L'amenaça ronda prop: nou de cada deu agressors sexuals infantils eren familiars o coneguts

El risc més gran d'abús sexual infantil se situa a l'entorn més pròxim del menor. En nou de cada deu casos recents, registrats a la Comunitat Valenciana, l'agressor va ser un conegut (60%) o familiar de la víctima (29%), principalment el pare o la parella de la mare. Quasi sempre, sense antecedents penals. L'estadística prové de l'últim informe de Save the Children, que revisa 400 sentències judicials a tot Espanya, huitanta d'elles al nostre territori. De l'anàlisi es constaten més agressions en xiquetes i adolescents (60,8%) que en el sexe masculí, els onze anys com a edat mitjana de risc, i la franja d'entre els 10 i els 14 anys com la més perillosa.

Només en la Comunitat Valenciana, el 2021 es van interposar 1.135 denúncies per aquesta forma de violència contra la infància. Per a l'associació, són només la "punta de l'iceberg", ja que s'estima que només el 15% dels casos d'abús sexual arriben a denunciar-se, segons ha advertit el delegat valencià de l'ONG Rodrigo Hernández.

Deu anys tenia la gaditana Carmen Corrales quan l'avi va començar a abusar d'ella. En l'adolescència va prendre consciència de la situació i va denunciar el cas amb l'ajuda dels pares. Però en contrast amb el suport de la família, va entropessar amb un sistema que la va fer sentir desemparada i novament víctima, i li va fer reviure el trauma en cinc declaracions. Arran del seu testimoni, l'ONG reclama una revisió del sistema, a fi d'inocular-hi més humanitat i sensibilitat cap a les víctimes.

Save the Children ha advertit de la revictimització dels i les menors agredits dins un sistema judicial pensat per a adults i amb processos que es dilaten excessivament. El 58% dels analitzats en els jutjats valencians no es van resoldre abans dels dos anys i molts es retardaren un lustre (16,5%). En el camí, les víctimes han de declarar en tres ocasions: a Policia, Fiscalia i jutjat. Una repetició que els va reviure les ferides de l'experiència traumàtica i que es podria minimitzar amb la gravació del testimoni, que a només s'aplica en tres de cada deu casos.

Declaracions gravades per a evitar la revictimització

La declaració de la víctima sol ser la prova determinant del procés. Va ser l'única evidència practicada en el 17,7% dels casos i el recurs fonamental juntament amb altres proves, en més de la meitat. La prova gravada es va aplicar en almenys tres de cada deu dels juís, si bé l'ONG adverteix que l'estadística no és fiable al 100%, per la manca d'informació específica en el 70% restant. El 91,1% dels casos estudiats es va resoldre amb una sentència condemnatòria.

La Llei orgànica de protecció integral de la infància i adolescència contra la violència (LOPIVI) insta a desenvolupar una legislació ad hoc, que active jutjats especialitzats, una fiscalia específica i una assistència jurídica que acompanye les víctimes des de l'inici fins al final del procés. Però dos anys després de l'aprovació, la norma continua pendent i, amb ella, aspectes clau, com la pràctica de proves preconstituïdes que eliminen reiteracions innecessàries i eviten la revictimització.

El model Barnahus, una solució integral

En l'àmbit autonòmic, Save the Children aposta per la formació obligatòria i especialitzada sobre violència i protecció de la infància de tots els professionals que treballen amb la infància (judicial, educatiu, sanitari) i el desenvolupament de polítiques de salvaguarda infantil i d'entorns segurs. Així, advoca per impulsar a la Comunitat Valenciana el model nòrdic Barnahus ("casa dels xiquets", en islandés) d'atenció integral, que coordina en un mateix espai la resposta de les institucions, i que ja funciona a Catalunya i que sis autonomies més projecten desenvolupar.

La Comunitat Valenciana disposa de quatre càmeres Gesell (dos a València, una a Alacant i una altra a Vila-real), una mena d'habitacions amigables que faciliten el testimoni de xiquetes i xiquets, on la declaració es grava per a esdevindre prova en el juí oral sense necessitat de repetició. Malgrat que Save the Children celebra aquest recurs i els serveis específics d'atenció als abusos sexuals per a menors, convida la Generalitat a continuar avançant cap al model Barnahus, que considera que és l'ideal per a minimitzar el patiment de les víctimes en els protocols judicials.