L'ampliació de carrils dispara els gasos contaminants al carrer de Colom de València

Un estudi de la Universitat Politècnica de València ha analitzat les conseqüències de l’increment del trànsit en una de les vies de major activitat de la ciutat

Un estudi annalitza l'evolució dels gasos contaminats al carrer Colom de València

La disminució dels carrils oberts al trànsit en el carrer de Colom de València que va tindre lloc entre el 2016 i 2023 va suposar una disminució progressiva del trànsit i una baixada en les emissions de gasos nocius per a la salut com ara els òxids de nitrogen (NOX).

Així ho conclou un estudi dut a terme per l'Institut Itaca de la Universitat Politècnica de València (UPV), del qual també s'extrau que esta caiguda d’emissions contaminants es va produir tant en este cèntric carrer de la ciutat, com en altres vies principals pròximes a la zona, com ara la Gran Via Marqués del Túria.

Evolució de les emissions al carrer Colom de València
Evolució de les emissions al carrer Colom de València / Universitat Politècnica de València

D’altra banda, l’equip investigador, liderat pel catedràtic José Vicente Oliver, sosté que la reversió que va permetre tornar a incrementar d’un a dos els carrils oberts al trànsit general a partir del 2023 va suposar una pujada de les emissions de quasi un 20% en un any.

Entre el 2016 i 2020, la creació d'un carril bici redueix el trànsit a Colom

Abans de la primera reducció de carrils mampresa el 2016, apunten els autors de l’estudi, “el carrer de Colom era una de les principals artèries per al trànsit rodat en el centre de València, utilitzada no sols per a desplaçar-se pel centre, sinó també com a via de connexió d'eixida cap al sud i oest de la ciutat”. Per esta cèntrica via circulaven en eixe moment entre 1.200 i 1.500 vehicles per hora durant les hores punta.

La implementació del carril bici va suposar que, l’any 2016, el carrer passara de tres a dos carrils destinats al trànsit, i en conseqüència, la mitjana va baixar fins als 850 vehicles l’hora.

De 2020 al 2023, la limitació del trànsit general fa caure dràsticament la circulació

Una segona intervenció duta a terme l’any 2020, en plena pandèmia, va suposar que l’accés a un dels dos carrils es limitara a taxis i autobusos, i s'hi va restringir l’accés a cotxes i motos des de la Porta del Mar. Eixa modificació va deixar només un carril a la circulació de vehicles particulars, i va propiciar que el trànsit caiguera dràsticament fins a les 350 unitats per hora. En paral·lel, la ruta alternativa per la Gran Via Marqués del Túria va experimentar un creixement inferior al 5% en intensitat de trànsit.

Les emissions cauen en un 40% el 2024

L'estudi determina que, malgrat que la reducció de carrils pot augmentar la congestió del trànsit, eixe increment en emissions en parada va ser menor que l'estalvi d'emissions en circulació, gràcies a la dràstica reducció del flux de vehicles.

En un primer moment, quan el carrer de Colom tenia tres carrils disponibles per al trànsit de vehicles particulars, les emissions totals oscil·laven entre 0,04 i 0,05 kg d'òxid de nitrogen per hora (NOX), mentre que, amb la configuració d'un sol carril disponible, estes es van reduir més del 40%.

La tornada als dos carrils incrementa les emissions un 20%

Al final de l'any 2023, un segon carril es va tornar a obrir al trànsit general i es va permetre l'accés al carrer de Colom per l'entrada de la Porta de la Mar. Com a resultat, el flux de vehicles es va incrementar aproximadament un 35% entre novembre de 2023 i novembre de 2024, i les emissions totals de NOX van pujar quasi un 20% en un any.

Mentrestant, la ruta alternativa per Gran Via Marqués del Túria no ha reduït ni la intensitat de trànsit ni les emissions contaminants. “Els resultats demostren que és hora d'apostar decididament per les zones de baixes emissions (ZBE) i per mesures centrades principalment i prioritàriament en la salut de la ciutadania i el medi ambient urbà”, reivindica una de les investigadores, la professora Victoria Lerma.

Els resultats d'este estudi s'emmarquen en el projecte Predatics, que té com a objectiu la predicció i emissió d'alertes sanitàries en episodis d'alta contaminació atmosfèrica. La investigació, que aspira a fer un mapatge de la contaminació generada per vehicles a València amb més immediatesa i resolució espacial del que s’ha fet fins ara, se serveix de les dades de vora 3.500 sensors del trànsit rodat per tota la ciutat.

També et pot interessar

stats