Samuel Velasco (té dislèxia): “No pots evitar cometre faltes d’ortografia”

El conseller d'Educació, José Antonio Rovira, ha anunciat aquest dimarts que l'alumnat diagnosticat amb dislèxia que es presente a les proves de la PAU no serà penalitzat per les faltes d'ortografia en les àrees no lingüístiques i, a més, en llengua castellana i valencià la penalització no podrà superar els tres punts. La mesura de la conselleria respon a una demanda històrica de les famílies amb fills amb dislèxia.

Charo Escrich, directora general d'Inclusió i Innovació Educativa, ha explicat que "en les àrees lingüístiques, no es comptabilitzarà cap falta natural ni arbitrària i, el cas de les faltes reglades, només es tindran en compte dos terços de les mateixes i es podran descomptar com a màxim tres punts". La conselleria ha aclarit que una falta natural és una omissió o substitució d'una lletra, mentre que les anomenades arbitràries són faltes que no tenen una regla ortogràfica que l'acompanye. Les reglades, en canvi, són les que més fàcilment es poden identificar, perquè tenen una regla clara. Les persones amb dislèxia les cometen totes.

Samuel Velasco té dèsset anys i fou diagnosticat de dislèxia quan estava a primària. En declaracions a À Punt ha explicat que aquesta dificultat en l’aprenentatge és una cosa amb què, al final, aprens a viure. Però que té les seues dificultats que “estan arrelades”, com ara girar lletres a l’hora d’escriure o llegir, o necessitar més temps que uns altres alumnes per a realitzar algunes tasques. Una altra són les faltes d’ortografia, que “són molt recurrents” per molt que s’esforce a no fer-les. I quan està fent un examen, amb un temps límit i nervis, assegura que no les pot evitar.

En aquest sentit, el jove diu que durant aquests anys s’ha enfrontat a la falta d’informació del professorat sobre la dislèxia, perquè alguns mestres li deien que, tot i que tinguera dislèxia, hauria d’intentar no fer faltes. “Ja tracte de no fer faltes”, explica amb vehemència, però a les persones amb dislèxia els és impossible no fer-les. Per això, considera que les adaptacions que ha anunciat Educació “són més que necessàries”. 

Concha Barceló, presidenta de Trenca-dis, l'associació valenciana de persones amb dislèxia, ha explicat que "les persones amb dislèxia són cecs davant de les faltes d'ortografia. El seu magatzem lèxic no reconeix les forma de les paraules i no és que no s'esforcen, perquè les faltes d'ortografia està molt associada al nivell cultural, a l'esforç", ha matisat Barceló.

“M’encantaria estudiar psicologia i estic segur que almenys la dislèxia no serà un impediment perquè hi aplegue” Samuel Velasco - Té dislèxia

Per això, les proves de la PAU són en moltes ocasions un escull difícil de superar. "Per a ells suposa un canvi importantíssim, suposa poder aconseguir el seu somni. Nosaltres tenim persones en l'associació que, com que no se'ls ha concedit aquesta adaptació, no han pogut estudiar l'enginyeria que volien", ha contat la presidenta de Trenca-dis.

A més, el conseller d'Educació ha avançat que el govern ja treballa perquè "les adaptacions es facen efectives també durant els dos anys del batxillerat".

Es calcula que el 10% de la població està afectat per aquest trastorn de l'aprenentatge, però està infradiagnosticada i hi ha un gran nombre de casos que no es coneixen, segons Concha Barceló. I el problema és que l’alumnat que no és diagnosticat passa a engrossir les llistes de fracàs escolar perquè, tal com relata Samuel, la percepció del professorat és “que no volen estudiar”, però no té per què ser així. “Potser sí que volen, però no entenen el que lligen o els costa el doble, o cometen moltes faltes d’ortografia”, indica el jove. 

Les famílies han reivindicat des de fa temps les adaptacions a les proves per a accedir a la Universitat que ara ha anunciat Educació. Samuel, que enguany es presentarà a la selectivitat ja amb els nous criteris, diu que aquesta ajuda als exàmens és com posar-li ulleres a una persona que no s'hi veu. Ell, per fi enguany, es presentarà a la selectivitat ja amb els nous criteris. Està molt content perquè diu que vol ser psicòleg i ara almenys la seua condició no serà un problema.