L'any 2023 bat rècords de temperatures i serà el més càlid dels últims 174 anys

L'any 2023 no sols va camí de ser el més càlid des que hi ha registres, sinó que també batrà rècords en concentracions de gasos d'efecte d'hivernacle i en retrocés del gel a l'Antàrtida, segons ha advertit l'Organització Meteorològica Mundial (OMM) a l'inici de la cimera del clima COP28 a Dubai.

L'agència meteorològica de l'ONU ha publicat de cara a la gran cita anual un informe provisional sobre l'estat del clima que reitera tots els indicis negatius que s'han advertit al llarg d'un any "amb fenòmens extrems que han deixat un rastre de devastació i desesperació".

L'OMM dona per "virtualment segur", tot i que s'han d'afegir les dades dels dos últims dos mesos, que el 2023 serà l'any més càlid dels últims 174 en els quals hi ha observacions.

Fins a l'octubre, la temperatura mitjana se situava 1,4 graus per damunt del període preindustrial (1850-1900), a prop ja dels 1,5 graus que es van establir com a límit en l'Acord de París.

Aquests 1,4 graus estan molt per damunt dels excessos de temperatura registrats en els dos anys més calorosos fins al moment, 2016 (quan es va passar d'1,29 graus) i 2020 (1,27 graus). L'informe fins i tot s'aventura a predir que 2024 serà encara més càlid que el 2023,

Emissions

L'agència de l'ONU també indica en el seu informe provisional que els indicis apunten al fet que 2023 també superarà els rècords històrics de concentració de gasos d'efecte d'hivernacle mesurats el 2022, que ja era un 150% superior a l'era preindustrial en el cas del diòxid de carboni (CO₂).

La concentració de metà (CH₄) el 2022 era un 266% superior a la del període 1850-1900, i la d'òxid nitrós (N₂O) un 124%. Uns nivells que ja s'han superat enguany en estacions meteorològiques estratègiques com les de Mauna Loa (Hawaii) o Tasmània (Austràlia).

Desgel

Altres fites preocupants, aquestes sí que ja confirmades, s'han mesurat en els pols: l'Antàrtida va arribar a un mínim històric en l'extensió del seu gel marí amb tot just 1,79 milions de quilòmetres quadrats al febrer, la xifra més baixa des que començaren a fer-se mesuraments satel·litaris el 1979.

Dades igualment inquietants es van registrar a l'Àrtic, on el valor mínim d'extensió l'any (4,23 milions de quilòmetres quadrats al setembre) va ser el sisé més baix mai registrat. O als Alps europeus, on els mesuraments a Suïssa són catastròfics: en només dos anys les glaceres han perdut el 10% del volum.

Mars en ascens

Entre 2013 i 2022 la pujada mitjana dels oceans ha sigut de 4,72 mil·límetres per any, més del doble de la que es registrava en els deu anys anteriors, de 2,14 mil·límetres per any.

L'any 2023 també ha batut rècords de temperatura de la superfície de la mar, i ha superat àmpliament les marques anteriors, amb "valors excepcionalment alts a l'Atlàntic nord oriental, el golf de Mèxic i el Carib", agrega l'informe.

Desastres

L'OMM recorda que aquests valors de rècord en diferents indicadors han estat acompanyats en 2023 de fenòmens climàtics igualment extrems que han causat grans pèrdues econòmiques i humanes, cas de les inundacions que el cicló Daniel va causar en països com Grècia, Bulgària, Turquia o Líbia.