La jutgessa de la dana denega la personació de la Generalitat en la causa

La magistrada del jutjat d'instrucció 3 de Catarroja, que investiga possibles responsabilitats penals per la gestió de la dana, ha denegat la personació de la Generalitat en la causa, petició que l'Advocacia va traslladar el 7 d'abril i que va confirmar ahir dimarts la portaveu del Consell, Susana Camarero.

En un acte d'este mateix dimecres, la magistrada Nuria Ruiz informa l'Advocacia que la personació com a responsable civil subsidiària no té cabuda "en este moment processal".

El moment adient, segons anticipa la magistrada, arribarà quan determine judicialment si la Generalitat té responsabilitats civils per la gestió de l'emergència, possibilitat que empara l'article 121 del Codi Penal. L'article estipula que les administracions responen "subsidiàriament" pels danys que han causat càrrecs públics condemnats penalment quan estos danys es puguen atribuir al funcionament dels serveis públics que gestionaven.

La jutgessa raona específicament que "el responsable civil subsidiari s'incorpora al procés des que la pretensió civil es dirigeix contra ell i se li envia l'escrit de qualificació o acusació, o bé abans d'este tràmit, quan es dicta resolució judicial per a l'assegurament de les seues responsabilitats".

L'exconsellera Salomé Pradas i l'exsecretari autonòmic d'Emergències, Emilio Argüeso, declaren este divendres com a imputats en la causa penal que investiga els presumptes homicidis i lesions per imprudència derivats de la gestió de l'Emergència. L'article 121 obri la porta a traslladar a la Generalitat les indemnitzacions a les víctimes en cas de condemna.

El Consell atribueix els tècnics la decisió i no descarta recórrer

A preguntes dels periodistes, després de l'acte en què anunciat un tercer torn per als bombers forestals, el cap del Consell ha declinat valorar la decisió i s'ha limitat a mostrar "total respecte i col·laboració" amb la justícia.

L'acompanyava el conseller d'Emergències, Juan Carlos Valderrama, qui ha circumscrit la decisió de personar-se en la causa al "consell tècnic de l'Advocacia de la Generalitat i sempre per a salvaguardar l'interés dels valencians". "Era simplement per a veure si existia responsabilitat civil. Si la jutgessa ha decidit que en este moment no, el nostre respecte i a esperar l'evolució del procés", ha aclarit Valderrama.

Hores més tard, fonts de la Generalitat han confirmat a À Punt NTC que l'Advocacia de la Generalitat estudia presentar un recurs. Amb tot, insisteixen que l'executiu "respecta i acata" la decisió judicial.

Preguntat per la decisió, el síndic del PP a les Corts, Juanfran Pérez Llorca, s'ha limitat a assenyalar que no valora qüestions judicials i que, per tant, no té "res a dir" sobre una investigació penal cap a la qual té "respecte absolut".

L'esquerra creu que Mazón i el seu equip només intenten "salvar-se"

Els grups d'esquerra a la cambra han valorat el rebuig a la pretensió de la Generalitat com una derrota del govern valencià i del president. José Muñoz (PSPV) interpreta la personació com una maniobra de Carlos Mazón per a intentar "salvar-se judicialment a si mateix amb els impostos dels valencians". I creu que amb el moviment indica "que té responsabilitat, que té culpa, que és responsable del que va ocórrer" el dia de la dana, per la qual cosa el president "no pot estar ni un minut més" al capdavant de la institució.

El síndic de Compromís, Joan Baldoví, ha recordat que la justícia ja va negar la personació de la Generalitat en una altra causa que interpel·lava directament la gestió de l'administració valenciana, la de l'accident amb 47 morts de la línia 1 del metro de València. Entén que el Consell vol "obtindre tota la informació possible per a preparar la defensa i, en definitiva, per a intentar quedar impunes de tot este desastre i de la mala gestió de la dana".

Per contra, el portaveu de Vox entén que la petició de personació tenia "tot el sentit del món" i que "era més que raonable", per a "estar al corrent" de tots els tràmits i tot l'expedient", en una causa penal en la qual la Generalitat podria resultar condemnada.