El líder de l'estafa d'Alzicapital es confessa culpable i accepta tres anys de presó i 1,7 milions de multa

Alberto Castillo, el principal acusat d'estafar més de 200 persones amb Alzicapital, l'empresa valenciana de què era propietari, s'ha declarat culpable a l'Audiència Nacional. Després d'arribar a un acord amb la Fiscalia, el presumpte artífex del frau ha acceptat una condemna de tres anys i tres mesos de presó i una multa d'1,7 milions d'euros. Abans del judici, que començava hui, el Ministeri Públic demanava per a ell dotze anys i nou milions. Els altres tres acusats en el cas també han reconegut els fets després de pactar amb la Fiscalia i han acceptat penes d'entre tres i sis mesos de presó.

El tribunal ha avançat que seran castigats segons el que ha demanat el fiscal, que ha aplicat a tots els atenuants de reconeixement dels fets i de dilació indeguda, ja que entre les ordes de processament, el 2016, i l'obertura de juí, el 2020, la causa "va estar parada sense motiu o raó que ho justifique", ha assenyalat el representant públic, Carlos Bautista.

En el juí, que estava previst per a durar diversos dies, però que s'ha solucionat en qüestió de 20 minuto, el propietari d'Alzicapital ha admés un delicte d'estafa i un altre de blanqueig de capitals. La Fiscalia l'acusava de desviar-se a les butxaques els diners invertits per la clientela sota promeses d'alta rendibilitat.

En l'escrit de conclusions provisionals, arreplegat per Europa Press, el fiscal sosté que entre 2009 i 2011 Castillo va convéncer 206 persones i entitats perquè ficaren diners en productes financers d'Alzicapital i altres empreses associades. Així va aconseguir en total 3,4 milions d'euros, des de xicotetes quantitats de mil euros fins a una aportació de 242.000.

Castillo era l'administrador d'Alzicapital i altres empreses dedicades a captar clientela perquè invertiren diners. Els atreia amb un "cimbell" de fins a un 30% de rendibilitat. El cas va esclatar el juny del 2011, quan l'empresari va desaparéixer sobtadament sense deixar rastre. Aleshores va començar a aflorar la presumpta estafa, que deixà afectats en diversos punts d'Espanya: Bilbao, Las Palmas, Madrid, Barcelona, Múrcia i sobretot Alzira, d'on era originària la firma. Mes i mig després, les autoritats el van detindre a Nules.

Rendibilitats falses de fins al 30%

Alzicapital es donava a conéixer en internet com una companyia especialitzada en inversions en àmbits com el mercat borsari, les primes úniques o la gestió d'apostes en línia. Prometia una remuneració del 5% amb una inversió mínima de mil euros que podria elevar-se fins al 30% en funció de la quantitat invertida. Per al Ministeri Públic, aquests interessos "superaven àmpliament" els que podien oferir aleshores les entitats financeres per tal d'"atraure" l'inversor. Per això, sol·licita condemnes d'entre dos i dotze anys de presó pels presumptes delictes d'estafa, blanqueig de capitals o apropiació indeguda.

El funcionament de l'estafa era purament piramidal. Alzicapital, que no tenia autorització de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) per a prestar servei, formalitzava els contractes d'inversió a través de contractes de préstec, però els fons es desviaven "immediatament" a una altra empresa de l'acusat. No obstant això, "lluny de realitzar inversions, transferia els diners a comptes en línia de cases d'apostes" o bé a altres privats propietat de "persones de confiança que no ha identificat, fent seues les quantitats rebudes", explica en l'escrit la Fiscalia. I perquè els inversors més antics no sospitaren, els pagava interessos, "cosa que l'obligava constantment a buscar nous" clients que depositaren els diners per a, d'aquesta manera, poder retornar la quantitat que anava devent als usuaris més veterans.

Els diners desviats s'empraven "en realitat", no per a invertir-los, sinó per a realitzar apostes per al mateix Castillo o "engrossir el patrimoni ocult" que tenia, d'acord amb l'escrit fiscal. "Quan el tràfec i volum d'operacions entre les diferents societats alçaven la sospita de l'entitat bancària, que requeria explicacions, l'acusat cancel·lava i obria una altra en una nova entitat", apunta.

La Policia Nacional va detectar 150 transferències de l'acusat a comptes del pare, també acusat, per 455.000 euros, "a fi d'ocultar els diners rebuts". El progenitor, al seu torn, li'ls retornava al compte d'una de les empreses que administrava. Els altres tres acusats també s'haurien apropiat de milers d'euros dels comptes d'Alzicapital.