“L'agressor pot ser de qualsevol ideologia, cultura o color, el masclisme trenca totes estes esferes”
El moviment feminista analitza el tractament, la protecció i les sensacions per les quals passen les víctimes d’assetjament i agressions sexuals a partir del cas d’Íñigo Errejón
Les acusacions d'assetjament i agressions sexuals contra el ja exdiputat de Sumar, Íñigo Errejón, que va dimitir este dijous, han obert el debat sobre la protecció i els recursos amb els quals compten les víctimes d'estes situacions per a poder denunciar i el temps necessari per poder fer-ho amb seguretat. À Punt NTC ha entrevistat tres expertes per a conéixer la manera correcta d'abordar este tema.
"Per a les dones és molt complicat reconéixer-se com a víctimes"
La catedràtica de Dret Penal de la Universitat de València, Paz Lloria García, explica que "les víctimes han de trobar el moment adequat per a denunciar", ja que segons diu "hi ha vegades en què ni tu mateixa pots reconéixer una situació d'agressió". Per a Lloria, el fet afegit d'estar amb un home que es mostra públicament com una persona "feminista, progressista i d'esquerres i que, per tant, en principi tot això no ho faria mai", fa a la víctima dubtar "més encara" d'allò que li ha passat. La catedràtica manté que no és la falta d'espais segurs, sinó que per a les dones és "molt complicat reconéixer-se com a víctimes".
“Un agressor pot ser de qualsevol ideologia, cultura o color, el masclisme trenca totes estes esferes”
L'assessora jurídica en l’associació Alanna, Patrícia Rodríguez, insisteix en la idea que “un maltractador o un agressor no té un perfil en concret, pot ser de qualsevol ideologia, cultura o color, perquè el masclisme trenca totes estes esferes”. Rodríguez relata com “moltes dones estan plenes de culpa i por de sentir-se jutjades” pel fet que es tendeix a “posar el focus en la víctima i no en el comportament de l’agressor, que és qui ha comés un delicte”. Unes sensacions que s’agreugen en tractar-se d’un agressor amb poder, la denúncia del qual suposa un escrutini mediàtic. I encara més si s’està donant l’ocultament de l’entorn de l’agressor, un fet afirma que “és un gran problema” perquè “silencia encara més les víctimes”.
“Si hi havia gent que ho sabia i no va dir res, són tots còmplices”
La portaveu de la Coordinadora Feminista de València, Cándida Barroso Chuliá, coincideix a ressaltar que el fet que hi havia víctimes que no s’han atrevit a denunciar “és un clàssic, una constant en els casos d’abús, sobretot en l’àmbit laboral, on cap dona denuncia a la primera”. Manté que des del 2007, amb la llei d’igualtat s’ha estat treballant perquè existisquen espais segurs, però "desgraciadament la por que no et creguen continua molt present, persisteix i és una realitat". Recorda Barroso que la violència masclista és una “qüestió estructural” i afirma que el problema més gran és que tot i que “les dones avancen, els homes estan negant i fent passos arrere. Hi ha dos velocitats, la de les dones i la dels homes, perquè no s'ha d'oblidar que són els homes els que agredeixen, els que assassinen i els qui assetgen”.
“En este cas hi ha una relació asimètrica, que és una constant en estos casos”, afegeix. Respecte a l’ocultament, va més enllà i afirma que “si hi havia gent que ho sabia i no va dir res, són tots còmplices”.
