Directes
Ara en la televisió
SOM COOP

Juí militar a un guàrdia civil acusat de violació i abús d'una subalterna

L’home hauria obligat la víctima a avortar sota amenaça, coacció i intimidació

Un vehicle de la Guàrdia Civil / Europa Press

El Tribunal Militar Territorial Primer de Madrid fa aquest dimarts un juí militar en el qual serà jutjat un sergent de la Guàrdia Civil per delictes de violació, agressió sexual, lesions greus, maltractament i abús d'autoritat contra una companya subalterna, en uns fets que van ocórrer en una caserna de la Regió de Múrcia.

En un comunicat l'Associació Unificada de Guàrdies Civils (AUGC) ha mostrat el "suport incondicional" a la víctima, a la qual representa, que va patir la situació de violació i abús entre els anys 2011 i 2016, i el seu "malestar per l'injustificat retard" dels fets denunciats fins a arribar als tribunals.

Segons informa l'AUGC, els fets es remunten al 2010, quan el sergent i la guàrdia civil van tindre una breu relació sentimental que es va acabar el 2011 en decidir el sergent reprendre la relació amb la seua esposa.

Mesos més tard el sergent va decidir reprendre la relació amb ella, si bé la companya s'hi va negar, començant un "calvari personal" que es va prolongar fins al 2016, data en la qual la dona va caure en depressió i va decidir denunciar els fets amb el suport de l'AUGC i els seus serveis jurídics.

Durant aquest temps, segons l'associació de guàrdies civils, la víctima va ser assetjada amb correus, trucades telefòniques, aparicions al domicili a hores intempestives utilitzant la coacció, l'insult, les vexacions i fins i tot les amenaces amb armes per a obligar la víctima a mantindre relacions sexuals, utilitzant per a això l'abús d'autoritat.

En aquest període, a causa de les violacions, la dona es va quedar embarassada i el sergent la va obligar a avortar sota amenaça, coacció i intimidació, segons l'AUGC.

Durant anys, la víctima va patir canvis d'horari innecessaris, de lloc de treball i assetjament laboral. Els fets els va denunciar internament en el cos un tinent i un altre guàrdia civil, ja que la dona no va ser capaç de fer-ho per estar, segons diu l'associació, "afonada físicament i psíquicament, amb por de perdre el treball i vergonya de relatar els fets en un cos jerarquitzat".

Finalment, la dona va rebre la baixa mèdica el 2015 per la situació física i psíquica de gravetat en què estava i va posar els fets en coneixement de la Delegació de Múrcia de l’AUGC.

Des de llavors l'han assistida els serveis jurídics de l'associació, que, després de set anys, ha presentat les denúncies pertinents. L’AUGC ha sol·licitat al fiscal militar penes superiors a 22 anys de presó.

En l'opinió d’aquesta organització, els fets hauria de jutjar-los la justícia ordinària, però finalment serà la justícia militar la que ho faça, "amb una lentitud excessiva i suspensions anteriors de juís. Una dilació que va en benefici del presumpte autor i que suposa un martiri per a la situació física i psíquica de la guàrdia civil".

També et pot interessar