L’Alt Palància recorda l’incendi que va arrasar 20.000 hectàrees al clam d’ajudes que no arriben
El veïnat del Toro, Teresa, Toràs, Sacanyet o Begís, on va començar, denuncia la falta d’inversions després que el foc desfera l’entorn que atreia visitants i contribuïa a la supervivència econòmica
L’Alt Palància recorda este dijous una de les jornades més tràgiques de les últimes dècades: la de l’incendi que, fa tot just dos anys, va arrasar vora 20.000 hectàrees de massa forestal, va obligar a evacuar poblacions i va canviar la vida dels tretze passatgers del tren a Saragossa que va veure tallat el pas per les flames i que van resultar ferits. Declarat aquell fatídic 15 d’agost, els efectius van tardar un mes a extingir-lo i els efectes devastadors de les flames encara s’aprecien en l’entorn, que encara reclama la regeneració, després d’un incendi que va colpejar l’economia de pobles com el Toro, Teresa, Toràs i Sacanyet, a més del mateix Begís.
Este dijous, la plataforma Oriwa recordarà esta inesborrable efemèride amb un acte al llogaret d’Arteas de Arriba, al terme de Begís, on van començar les flames de la que va esdevenir una de les pitjors tragèdies ambientals de la comarca. El veïnat de les cinc poblacions afectades inaugurarà este dijous una placa ceràmica per a recordar l’intens treball dels bombers. Volen que "no s'oblide ni la tragèdia viscuda ni el treball que encara queda per fer".
I és que, com recorden des d’Oriwa, una entitat cívica que es va constituir després de l’incendi, l’epicentre de les flames és un llogaret que “històricament ha patit una total falta d’infraestructures de comunicació, fins i tot en casos d'emergència, cosa que significa un greuge comparatiu amb altres zones injustificable”.
Malgrat les contínues promeses de les administracions, “dos anys després, els municipis de la capçalera del Palància continuen sense inversions, tant per a reactivar l'economia com per a intervindre en l'entorn forestal”.
Oriwa assegura que, dos anys després de l’incendi, el paisatge cremat dissuadeix els visitants, que representaven una gran font d'ingressos a les poblacions de la zona. Esta minva del turisme "amenaça els escassos serveis existents". "Si no s'hi actua immediatament, la despoblació pot veure's agreujada a curt termini", adverteixen.
A això s'afig l'efecte de l'incendi als escassos cultius que van perviure: "Va provocar durant el primer any una desastrosa collita d'olives, que este últim exercici s'ha agreujat per la sequera i la prohibició de reg per part de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, donat el descens de cabal del Palància".
"Després de 24 mesos, els particulars han pogut substituir els cultius perduts gràcies a les ajudes públiques percebudes, però la sequera impedeix regar els plantons i deixa sense efecte l'esforç econòmic tant de les administracions com dels agricultors", exposa.
Respecte a l'estat de la massa forestal, des d’Oriwa mantenen que, després de la "ràpida" intervenció del Ministeri per a evitar perills per caigudes d'arbres en les carreteres i les vies, s'està talant i retirant els arbres cremats en algunes zones reduïdes i puntuals de fàcil accés, però al conjunt de la superfície afectada falten intervencions.
“Queda molta extensió per intervindre. La situació generalitzada ofereix una fotografia desoladora amb els pins cremats en peus i molts, trencats. Des de fa uns mesos, estan començant a caure de manera perillosa tant per a les persones com per al medi”, argumenten des d’esta plataforma.
Per esta raó, l'associació ha tornat a sol·licitar, "amb més força que mai", la intervenció urgent de l'administració amb una política clara i contundent en l'aspecte forestal que demostre "un interés real per recuperar els nostres boscos de manera ordenada". La reivindicació és la mateixa que plantejaven fa tot just un any, sense que hi hagen hagut avanços 365 dies després.
"L'experiència de les plantacions de pins registrades en les dècades dels 50 i els 60 ens ha de portar a un canvi de model amb muntanyes vives d'espècies autòctones que permeta abordar, conjuntament, la transformació amb activitats que puguen mantindre el bosc i la població. Totes estes actuacions necessiten un suport humà i econòmic de l'administració que, desgraciadament, ens veiem en la circumstància de tornar a reclamar", conclou.
