La jutgessa que investiga la dana denega l'accés a les telefonades de Pradas i Argüeso, ja que "afecten el secret de les comunicacions"
Rebutja de nou citar a declarar com a investigat Carlos Mazón, "sense perjuí que ell mateix poguera sol·licitar-ho, no com a testimoni"
La magistrada del jutjat d'instrucció número 3 de Catarroja investiga la causa penal sobre la gestió de la dana del 29 d'octubre i ha dictat sis actuacions i una provisió este dilluns. Inadmet la pràctica de diverses diligències que sol·licitava l'acusació popular d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV), com la identificació de telèfons utilitzats pels dos investigats (l’exconsellera d'Interior i Justícia Salomé Pradas i el seu número dos, l'exsecretari general d'Emergències Emilio Argüeso). De la mateixa manera, rebutja investigar les telefonades de tots els aparells mòbils de la Generalitat, ja que “afecten el secret de les comunicacions”, i això només pot dur-se a terme “amb fonament en la presumpta comissió de delictes dolosos”, com estableix l'article 579.1 de la llei d'enjudiciament criminal.
Segons s’explica en la resolució, investigar estes dades “mancaria d'utilitat, donada la impossibilitat d'utilitzar ulteriorment esta informació i es produiria en contravenció de la normativa citada”. A més, afig en el raonament jurídic, “el dret al secret de les comunicacions no pot oposar-se, sense fer fallida el seu sentit constitucional davant de qui va prendre part en la comunicació mateixa així protegida”.
Rebutja de nou cridar a declarar com a investigat el president Mazón
En una altra resolució, la jutgessa ha denegat la sol·licitud d'una acusació particular que demanava prendre declaració com a testimoni al president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, que és aforat. Precisament la instructora ja havia rebutjat una petició semblant en una resolució anterior, a la vista de les querelles i denúncies formulades contra el cap del Consell, “sense perjudici que ell mateix poguera sol·licitar-ho, no com a testimoni, sinó a l'empara de les garanties pròpies a què es refereix l'article 118 de la llei d'enjudiciament criminal”.
En esta ocasió, la jutgessa argumenta —citant l'Estatut d'Autonomia i una altra normativa— que el Consell és l'òrgan superior de direcció i coordinació de la protecció civil en la Comunitat Valenciana i que a la conselleria competent en matèria de protecció civil —en aquell moment, Interior i Justícia— li correspon exercir el comandament únic de l'emergència i dirigir els plans de protecció civil.
En concret, es refereix a la llei valenciana de protecció civil i gestió d'emergències; en l'article 4, reconeix el dret de la ciutadania a ser informada sobre els riscos col·lectius greus que puguen afectar-la i sobre les actuacions previstes per a fer-los front, així com a rebre informació i instruccions sobre les mesures de seguretat a adoptar i la conducta a seguir.
"L'atribució d'estes funcions a l'administració autonòmica i, per tant, als càrrecs i autoritats que exercien les seues funcions, els converteix en garants que no es produïren les defuncions referides. Això és així perquè les mesures en l'àmbit de la protecció civil, de simple autoprotecció, i la comunicació als possibles afectats que es trobaven en una situació d'altíssim risc es degueren adoptar pel comandament únic", assenyala.
D'altra banda, la jutgessa de Catarroja també ha desestimat fer un reconeixement aeri de les zones afectades, així com prendre declaració responsable —en este moment processal— a l'Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències (AVSRE), així com a alcaldes, alcaldesses i regidors amb competències en emergències i protecció civil. La magistrada assenyala que resoldrà sobre eixa qüestió “a la vista de les declaracions de víctimes i familiars”.
Respecte a la sol·licitud de declaració testifical de tots els que van participar, presencialment o telemàticament, en les reunions del Cecopi la vesprada del 29 d'octubre, la jutgessa assenyala la impossibilitat d'establir “una programació de tots els assenyalaments” en estos moments, perquè no hi ha a la Ciutat de la Justícia de València un espai concret i estable per a totes les declaracions. Cal recordar que els jutjats de Catarroja estan temporalment desplaçats a València a causa de la barrancada, que va inhabilitar les instal·lacions judicials de l’Horta Sud.
Per contra, la jutgessa sí que ha acordat prendre declaració de dos perits més el pròxim 9 de maig.
La magistrada desestima un recurs contra la personació del PSOE
La magistrada ha desestimat, en una tercera resolució, el recurs de reforma de Liberum contra la personació del PSOE com a acusació popular, prèvia fiança de 6.000 euros. En la mateixa línia, en una quarta resolució sí que ha admés la personació com a acusació popular d'un partit polític denominat Valors, quan este consigne els 6.000 euros de fiança que també han abonat la resta d'acusacions particulars.
En la justificació, la jutgessa argumenta que “la causa posseeix un indubtable interés públic que justifica l'exercici de l'acció popular, més enllà de l'anàlisi de les diverses motivacions i interessos en conflicte al·legats pel recurrent”. Considera que “no pot excloure's, en conseqüència, en atenció al règim processal vigent, la personació dels partits polítics que exerceixen l'acció popular i per això ha de desestimar-se el recurs de reforma davant de la resolució del 25 de febrer de 2025”.
Això sí, esta decisió no és ferma i contra la mateixa cap la interposició de recurs d'apel·lació, en el termini de cinc dies.
La resta d’actuacions, referides a peticions particulars
La quinta de les actuacions notificades este dilluns insta la representació legal d'un particular a manifestar si és familiar d'alguna de les persones que van morir i van quedar lesionades a conseqüència de la dana, per tal d’admetre la personació com a acusació particular. Al mateix temps, admet una prova aportada en el seu escrit, relativa a la suspensió d'un acte de lliurament de premis el 29 d'octubre del passat any.
Finalment, en una sexta resolució, a petició d'una acusació particular, acorda oficiar a la Generalitat perquè li remeta dades relatives a l'embassament i la presa de Buseo, al terme de Xera (Plana d'Utiel-Requena), l'únic de titularitat autonòmica.
Finalment, en una provisió, la magistrada ordena compilar informes forenses sobre lesions, danys morals i seqüeles psicològiques de diversos afectats i familiars de morts, i acorda citar un testimoni en una de les peces de les defuncions.
