L’Ajuntament de Rafelbunyol inicia els treballs per a retirar la creu franquista

L'Ajuntament de Rafelbunyol, a l'Horta Nord, ha iniciat aquest dimarts els treballs per a retirar la creu dels caiguts que hi ha a la façana de l'església de Sant Antoni Abat de la població, en compliment de les lleis de memòria històrica (estatal) i de memòria democràtica (autonòmica).

La creu forma part d'un panell ceràmic que mostra el nom de 39 veïns del municipi que Front Popular va afusellar en els primers dies de la Guerra Civil. Remata la composició la fase d'exaltació dels sublevats “Caiguts per Déu i per la Pàtria” i “José Antonio Primo de Rivera Present!”, en referència al líder feixista de la Falange.

El consistori fa efectiva la decisió que va prendre el ple municipal el 2006 i sobre la que pesava un recurs dels familiars fins al novembre de l'any passat, quan el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) va resoldre a favor de l'Ajuntament.

Operaris municipals han col·locat aquests dimarts la bastida per a retirar els taulellets, uns treballs que tardaran dies a completar-se. Les manises es restauraran i s'entregaran finalment a l'agrupació de famílies, segons ha explicat a À Punt l'alcalde Fran López. El mandatari ha destacat la “voluntat de diàleg” i de “respecte als temps judicials” que ha presidit el procés. “Sempre treballarem perquè hi haja concòrdia. Per damunt de tot són veïns del poble”, ha explicat.

Retirar vestigis franquistes, un procés ple d'obstacles

Rafelbunyol pren el camí que ja han transitat altres municipis valencians. Un procés, que sol topar amb la contestació d'una part del veïnat, de l'espectre polític conservador i d'associacions privades, i que acaba resolent als tribunals de justícia el compliment de les normes estatal (52/2007) i autonòmica (14/2017), en les quals s'insta a la retirada de vestigis franquistes. El cens de la Direcció General de Reformes Democràtiques de la Generalitat estima que un centenar de municipis valencians encara conserven més de 500 elements de la dictadura en espais públics.

El recurs als tribunals de justícia està retardant l'eliminació d'alguns dels elements vinculats a elements religiosos. L'enderrocament de la creu dels caiguts del Parc Ribalta de Castelló està paralitzat a l'espera que es resolga el recurs de l'Associació Espanyola d'Advocats Cristians. Aquest lobby i altres agrupacions similars han judicialitzat processos similars amb les creus de Betxí (Plana Baixa), la Vall d'Uixó (Plana Baixa) i Callosa de Segura (Baix Segura). Les tres han sigut finalment retirades, no sense complicacions per als equips de govern que han donat l'orde. L'alcalde de Betxí, Alfred Remolar, va arribar a seure en el banc dels acusats en un d'aquests processos, què finalment es va arxivar.

Ni la mediació de la justícia frena, a vegades, la controvèrsia. L'Ajuntament de Callosa de Segura, que governa el Partit Popular, ha reubicat en el Museu del Cànem la creu dels caiguts que durant setanta anys presidia la façana de l'església de Sant Martí i que l'equip de govern anterior, un tripartit d'esquerres, havia retirat el 2008 amb l'aval dels tribunals.