El jubilat valencià voluntari a Ucraïna: "Sé quan vaig vindre, però no quan tornaré"

És difícil reduir a un titular una personalitat tan polièdrica com la de Mariano García Calatayud (Carlet, 1948). Hi ha les imatges del jubilat valencià repartint ajuda humanitària en orfenats i escoles de les regions d'Ucraïna fronteres amb Rússia, en què l'exèrcit de Kíev combat faccions separatistes armades per Moscou. I al mateix temps, fotografies amb militars, sobre un tanc i empunyant un fusell. A Mariano li agraden les primeres, i li molesta la visibilitat que està tenint l'última, que assegura que s'ha malinterpretat perquè es va produir en una visita a un museu militar ucraïnés.

Pèro les explicacions del valencià no acaben de resoldre les incògnites que ha generat la seua presència a Ucraïna. Ni el perquè, d'un dia per a un altre, fa set anys, va renunciar a la comoditat de pensió com a funcionari jubilat i la pròpia família —té fills i nets— a la Ribera Alta per a jugar-se la vida per la causa ucraïnesa. "Sé quan vaig vindre, però no quan tornaré", ha explicat als micròfons d'À Punt.

"Hem preparat un comboi amb un furgó amb materials i productes per als xiquets i les famílies dels territoris de la guerra que no tenen res, que s'han quedat sense res, per les represàlies pels atacs dels terroristes del senyor de les guerres, Vladímir Putin", conta sobre el seu voluntariat a les regions fronteres amb Rússia. "Portem moltes coses als xiquets de la guerra, de les escoles, dels internats, com material d'escola, roba, sabates, medicaments i material d'hospitals, i també per als nostres companys militars".

M'he lliurat quatre o cinc voltes de morir assassinat i això m'ha donat més forces per a continuar lluitant

Assegura "no tindre por de res" tot i que les visites al front, a les regions en conflicte amb faccions separatistes russes armades pel Kremlin, han estat a punt de costar-li la vida i l'han posat en el punt de mira de franctiradors, com ells mateixos l'han informat. "M'he salvat quatre o cinc voltes de morir, de ser assassinat, i això m'ha donat més forces encara per a continuar lluitant contra els terroristes de Putin i contra Putin".

"Els meus companys voluntaris i jo portem ajuda humanitària" assegura el carletí, que no oculta les seues simpaties pels soldats ucraïnesos ni la seua inclinació per les armes. I no renuncia a empunyar-les, "si arriba el moment", per a defendre la gent d'Ucraïna "contra la dictadura de Putin". "Sí, m'agraden les armes, ho reconec, és normal i més ací que no et pots fiar de ningú, però no en porte damunt", ha explicat en una entrevista a À Punt en què ha matisat que tot i la imatge que es puga vendre d'ell, no és partidari de cap guerra, sinó "de la pau de la llibertat i la democràcia en dignitat per a tot el món".

M'agraden les armes, ho reconec, però estic per la pau

"Els ucraïnesos volen estar en pau i criar en democràcia, en llibertat, els seus fills, però el senyor de la guerra Vladímir Putin no vol això", adverteix Mariano, que veu factible la invasió russa que pronostiquen els Estats Units.

Què fa un jubilat de Carlet a Ucraïna? Respon García Calatayud que la simpatia li ve de lluny, el connecta emocionalment amb els ensenyaments de son pare -"el meu millor amic"- per a enfrontar-se a la vida i defendre els dèbils dels forts. Rememora Calatayud l'ajuda que va prestar el poble ucraïnés durant la Guerra Civil, quan va acollir 3.600 xiquets i xiquetes, fills de la part republicana, per a protegir-los de l'eventual repressió franquista: "No només hauria d'estar jo agraït, sinó tot Espanya i la Unió Europea".