L’Alzheimer està infradiagnosticat malgrat la importància de la detecció precoç

A Espanya hi ha 800.000 persones diagnosticades amb Alzheimer, una malaltia neurodegenerativa que afecta més dones que homes. Cada any es detecten 40.000 casos nous, i des de l'Associació Espanyola de Neurologia es posa l'accent en l'infradiagnòstic, ja que es calcula que la meitat dels casos lleus estan sense diagnosticar i que la mitjana de temps entre que apareixen els primers símptomes i s'atén el pacient pot arribar a dos anys. 

Des de les associacions de familiars d'afectats, destaquen la importància de la detecció precoç d'aquesta malaltia que, de moment, no té cura. Tot i que, en la majoria dels casos, l'inici de l'Alzheimer és quasi imperceptible, hi ha certs factors que cal tindre en compte i que poden ser determinants per a donar el primer pas i fer-se les proves.

Oblidar-se de la data en què estem o, de sobte, no reconéixer el lloc pel qual solem passar cada dia poden ser oblits momentanis i puntuals, de molt curta durada, als quals no se'ls dona importància. Però també poden ser els primers senyals d'un deteriorament cognitiu en una fase molt inicial d'Alzheimer, una mena d’alertes que ens llança el cervell per a un diagnòstic precoç.

I és molt important interpretar-les correctament, ja que és millor intervindre en etapes inicials de la malaltia per a preservar el màxim temps possible les capacitats que es tenen en el moment de detectar-se la malaltia, explica la psicòloga de l’Associació de Familiars d’Alzheimer de València (AFAV), Mercedes Fernández Ríos. 

Des de l’associació destaquen que fa falta més consciència i determinació de cara a aquesta malaltia i que el primer pas és consultar un especialista. Serà qui recomane o no sotmetre's a una sèrie de proves a través de biomarcadors que aporten proves de la presència de l'Alzheimer amb un alt percentatge de fiabilitat. Una de les proves que més clarament ofereix un diagnòstic és la punció lumbar, indica Fernández Ríos. 

Actuar des del primer moment amb teràpies enfocades a la socialització i l'oci en aquesta primera fase frena en gran manera l'avanç de la malaltia. Però de vegades, la barrera més forta és la que posen els afectats, que es neguen a assumir la situació. En aquests casos, la presidenta d’AFAV, Ana María Ruiz Cano, recomana connectar amb les coses que els agraden perquè ajuden a connectar amb un mateix i a retindre la sensació d'identitat que la malaltia, quan avança, va diluint.

Mentre la ciència continua treballant per a trobar una cura, des d’AFAV recorden que avançar-se a l'aparició dels primers símptomes és la millor forma de lluitar contra l'oblit.