i expressar les seues dolences i això invisibilitza els problemes de salut mental de la societat
La joventut considera que la salut mental és un tema desconegut, estigmatitzat socialment sobretot entre la població adulta i secundari tant en termes de salut com en prioritat política. Així es desprén de l’últim estudi del Consell Valencià de la Joventut, que analitza la percepció social de la salut mental del jovent, amb la intenció de conéixer els seus discursos sobre salut mental i identificar els problemes associats i les necessitats no cobertes a què s’enfronten. L’estudi està fet tenint en compte les persones joves, però també l’opinió de les persones expertes en salut mental.
Les principals conclusions de l’estudi són que la salut mental és percebuda per la joventut com un tema desconegut, estigmatitzat socialment i secundari, que el sistema sanitari tracta aquesta qüestió com una dimensió secundària de la salut, que no és una prioritat política i que està infrafinançada.
També que s’està produint un augment de les tendències suïcides, tal com es reflecteix en les estadístiques de morts per suïcidi en menors de 39 anys en la Comunitat Valenciana, que es donen fins i tot en criatures en edat escolar.
Baixa i insuficient inversió en salut mental
Tant la joventut com les veus expertes coincideixen que la pandèmia ha aguditzat els problemes de salut mental que algunes persones ja patien i ha generat malestars nous en població de totes les edats que abans no es donaven. De fet, en el cas concret de les menors d’edat, les peticions d’ajuda psicològica han augmentat un 32%.
Això ha fet que es pose el focus en la salut mental, que se’n parle més i que es desestigmatitze el fet de tindre problemes. Però aquest augment de la preocupació pel benestar emocional no ha vingut acompanyat d’una inversió mé gran en atenció, cosa que els i les menors d’edat estan acusant especialment, segons un informe de l’ONG Save The Children. Així, la percepció del jovent és que la salut mental continua invisibilitzada i infravalorada i que això “genera una baixa i insuficient inversió en la matèria”, cosa que es tradueix en una mancança de la societat per a “donar resposta a les necessitats derivades dels problemes de salut mental”.
A més, perceben l’accés a una atenció psicològica de qualitat com car i complicat i s'observa l’efecte de la variant de classe social en l’atenció infradotada en el servei públic de salut.
Problemes de salut mental multicausals
Les problemàtiques més freqüents entre les persones joves són: l’ansietat, l'estrés, la depressió, problemes d’autoestima, els trastorns de la conducta alimentària (TCA) i les addiccions a substàncies (estupefaents i alcohol) i al joc en línia. I tant el jovent com les veus expertes coincideixen a afirmar que els orígens són múltiples i variats.
Algunes de les causes més freqüents dels problemes de salut mental en què estan d’acord la joventut i les expertes són la inestabilitat econòmica i laboral, la impossibilitat de complir els cànons de bellesa i un ideal de projecte de vida, la pèrdua d’éssers estimats, ruptures amoroses, falta d’habilitats i competències emocionals, l’estudi i les restriccions socials durant la pandèmia.
Més professionals i més conscienciació
L’informe del Consell Valencià de la Joventut inclou també una sèrie de propostes d’actuació en matèria de salut mental en persones joves entre les quals destaca la necessitat d’un canvi cultural en la consideració de la salut mental: totes les persones poden patir una malaltia o trastorn mental.
A més, es proposen actuacions dirigides tant a facilitar l’accés als professionals de la salut mental: més inversió, contractació de més personal, ajudes econòmiques per a teràpies i tractaments; com a pal·liar les problemàtiques de les quals deriven aquests problemes: implementar polítiques socials que integren la salut mental de la ciutadania, polítiques d’ocupació jove i garantia de drets laborals, i polítiques d’habitatge per a l’emancipació jove.