El jutjat desestima la demanda per la mort de quinze ancians a la residència DomusVi d'Alcoi durant la pandèmia

El jutjat de primera instància i instrucció 3 d'Alcoi ha desestimat la demanda per la mort de quinze persones i les lesions de tres més en la residència de la tercera edat DomusVi durant la pandèmia de covid-19, una causa en què les famílies reclamaven més de 2,2 milions en indemnitzacions. En este període van perdre la vida 74 persones majors en el centre.

L'òrgan judicial descarta l'actuació "negligent" de l'empresa que gestiona el geriàtric, Quavitae Servicios Asistenciales SAU, i assenyala que l'excepcionalitat de la situació de pandèmia, que “va superar els límits de qualsevol activitat sociosanitària” i va produir un “desproveïment” tant de professionals com de matèria, no pot imputar-se a l'empresa.

El contagi i la propagació, no imputable a l'empresa

La sentència descarta que poguera evitar-se l'entrada de la covid en la residència, “fins i tot encara que s'haguera aconseguit més material sanitari”, a causa del nombre de treballadors, de residents i de familiars que anaven de visita, tal com així van reconéixer fins i tot pèrits dels demandants. El mateix entén respecte de la propagació del virus, respecte a la qual assenyala que era “molt difícil, quasi impossible, elaborar una estratègia per a impedir-la”, tenint en compte el període d'incubació previ de la malaltia, en el qual no apareixen símptomes, o l'existència de contagiats asimptomàtics.

Destaca el jutge que DomusVi d'Alcoi va tractar ja els dies 8 i 9 de març del 2020 “de restringir al màxim possible les visites de tots els familiars” i va adoptar canvis d'habitacions com a “mesura d'aïllament o sectorització”. Així mateix, considera que el geriàtric va adoptar les normes i recomanacions de les autoritats sanitàries, que exigien l'aïllament d'un resident només quan aparegueren símptomes de contagi, els quals no van detectar-se a la residència "fins al 14 de març", després de confirmar-se dos positius a l'hospital de la ciutat.

“No es van ignorar avisos, advertiments o recomanacions” —puntualitza— màximament quan en eixos moments “el missatge des de les institucions públiques era el de tranquil·litat, tal com demostra la celebració d'esdeveniments festius, socials i esportius i culturals que van tindre lloc durant les dates immediatament anteriors a la declaració de l'estat d'alarma”.

El jutge avala que no es traslladaren els interns a l'hospital

El jutge també descarta una conducta negligent en el fet que no es derivaren residents contagiats a hospitals, perquè el de referència, Mare de Déu dels Lliris d'Alcoi, “es trobava al límit al temps del brot en la residència” i va comunicar al centre que no estava en situació d'atendre'ls. D'altra banda, recorda que els informes forenses aportats per l'empresa demandada desaconsellaven la derivació pel col·lapse de l'hospital i les patologies i l'avançada edat dels residents i establien que en el centre residencial podien rebre “un millor tracte, o si més no més humà”.

El jutge també entén que no es donen en este cas els requisits que fixa la jurisprudència del Tribunal Suprem per a establir una “relació de causalitat entre una eventual conducta negligent en la prestació de serveis sanitaris, sociosanitaris i de rehabilitació” per l'empresa i els danys pels quals es reclama la seua responsabilitat contractual.

Sense cobertura de l'assegurança

D'altra banda, absol l'asseguradora de la residència, Mapfre, a la qual havien demandat tant Quavitae com les famílies, i confirma la validesa d'una clàusula de la pòlissa que limitava la cobertura fins al 31 de desembre del 2020, ja que la primera reclamació que es va dirigir a la companyia es va produir fora d'eixe període, concretament el 10 de març del 2021.

La sentència no és ferma i s'hi pot recórrer en apel·lació en l'Audiència Provincial d'Alacant en el termini de vint dies.