L’Albufera després de l'embat de la DANA: un desastre ecològic sense precedents
La barrancada ha convertit en un abocador d’electrodomèstics, residus industrials i fang un parc natural clau pel seu valor ecològic i agrícola
“Pràcticament, podem caminar per damunt de la brutícia i els plàstics que suren al llac”, diu Nelo. Este pescador de l’Albufera ha eixit els últims dies a arreplegar fem en compte de llises. Rodes de cotxe, bombones de butà, neveres, botelles d’oli, de lleixiu o de combustible i, fins i tot, bales de residus d’una fàbrica de reciclatge; són alguns dels residus més voluminosos que ha retirat amb l’única ajuda d’una forca i les mans, però també hi ha d’altres menys visibles. Vicent Moncholí, agricultor, ensenya l’abocador en què s’han convertit els seus camps; crida l’atenció sobre els blísters de medicaments que han acabat desfets sobre el fang.
"Encara no ha vingut cap organisme governamental a retirar residus, només voluntaris", expliquen les persones que treballen al parc natural, plenament conscients que el drama humanitari i la recerca de cadàvers ha sigut la prioritat indiscutible. Javier Jiménez Romo, biòleg especialitzat en l’Albufera, reconeix que, “encara amb el cor trencat, hem començat a girar la vista cap al parc i comencem a veure el que ha patit”.
Enmig d’eixe procés d’assimilació d’una tragèdia humanitària inèdita, les autoritats i les entitats agràries i ecologistes comencen a avaluar la devastadora incidència de la DANA en un dels cultius més emblemàtics de la Comunitat Valenciana: l’arròs. També l’abast del problema ecològic en un espai natural catalogat com d’especial protecció per la Unió Europea; un aiguamoll imprescindible que compleix, a més, una funció clau en les rutes migratòries de multitud d’aus.
Les imatges satel·litàries d’alta resolució donen bona mostra de l’abast de la inundació a tota l’àrea nord del parc. La pujada de fins a un metre de l'aigua a la llacuna, també. L’Albufera marca el final de la rambla de Poio, el cabal de la qual va assolir el dia 29 d’octubre xifres mai registrades. Com a conseqüència, en menys de 24 hores, l’aiguamoll va recollir més de 120 hectòmetres cúbics d’aigua (120.000 milions de litres), la qual cosa suposa “una entrada d’entre un 50-70% més de la que entra al sistema en un any”, segons ha revelat l’informe publicat esta setmana pel Servei Devesa-Albufera de l’Ajuntament de València.
“És un desastre ecològic sense precedents a l’Albufera”
“La magnitud de l'esdeveniment no és comparable a cap altre viscut anteriorment al Parc Natural de l'Albufera (creat el 1986), ha tingut sobre les zones afectades un caràcter excepcional i catastròfic des del punt de vista ambiental”, subratlla l’informe. “Perquè vos en feu una idea, l’Albufera té una capacitat d’uns 29 hm³ i eixa xifra s'ha multiplicat per quatre”, explica Luis Blanch, membre de la Comissió Científica de l’Albufera de la UPV.
“Ha entrat moltíssima aigua i encara estem avaluant els danys”, reconeix Javier Jiménez, però com assegura este biòleg, estem davant “d'un desastre ecològic sense precedents a l’Albufera”. En termes molt similars s’ha manifestat Greenpeace, que ha qualificat de “devastador” l’impacte sobre l’ecosistema del parc. Davant d’esta situació, Acció Ecologista-Agró, Ecologistes en Acció, Per l’Horta, SEO/BirdLife i Xúquer Viu han firmat un comunicat conjunt per tal de llançar “l’alarma ambiental enfront de l’opacitat i la descoordinació de les administracions públiques”.
Jiménez també mira cap als responsables polítics: “el negacionisme climàtic és el pitjor, però també cal lluitar contra l’inactivisme climàtic” reivindica. El biòleg denuncia la gravetat de “no estar preparats tot sabent que este tipus de coses passaran” i recorda que “cuidar els ecosistemes salva vides”. Per això, és fonamental entendre que “no van per un costat els pardalets i les plantetes i per altre les persones, vivim tots en una mateixa qüestió”, i esdeveniments climàtics com esta DANA “ens recorden que som molt xicotets”.
“El negacionisme climàtic és el pitjor, però també cal lluitar contra l’inactivisme climàtic”
El programa d'À Punt La via verda emetrà durant la pròxima setmana un especial dedicat a l'embat de la DANA sobre l'Albufera.
Un parc natural convertit en un abocador
L’informe de l’Ajuntament avisa que, en cas de no retirar-se els residus i el material vegetal acumulat a l’Albufera, “existeix un risc important de produir-se mortaldats de fauna per la baixada d'oxigen i abocament de contaminants”.
“No ens agrada veure l’Albufera així, però ho hem provocat nosaltres, la nostra manera de consumir”
“El problema és que està tot barrejat: canyes, plàstic, terra. Açò serà complicat de gestionar”, es lamenta Eva Tudela, portaveu d’Acció Ecologista Agró. Tudela recorda la pantanada de Tous, un esdeveniment també va provocar que molta aigua acabara a l’Albufera, “però el tipus i la quantitat de residus que va arrossegar no va ser igual”. Tudela atribueix al mode de vida capitalista la gran quantitat de plàstics i productes tòxics que han arribat al parc: “No ens agrada veure l’Albufera així, però ho hem provocat nosaltres, la nostra manera de consumir”.
Els residus més perillosos són els que no es veuen
Però els residus potencialment més perillosos són els que no es veuen. La barrancada va arrasar una gran extensió d’àrea industrial i l’aigua es va barrejar amb combustibles, productes tòxics i metalls pesants.
El biòleg del departament d'Enginyeria Hidràulica i Medi Ambient de la Universitat Politècnica de València (UPV) Miguel Rodilla Alamá, ha insistit que cal retirar "com més prompte millor" els combustibles, lubrificants, materials industrials, productes de neteja i químics perquè són els "més greus" per a l'aigua i que "posen en perill la biodiversitat i la producció agrícola". En este sentit, Greenpeace reclama que es faça, de manera urgent, “un monitoratge continu de la qualitat de l'aigua i els sòls i vigilar afeccions directes a la fauna" i, en general, a una biodiversitat “d’un alt valor ecològic”.
S’agreuja l’amenaça invisible: els microplàstics
Fa una dècada que els ambientalistes adverteixen dels problemes que amenacen vetladament l’Albufera: l’eutrofització de l’aigua i una quantitat creixent de microplàstics que s’acumulen en el llac i el sostrat. Este risc, segons explica Javier Jiménez, pot adquirir ara “unes dimensions terribles”.
L'advertència coincideix amb la previsió de l’Ajuntament de València: “La permanència dels residus plàstics en l'aigua derivarà en la seua descomposició i generarà una gran aportació de microplàstics”, alerten en l’informe, els quals “s'incorporaran a la cadena tròfica de l'ecosistema aquàtic i terrestre i afectaran peixos utilitzats per a alimentació”.
Canvis en l’orografia: la profunditat i els marges s’han alterat després del dia 29 d’octubre
la capacitat destructora de la barrancada del 29 d’octubre es va veure incrementada pel sediment que va arrossegar des de les zones de l’interior de la província i, posteriorment, pels bancals de l’horta i del parc. La immensa aportació de terra ha desdibuixat marges i canals i també ha provocat que el nivell del fons de la llacuna, especialment en la part nord, haja augmentat significativament.
“El principal problema de l'Albufera és que ara és més xicoteta", alerta Rodilla Alamá. Greenpeace també posa el focus sobre esta alteració de l’estructura i la morfologia del parc, on, fins i tot, s’han creat illots de fang i residus.
“El principal problema de l'Albufera és que ara és més xicoteta"
Luis Blanch recorda, d’altra banda, que entre eixos sediments es barregen materials pesants, com ara níquel o cobre, que poden tindre una important influència en la dinàmica del transport de sediments. Este biòleg de la UPV, però, matisa que “molts d’eixos sediments ja han sigut evacuats gràcies al fet que s’han obert les comportes de l’Albufera a la mar”.
Una factura de deu milions d’euros per a reparar el desastre
L'informe d'avaluació del servei Devesa-Albufera quantifica en 9,6 milions d'euros la contractació de treballs per a la restitució del parc natural. Una quantia que Greenpeace considera adequada, encara que demana que no siguen els ciutadans qui paguen la factura. Papi Robles, portaveu de Compromís al consistori ha recordat que este cost equival pràcticament a tots els fons previstos per l’Ajuntament per a la reconstrucció dels danys a la ciutat.
El portaveu de l’Ajuntament de València, Juan Carlos Caballero, ha explicat esta setmana que l’equip municipal treballa en un pla de reconstrucció que inclou una línia de treball centrada en la “regeneració ambiental” de l’Albufera, l’horta i les platges. Al capdavant d’estos treballs estaran el titular de l'àrea de Residus, Carlos Mundina (PP), José Gosálbez (Vox), delegat de Devesa-Albufera; Mónica Gil (Vox), delegada de Platges; i Cecilia Herrero (Vox), d'Agricultura.
Per la seua banda, la ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, va afirmar dimecres al Congrés que el seu departament invertirà “una partida important” dels pressupostos a la recuperació de l’Albufera.
Les associacions ecologistes demanen que no es deixe fora a la societat civil en la planificació d’esta recuperació i reclamen que es tornen a activar els ens de participació ciutadana en qüestions ambientals, “inactius o solament simbòlics des del canvi de govern”. També sol·liciten que es cree una comissió informativa regular composta per les administracions estatals, autonòmiques i locals per a garantir el flux d’informació sobre les mesures que es prenguen al parc.
