La jutgessa actualitza la imatge d'Antonio Anglés per a la recerca internacional

El jutjat d'instrucció número 6 d'Alzira, que dirigeix la investigació del triple crim d'Alcàsser, ha traslladat a la Policia Nacional una recreació del rostre d'Antonio Anglés amb la imatge que podria tindre en l'actualitat, 29 anys després de l'assassinat de Míriam, Toñi i Desirée.

La composició, que mostra el pròfug amb faccions envellides en dos moments, simulat l'edat de 40 anys i els 55 que fregaria hui, l'han elaborada els experts de l'Institut de Formació Professional en Ciències Forenses, Ricardo Ortega Ruiz i Noelia Medina Sánchez. Ortega i Medina han fabricat el nou rostre d'Anglés estimant els factors endògens –la càrrega genètica– i exògens –com l'exposició solar– que li han modificat les faccions en les últimes tres dècades.

"Hem fet un estudi d'envelliment lineal, de com serien las coses si no hi haguera alternacions externes. Pensem que és el més aproximat que pot aconseguir-se des de la disciplina de la identificació facial, tenint en compte les limitacions que hem tingut", ha explicat a À Punt el forense Ricardo Ortega. Adverteix que el resultat no deixa de ser una aproximació, davant la impossibilitat d'aconseguir referències del procés d'envelliment de la família Anglés i la ignorància sobre què se'n deu haver en cas que continue amb vida. "No sabem el temps que ha passat al sol, el nivell d'estrés, alguna malaltia que haja pogut accelerar el procés d'envelliment, o el consum de tabac o drogues, que són factors que deixen empremta en la pell i el rostre".

Per a definir el nou rostre d'Anglés els experts de l'Institut de Formació Professional en Ciències Forenses han fet un estudi anatòmic i fisiològic del fugitiu del presumpte assassí, a partir del procés d'envelliment de persones amb una morfologia similar i accentuant els tres característics del rostre del fugitiu. "Hem marcat especialment les peculiaritats facials", relata Ortega, que destaca una cella dreta més caiguda de l'habitual, el despenjament de la parpella esquerra, la piga davall l'ull o el quist sebaci del coll, entre d'altres.

El treball, que va nàixer de l'encàrrec d'una cadena privada de televisió per a un documental, ha acabat en mans de la Policia Nacional a través de la jutge que instrueix el cas. Si l'aprova el grup de fugitius de la policia, la reinterpretació facial s'exhibirà en la nova campanya de divulgació internacional que vol trobar noves pistes sobre Anglés. "Hem invertit centenars d'hores i estem satisfets del resultat, però no imaginàrem mai haver arribat al punt que puga autoritzar-se per al sistema nacional i internacional de recerca", diu Ortega.

La magistrada que instrueix el cas va autoritzar fa una setmana la petició de la Policia Nacional de recuperar les imatges del fugitiu per a a iniciar a la nova campanya de difusió. Ara mateix, les llistes dels criminals més buscats en els webs d'Interpol i Europol continuen mostrant les dues imatges icòniques d'Anglés que circulen des del principi de la investigació, fotografies desfasades d'un home en la vintena, de rostre juvenil, en dues versions, amb el cabell negre i ros oxigenat.

La reinterpretació facial és una de les aportacions que ha acompanyat la incorporació a la causa d'un informe de l'Associació Laxshmi per a la lluita contra el crim i la prevenció, que exerceix una de les acusacions. Un document de 50 pàgines coordinat pel criminòleg Félix Ríos que identifica les pistes que encara poden seguir-se per a evitar que el cas es tanque en fals. "Són aportacions productives de caràcter científic i crec que poden ajudar a resoldre aspectes oberts i que encara no s'han esbrinat. Sabem que és difícil, però tenim una ocasió d'or per a aportar llum i hem de encreuar els dits, perquè és una de les últimes oportunitats que tenim", ha explicat a À Punt Ríos, membre del projecte Prometeu, una plataforma especialitzada en la investigació de crim que no s'han resolt.

La jutgessa d'Alzira ha remés noves instruccions a la Policia Nacional per a la recerca del fugitiu a partir d'aquest informe. Entre les observacions i suggeriments de l'estudi hi ha l'acarament de l'ADN d'Anglés amb mostres no identificades en els anys noranta a les costes britàniques, contactar amb les autoritats irlandeses per a localitzar la documentació que es va decomissar a un polissó del vaixell City of Plymouth –l'embarcació en què es perd la pista d'Anglés– i identificar el suposat periodista que presumiblement va parlar amb ell per radiotelèfon durant la travessia. Indicacions que naixen, en bona part, d'investigacions periodístiques recents, com el llibre El fugitiu, de Genal Martí i Jorge Salcedo.

La titular del jutjat d'instrucció número 6 d'Alzira manté viu el cas amb un seguit de noves instruccions en els últims mesos, que han portat a tornar a revisar els vehicles d'Anglés i Miquel Ricart, i a demanar la revisió genètica sobre dels cabells no identificats que s'hi trobaren a l'interior, fa tres dècades. Darrere d'aquestes maniobres hi ha la voluntat d'esgotar totes les opcions per a localitzar Anglés, l'última peça per a resoldre i tancar el cas, abans que prescriga l'any 2029. Félix Ríos dona per fet que les noves gestions judicials prorrogaran la prescripció. Però l'advocat de l'associació Laxshmi, Diego Costa, matisa que això només serà possible "si hi ha resultats". "No depén de les diligències, sinó del que s'aconseguisca amb aquestes. Pel fet de presentar un escrit no evitarem la prescripció".