L'Audiència d'Alacant absol l'edil del PP Andrés Llorens pel Plan E però diu que hi va haver tripijoc

L'exvicealcalde i exregidor d'Atenció Urbana d'Alacant (Alacantí), Andrés Llorens (PP), ha sigut absolt en l'Audiència Provincial per haver arreglat suposadament l'adjudicació de diverses obres de l'anomenat Pla E a la ciutat entre els anys 2008 i 2009, i que van suposar una inversió de 7,3 milions d'euros. Llorens era el número dos de l'alcaldessa d'Alacant, Sonia Castedo.

El Plan E, també conegut com a Pla Zapatero, va ser un conjunt de mesures que es posaren en marxa a partir del 2009 per a ajudar a la reactivació econòmica en la crisi financera que va començar el 2008. Entres les iniciatives, el pla va fer arribar als ajuntaments fons perquè els invertiren en obres i crearen llocs de treball. En aquest cas, els projectes investigats van ser l'adequació de la mitjana de l'avinguda de la Vila Joiosa, la renovació parcial del paviment de l'Explanada, la reforma de la plaça de la Muntanyeta i la construcció de 40 contenidors soterrats en el barri antic i places del centre d'Alacant.

La sentència de la secció dècima de l'Audiència d'Alacant absol Llorens i un altre empresari i condemna el tècnic municipal José Lidón i l'empleat de la constructora Becsa Juan Manuel Valdivieso per un delicte de continuat de prevaricació. A Lidón se li imposa una pena d'inhabilitació especial de quatre anys i tres mesos per a l'ocupació o càrrec públic que implique exercici de tècnic en l'àmbit de l'administració local; i de dos anys, un mes i quinze dies en el cas de l'apoderat de Becsa, Valdivieso.

Per al tribunal, Llorens "no sabia que els projectes d'obra hagueren sigut realitzats per persona aliena al personal de la Regidoria d'Atenció Urbana", per la qual cosa no aprecia possible delicte en una decisió en la qual aprecia l'atenuant de les dilacions indegudes.

La sentència no és ferma i s'hi pot interposar recurs de cassació en el termini de cinc dies en la sala segona del Tribunal Suprem. L'Audiència també absol a l'apoderat de la constructora CCMS Javier Álvarez.

La Fiscalia i l'acusació popular, exercida per l'exregidor del PSOE Carmen Sánchez Brufal, sol·licitaven quatre anys de presó per a cadascun dels quatre acusats per considerar-los responsables dels delictes de prevaricació i frau i causar un menyscapte a les arques públiques d'1,2 milions d'euros.