Ara en la televisió
MÚSICA DE BANDA
Dos joves a bord d'ultralleuger ensenyen a migrar un grup d’aus que s’havien extingit a Europa
La ruta de 2.300 km fa parada a Orpesa i Olocau i conclourà a Cadis
Un ultralleuger guia un grup d'aus migratòries
L’ibis ermità va desaparéixer d’Europa fa vora 300 anys, i ara, els últims 700 exemplars en llibertat viuen al Marroc. El projecte Eremitas, que compta amb la col·laboració del Bioparc València, s’ha proposat repoblar Europa amb exemplars d’aquestes aus migratòries en greu perill d’extinció que han sigut criats en captivitat. Però, perquè siguen autònomes, cal passar per una complicada prova: que aprenguen a migrar per a resistir el canvi d’estacions.
Dues dones a bord d’ultralleugers estan fent el repte possible. Són les encarregades de guiar un grup de 35 exemplars pels 2.300 quilòmetres que separen un zoo de Viena de Cadis, on passaran el període d’hibernació. Aquesta setmana, la ruta travessa la Comunitat Valenciana fent escala a Orpesa, a la Plana Alta i Olocau, al Camp de Túria. Un grup de treballadors del Bioparc de València han col·laborat amb el projecte emmagatzemant i proporcionant cucs per a alimentar les aus, i cooperant amb l’equip de terra des dels punts de descans.
El millor per a mi és crear aquest vincle especial entre nosaltres i els ocells
Les dues mares humanes —com es refereixen a les guies que encapçalen el comboi aeri— han criat aquestes aus al zoo austríac que marca l’origen de la ruta. Ara indiquen el camí des de l’aire amb ajuda d’un soroll especial que han treballat des que eren pollets per a associar amb recompenses. L’objectiu és que els ibis ermitans aprenguen el recorregut, siguen capaços de repetir-lo a soles, i ensenyen altres aus a fer-lo.
“El millor per a mi de ser mare dels ibis és crear aquest vincle especial entre nosaltres i els ocells, perquè realment tenim la sensació que confien en tu”, explica Helena Wehner, una de les mares adoptives. Però el procés no ha estat exempt de dificultats: les cuidadores han hagut de romandre amb els ocells des de l’alba fins a la nit durant tots els anys de cria. A més han hagut d’aconseguir que no els identificaren amb humans, entre altres estratègies, gastant sempre un uniforme groc i evitant parlar amb altres persones en presència de les aus.
No és la primera volta que el projecte Eremitas posa en marxa una ruta migratòria d’aquest tipus. Un altre grup d’aus van aprendre a viatjar des d’Àustria a Itàlia, i una vegada alliberades han sigut capaces de fer el trajecte a soles i li l’han ensenyat a les seues cries.
Juan Giménez, subdirector general d'Espais Naturals i Biodiversitat celebra la possibilitat de participar en un projecte europeu que permeta la recuperació d’una espècie desapareguda a Europa. “És una alegria que un dels corredors de la nova ruta passe per la Comunitat Valenciana”, ha afirmat.