La jutgessa de Catarroja rebutja la querella contra la delegada del govern, ja que la "competència és autonòmica"

La titular del jutjat de primera instància i instrucció número 3 de Catarroja, que investiga possibles delictes d'homicidi i lesions per imprudència greu en relació amb la dana del 29 d'octubre, ha dictat este dilluns una resolutòria per la qual no admet una querella interposada per l'associació Hazte Oír contra la delegada del govern espanyol, Pilar Bernabé.

L'associació sol·licitava, en un escrit tramitat inicialment al jutjat d'instrucció número 10 de València i que es va remetre després per inhibició a Catarroja, que la titular de l'executiu central a l'autonomia fora investigada per no haver instat al Ministeri de l'Interior la declaració d'emergència d'interés nacional. No obstant això, la magistrada entén que l'omissió que al·leguen els querellants no constitueix una base per a atribuir a la delegada del govern espanyol els homicidis i lesions comesos per imprudència greu.

“Associar a la delegada del govern la responsabilitat en les defuncions i lesions imprudents del dia 29 d'octubre, quan la competència en matèria de protecció civil és autonòmica i la inactivitat es va produir en este àmbit, manca de qualsevol argument legal”, precisa.

La resolució arreplega que va existir en un primer moment “consens en l'àmbit autonòmic i central en què no procedia la declaració d'emergència nacional”.

A més, per a alertar a la població “no calia instar” eixa declaració, perquè “es podia realitzar perfectament des de l'àmbit autonòmic que estava assumint les competències en matèria d'emergències”. Per tant, no era “necessari traslladar esta actuació [...] a l'Administració central a través del Ministeri de l'Interior”.

La jutgessa assenyala també que la proximitat de la comunitat autònoma als ciutadans, al lloc on s'estava produint l'emergència, “constitueix un element essencial en l'àmbit de la protecció civil”, ja que "permet conéixer la gravetat” d'eixa emergència i “acordar el procedent amb la màxima celeritat”, com la comunicació a la població de “mesures d'autoprotecció”.

El jutjat inclou ja més de 160 de les 224 defuncions registrades oficialment

La causa oberta pel jutjat de primera instància i instrucció 3 de Catarroja inclou ja més de 160 de les 224 defuncions registrades oficialment, després de l'acceptació de les inhibicions cursades per diferents jutjats de València, Picassent, Alzira o Torrent.

Des del mes de desembre passat, quan va començar a practicar diligències d'investigació, la jutgessa ha pres declaració a, almenys, seixanta testimonis —familiars de les víctimes— i ha fet encara més oferiments d'accions als perjudicats. A molts d'eixos testimonis, que estan en tractament psicològic, els examina l'Institut de Medicina Legal de València per a avaluar els danys i seqüeles psicològiques.

L'alerta emesa a les 20:11 h va ser "notablement tardana” i “errada en el seu contingut”

De les declaracions testificals practicades fins ara, la jutgessa conclou indiciàriament —i així ho ha exposat en diverses actuacions— que va haver-hi una “palmària absència d'avisos a la població, que no va poder prendre cap mesura per a protegir-se” i que l'alerta emesa a les 20:11 h per SMS a la ciutadania va ser “notablement tardana” i “errada en el seu contingut”.

En les diligències judicials s'han personat fins al moment una desena d'acusacions particulars —en representació de familiars de les víctimes— i tres acusacions populars (Vox, Podem i FTAP-CGT) després del pagament de sengles fiances de 6.000 euros. La instructora ha sol·licitat la mateixa quantia com a caució per a exercir l'acusació popular a altres dos entitats: l'associació Liberum i Acció Cultural del País Valencià.