La jutgessa de la dana afirma que la Generalitat, a través de l'112, "coneixia perfectament que el barranc s'havia desbordat a l'altura de Xiva"

La titular del jutjat d'instrucció número 3 de Catarroja, on se centralitza la investigació de la gestió de la dana del 29 d'octubre, ha remarcat este divendres la importància de les telefonades que les víctimes i els familiars van fer a l’112 aquella vesprada. Ho fa arran d’una informació coneguda durant la investigació, en què consten els àudios d'algunes d'estes telefonades, relatives a la defunció del marit i dos dels tres fills d'Elena, veïna de Xiva (Foia de Bunyol) que va salvar la vida.

La primera de les trucades, que va fer un dels fills, es va produir a les 17:10 hores i l’última, a les 17:30 hores. El jove hi apunta que els pares, de 70 i 74 anys, i dos germans, "estan atrapats dins d'una casa", una vivenda que, segons concreta, està ubicada "en un barranc". Preguntat per si existeix un risc, el fill d'Elena diu que “sí, que s’ofeguen”, perquè “si ixen de casa, se’ls emporta el riu”. Novament, en successives telefonades, insisteix en l’imminent perill i assegura que “l’aigua està per damunt de la taula del menjador”, que arriba a “un metre, metre i mig” i, finalment, que ha contactat amb sa mare “i l’aigua li arriba al coll”. 

Al seu torn, consten les telefonades de la germana d’Elena, qui també va telefonar a l’112 entre les 17:31 i les 17:51 hores, suplicant que enviaren un helicòpter, perquè, segons relata, “estan agafats a una finestra i se’ls emportarà l’aigua en qualsevol moment”, segons arreplega la resolució de la jutgessa.

Així, la jutgessa encarregada del cas ha afirmat que “estos àudios tenen una doble importància: mostren el patiment que va patir Elena, a qui ningú va alertar, malgrat les circumstàncies que ja s'expressaven en la interlocutòria de 10 de març del 2025”, i, a més, “confirmen que l'Administració Autonòmica, competent en matèria de protecció civil, a través de l'112 Comunitat Valenciana, coneixia perfectament que el barranc s'havia desbordat a l'altura del terme de Xiva, amb tal intensitat que, finalment, tres membres d'una mateixa família van acabar morint davant de la impotència d'Elena”.

En este context, remarca (com ja va dir el 10 de març), la ingent informació de què es disposava per part de l'Administració Autonòmica, l'Aemet, l'112, la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) i els mitjans de comunicació, el que fa "inexplicable l'absència de resposta per part de la mateixa (Administració Autonòmica), l'absència d'avisos a la població, en qualsevol lloc on es pogueren trobar, al carrer, al treball, de camí a casa en els seus vehicles, als domicilis o a residències de la tercera edat”.

La jutgessa rebutja el recurs d'Argüeso i manté la citació com a investigat

El marc descrit anteriorment serveix a la jutgessa d'instrucció per a respondre a la petició de la defensa d’Argüeso, que havia sol·licitat que es detallara la totalitat de víctimes i les seues circumstàncies, “amb expressió del lloc i moment” de la mort i, fins i tot, “d’on es va alçar el cos de cadascun d’ells”, la jutgessa ha rebutjat admetre-la a tràmit perquè, segons ha indicat, continua recopilant informació de casos concrets de les víctimes de la dana. “Fins al moment present, no s’ha pogut fer declaració a tots i cadascun dels familiars dels morts”, ha explicat la magistrada, que afig: “La causa continua avançant i s’hi sumen, no només noves declaracions, sinó també noves proves que confirmen la procedència del ja resolt”; és a dir: la “imprescindible citació com investigats” de Salomé Pradas i Emilio Argüeso. 

De fet, en la resolució ha posat com a exemple el cas d’un matrimoni de Paiporta que va morir atrapat al traster-garatge de sa casa, “quedant tancats i sense escapatòria, mentre els dos fills menors estaven al domicili”, segons ha indicat. 

La lletrada d’Argüeso demanava esta informació, argumentant que el seu client es trobava "en absoluta indefensió" i considerava que les mesures d'investigació acordades en la citada interlocutòria del dia 14 eren “totalment impertinents i inútils".

La Generalitat reitera que no es va parlar del barranc de Poio al Cecopi el dia 29-O

La Generalitat ha contestat a la resolució d'este divendres i ha reiterat que cap dels 29 membres que formaven part del Centre de Coordinació Operativa Integrat (Cecopi) va parlar, "ni una sola vegada" en "tota la vesprada" del 29 d'octubre, del barranc de Poio. Cal recordar que en este òrgan estaven inclosos l'Aemet, la CHX, la delegació del govern i l'112.

"Cap de les agències responsables de la informació que diu la jutgessa que permetien conéixer que el barranc s'estava desbordant van transmetre res al Cecopi de les pròpies dades sobre este tema tota la vesprada", segons el govern valencià, que es pregunta si "havia de ser l'administració regional la que interpretara les dades de l'Aemet en el lloc de l'Aemet i les dades de la CHX en nom de la CHX".

De fet, les mateixes fonts insisteixen que el missatge d'ES-Alert es va enviar a la població per la presa de Forata, que aquella vesprada va estar en risc de desbordament o trencament. En esta línia, es pregunten "per què l'Aemet no va dir res al Cecopi" si sabia que el barranc s'estava desbordant. També es pregunten "per què la delegació del govern no va dir res o va tallar carreteres, o la CHX quan la vigilància dels barrancs era competència seua". I subratllen que tots estos organismes sí que van intervindre per a parlar d'altres temes.

La Generalitat recalca que l'112 "va atendre totes les telefonades i va avisar els serveis d'atenció d'emergència", però afig que, "segons confirmen assistents al Cecopi, com l'exsecretari autonòmic d'Emergències, Emilio Argüeso, no va haver-hi cap comunicació referent al contingut d'estes".

Segons la Generalitat, si les dades individuals de cada agència permetien "conéixer perfectament" que el barranc s'estava desbordant, "com és que ningú va dir res en tota la vesprada davant d'una cosa tan òbvia?". I insisteix a preguntar si s'està dient que l'Aemet "sabia que el barranc s'estava desbordant i va preferir parlar de la pluja a Utiel"; si la CHX "va preferir parlar d'una presa que ni tan sols va col·lapsar"; si la delegada del govern "sabia que el barranc s'estava desbordant i no va tallar cap carretera ni va activar a cap institució de l'Estat", i si el director de l'112 "tenia constància del contingut de les telefonades i les va ocultar als 29 membres presents en la reunió".