La justícia francesa autoritza l'entrega de l'etarra Olarra Guridi per l'atemptat de Santa Pola

La justícia francesa ha donat llum verda este dimecres a la petició de lliurament a Espanya de l'exdirigent etarra Antonio Olarra Guridi perquè siga jutjat per l'atemptat mortal contra la casa quarter de la Guàrdia Civil de Santa Pola (Baix Vinalopó) el 2002, en el qual van morir dos persones: un home que estava prop de la caserna quan va esclatar el cotxe bomba i la filla de sis anys d'un agent de la Guàrdia Civil. També van resultar ferides més de mig centenar de persones.

La Fiscalia francesa ja s'havia pronunciat a favor d'accedir a l'euroorde espanyola. Ara, el president de la sala d'instrucció del tribunal d'apel·lació de París també ha emés el seu dictamen, després d'haver postergat l'emissió de la decisió per última vegada la setmana passada.

La notícia arriba precisament quan el Congrés ha aprovat, tot i el veto del Senat, una reforma legal per a sumar les penes que els presos han complit en altres països comunitaris al còmput total d'Espanya. La iniciativa, que en un principi va passar desapercebuda, ha fet esclatar el debat polític en els últims dies després de saber-se que també beneficiarà condemnats d'ETA que han complit part de les penes a l'estranger. Una tempesta política pel fet que la mesura va tirar avant per unanimitat de tots els partits presents a l'hemicicle.

A més d'Olarra, entre els etarres als quals se'ls aplicaria el nou text per haver complit part de la condemna a França estan, per exemple, Soledad Iparraguirre, àlies Amboto, també acusada d'ordenar l'atemptat contra la caserna de la Guàrdia Civil de Santa Pola.

En el cas del terrorista Francisco Javier García Gaztelu, Txapote, l'Audiència Nacional ja va descomptar els anys de pena que havia passat a França i continuarà empresonat fins al 2031. A falta d'una valoració del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, els experts coincideixen que en general els presos espanyols han de beneficiar-se de la convalidació de penes a l'estranger.

L'Audiència Nacional reclama Olarra

L'Audiència Nacional reclama Olarra per a jutjar-lo per la seua responsabilitat com a membre de la cúpula d'ETA en el moment de l'atemptat a Santa Pola el 2002, però no com a autor material dels fets.

Per estos fets, ja van ser sentenciats el 2012 els etarres Oskar Zelarain i Andoni Otegi a un total de 843 anys de presó.

Olarra Guridi està imputat en esta causa pels delictes d'assassinats terroristes, temptatives d'assassinat i estralls terroristes. Les penes màximes a les quals s'exposa en cas que siga jutjat i condemnat són de trenta anys de presó per cada un dels dos assassinats, vint per cada un dels 55 ferits i vint anys més pels danys terroristes.

En haver sigut capturat a França i atés el denominat principi d'especialitat, el jutge de l'Audiència Nacional Manuel García-Castelló va haver de sol·licitar el 2023 una autorització de lliurament a eixe país per a ell i altres exdirigents etarres, perquè puguen ser jutjats per esta nova causa, encara que estiguen empresonats a Espanya.