L'Arquebisbat de València publica un protocol de "porta mai tancada” contra els abusos sexuals

L'Arquebisbat de València ha publicat aquest dimecres un protocol de prevenció i actuació en casos d'abusos sexuals, tal com ja va fer fa uns dies el bisbat Sogorb-Castelló. El document, de 103 pàgines, recorda que en l'arxidiòcesi existeixen “innombrables” àrees on els menors estan presents, com les parròquies, les universitats o els col·legis, entre altres. 

S'hi subratlla que la protecció dels menors i la prevenció de l'abús sexual han de ser “prioritats absolutes per a qualsevol organització, incloent-hi l'Església catòlica”. Segons recalca el document aprovat, “l’ocultació o silenciament de casos d'abús sexual infantil només serveix per a perpetuar el mal causat a les víctimes i augmentar el risc que s'hi produïsquen més abusos”.

Aquest protocol va dirigit a sacerdots, docents i altres persones implicades que, per desconeixement, es pogueren sentir desorientats o incapaços de saber com actuar davant de possibles situacions com aquestes i de donar una resposta adequada al problema, o "el testimoni de les quals no puga quedar reflectit en algun registre d'intervenció”, segons el text.

Prohibició d’infligir castics corporals o tractes vexatoris

El protocol explicita que està estrictament prohibit infligir castics corporals de qualsevol classe o establir una relació preferencial amb un menor d'edat. En aquest punt, especifica que “és motiu de cessament immediat de l'activitat pastoral qualsevol relació sentimental, consentida o no, d'un adult amb un menor d'edat”.

El text, a més a més, arreplega diverses situacions “potencialment perilloses”, tenint en compte la situació mental o física dels menors. Alguns exemples en serien parlar als menors de manera ofensiva, involucrar-se en “conductes inapropiades o sexualment suggestives”, demanar als menors que guarden un secret, o donar-los regals discriminant la resta del grup o les novatades i altres dinàmiques vexatòries, denigrants o sexistes.

Política de "porta mai tancada”

Tampoc es permet passar molt temps amb un menor a soles ni amb la porta tancada. Per a parlar en privat amb un menor, s'ha de deixar la porta oberta o parlar en un lloc en presència d'altres adults. És a dir, és necessari dur a terme una política de "porta mai tancada".

S'hi recomana també instal·lar portes de vidre transparents o vidrieres al despatx de sacerdots, directors, formadors i animadors. “Quan calga examinar un menor malalt o ferit, es farà sempre en presència d'un altre adult”, detalla el protocol.

El document censura “entrar als vestuaris, banys o dutxes mentre els menors estiguen dins; compartir habitació d'hotel o tenda de campanya, o pujar amb un menor a soles en un cotxe”. En aquests casos, convé que hi pugen almenys dos adults i del mateix sexe que els menors. En cas que calga pujar amb algun menor al cotxe, “es farà sempre amb el consentiment dels pares i mares i, si pot ser, acompanyat per un altre adult”, agrega.

Cooperació amb les autoritats i atenció a les víctimes

El document considera essencial que s'adopten mesures “clares i transparents” per a abordar els casos d'abús a menors. Això inclou “la cooperació plena amb les autoritats civils” i “proporcionar suport i atenció a les víctimes d'abús sexual infantil i adults vulnerables”, garantint que tant ells com els familiars “reben l'ajuda i el tractament adequats per a recuperar-se del trauma que han patit”. 

El decret d'aprovació, que firma l'arquebisbe de València, Enrique Benavent, assenyala que els responsables eclesiàstics “han d'actuar sempre que les persones a càrrec seu vulneren o no seguisquen aquest codi de bones pràctiques”.