Ara en la televisió
LES NOTÍCIES DEL MATÍ
La justícia avala mantenir en Internet el nom del secretari del tribunal que va condemnar Miguel Hernández
La sentència desestima així la demanda per l'anomenat “dret a l'oblit” que havia presentat el fill de l'al·ludit contra la resolució de 2019 de la Universitat d'Alacant
El jutjat contenciós administratiu número 3 d'Alacant ha declarat ajustada al dret la negativa de la Universitat d'Alacant (UA) d'eliminar d'Internet el nom del secretari del jutjat que va instruir el procediment sumaríssim contra el poeta oriolà Miguel Hernández, segons ha informat el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV).
La Universitat d'Alacant va decidir al juliol de 2019 esborrar d'Internet el nom d'aquest secretari, a proposta del fill del militar, substituir-lo per inicials. Però poc deprés va fer un pas arrere i anul·la aquesta decisió. El fill del militar franquista Baena Tocón havia fet la petició apel·lant al dret de l’oblit, però la Universitat l'ha desestimada perquè considera que les funcions de Baena Tocón són d’interés públic. Tampoc els historiadors i historiadores de la UA estaven d’acord amb la supressió cautelar perquè, opinarven, afectava la llibertat de càtedra i a l’“ofici d’historiador”. Ara la justícia ratifica aquesta negativa de la UA.
La sentència, que no és ferma i que admet recurs, desestima la demanda per l'anomenat “dret a l'oblit” que havia presentat el fill de l'al·ludit contra la resolució dictada el 29 de juliol de 2019 pel rector de la institució acadèmica.
El recurrent sol·licitava que el repositori digital de la UA no redirigira als internautes a l'article titulat "El caso Diego San José y el juez humorista" (escrit per un professor universitari i que analitza el paper del Jutjat Especial de Premsa entre els anys 1939 i 1943) en introduir les dades personals del seu progenitor.
El magistrat entén que ha de prevaldre “la llibertat científica de l'investigador en un treball de recerca històrica, enfront de la protecció de les dades personals, quan la informació que conté té rellevància o interès públic”. “Conèixer el nom de les persones que van exercir autoritat i funcions públiques, com és el cas del jutge i el secretari judicial, a més d'estar íntimament relacionat amb la finalitat mateixa del treball de recerca, resulta d'interès públic”, conclou el jutge.