Julián, el conserge heroi en l'incendi de Campanar: "He vist coses molt fortes, però vull estar actiu i treballar"
Un equip d'À Punt parla amb el porter del complex cremat que va desenvolupar un paper crucial avisant tot el veïnat del foc
Aquest divendres es compleix un mes del terrible incendi que va devorar de dalt a baix les dues torres d'un complex residencial en el barri de Campanar, a València. El sinistre es va saldar amb deu víctimes mortals, però, més enllà de les pèrdues humanes, va deixar més de 130 famílies amb una mà davant i una altra darrere. Un equip d'À Punt NTC ha tornat a parlar amb Julián García, el conserge que va esdevindre un heroi enmig de la tragèdia i que va avisar al veïnat, casa per casa, quan va veure els primers rastres de fum. La seua intervenció, jugant-se la vida, va ser determinant per a evitar que la catàstrofe fora encara pitjor. Aquesta valentia mostrada en aquells moments tan terribles li ha fet mereixedor d'una allau de reconeixements i homenatges d'administracions en tots els àmbits, entre d'altres la Distinció de la Generalitat i la medalla d'or al mèrit de Protecció Civil del govern espanyol.
Feia més d'una dècada que Julián treballava de porter a l'immoble que ocupava el número 2 del carrer Poeta Rafael Alberti fins que va ser pastura de les flames. Des del 2009, s'ocupava d'atendre les famílies residents, gestionar la correspondència i les notificacions postals, així com de dur a terme tasques de neteja i manteniment. Aquell 22 de febrer del 2024 començava com qualsevol altre dia i res feia presagiar el que estava per vindre. El malson va començar amb l'aparició del fum, que va donar pas a una estampa que no podrà traure ja del cap. "Mai me n'oblidaré, per molts anys que passen. Aquell dijous va marcar un abans i un després, va ser una situació molt dura", recorda.
Mai oblidaré aquell dia, va marcar un abans i un després
Veia que es cremava, no es podia fer res
En la seua memòria encara pot seguir el fil dels fets. Passaven minuts de les cinc i mitja. Immediatament, va telefonar a l'inquilí del pis d'on eixia la fumeguera, de la porta 86, que es trobava a Madrid. Va ser el primer moviment que va fer. Després va avisar els bombers i, tot seguit, va començar una carrera contrarellotge per a evacuar el més ràpid possible els pisos propers. Els anys que havia passat en la consergeria li donaren un preuat avantatge: coneixia tot el veïnat en l'immoble, tenia els contactes i, per això, va ser el primer a fer la llista dels absents. El paper va servir de gran ajuda per als cossos de seguretat i emergències per a poder ubicar les persones.
Un dels moments més angoixosos que recorda d'aquella vesprada va ser quan va rescatar una anciana de 86 anys que vivia a la planta setena, molt a prop de la zona zero del foc. "Li tocava a la porta i em vaig posar molt nerviós perquè no m'obria. Vaig pensar en tirar-la avall", conta Julián. Afortunadament, la veïna va respondre i va poder eixir a temps d'aquell infern. El porter va quedar-se l'últim a l'edifici fins que va estar pràcticament evacuat, i les seues indicacions foren fonamentals perquè els bombers pogueren accedir a les terrasses dels pisos baixos. Foren minuts de molta por perquè queien plaques cremant des de la façana. Fins que va poder eixir i creuar a la vorera d'enfront, a l'encreuament entre l'avinguda del General Avilés amb la de Mestre Rodrigo. Des de la distància, la impotència es va apoderar d'ell: "Veia que se n'anava tot, no es podia fer res", lamenta l'home.
Julián ha passat un mes amb nits d'insomni i el que ha viscut l'ha canviat per a sempre. Així i tot, té clar que vol tirar cap avant, encara que sap que res tornarà a ser el mateix: "Sé separar les coses, sé el que ha passat. He vist coses molt fortes, però necessite estar actiu i treballar, no vull quedar-me a casa", afirma. Hui pensa a tornar a la faena, tot i que no sap on. L'empresa amb què tenia el contracte li va donar vacances de moment. Li agradaria poder tornar a treballar en el mateix edifici, si el reconstrueixen. "Molts veïns m'han demanat que torne ací. Quan arribe el moment, en parlarem", explica.
A pesar de tot, ell continua despertant-se a les set del matí cada dia i diu que està molt ocupat: els múltiples compromisos que té arran d'haver-se fet famós pel seu paper heroic li deixen poc de temps lliure. A més, es desviu tirant una mà a totes les famílies afectades que tracten de recuperar el poc que queda de la seua vida en l'edifici calcinat de Campanar.
