Ara en la televisió
ZOOM
L'assassí de Marta Calvo recorre la condemna en considerar que es basa en hipòtesis
Al·lega que no existeix cap anàlisi que prova que introduïa cocaïna als cossos de les seues víctimes
La defensa de Jorge Ignacio Palma —l'home condemnat a penes que sumen 159 anys i 11 mesos de presó pels crims de Marta Calvo, Arliene Ramos i Lady Marcela Vargas— ha presentat davant del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana un recurs contra la sentència, argumentant que els fets pels quals se l’acusa es basen en "meres hipòtesis". Així mateix, al·lega que no existeix cap anàlisi de la substància —cocaïna— que els membres del jurat van considerar provat que introduïa als cossos de les seues víctimes.
"Quin assassí en sèrie contacta amb les seues presumptes víctimes mitjançant whatsapps i un correu que l'identifica plenament?", es pregunta la defensa, que assegura que no s'ha fet una prova que "no genere dubte" per a determinar que Palma volia causar la mort de les denunciants.
També qüestiona que s'haja tingut en compte l'agreujant de gènere en la condemna, que entén que es deriva perquè el condemnat parla d'elles "amb compassió" i s'hi refereix com a "senyoretes" o quan diu que per a ell "les dones són el més bonic del món".
L’Audiència Provincial va condemnar l'acusat com a autor d'un delicte contra la salut pública, un altre contra la llibertat i indemnitat sexuals, sis delictes contra la llibertat i indemnitat sexuals en concurs amb sis intents d'assassinat i altres tres delictes contra la llibertat i indemnitat sexuals en concurs amb tres assassinats consumats.
No obstant això, la defensa de l'acusat ha decidit recórrer la sentència en entendre que s'ha produït una vulneració del dret fonamental a la presumpció d'innocència, per infracció de precepte constitucional o legal en la qualificació jurídica dels fets i per haver-hi una "manifesta contradicció" en els fets considerats provats en la resolució.
En relació amb la mort de Marta Calvo, assenyala que en la vista no es va practicar cap prova que poguera acreditar el motiu de la seua mort i que l'acusat sempre ha negat que l'haguera matada, sinó que només va admetre haver desmembrat el cos quan es va despertar i la va trobar sense vida al llit.