Com es desencadenà la devastació de la dana: l'avanç de l'aigua minut a minut

El 29 d'octubre del 2024 passarà a la història per ser el dia de la gota freda “més adversa del segle a la Comunitat Valenciana”, en paraules de l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet). Les xifres registrades baten, amb diferència, els rècords històrics i la conseqüència és una tragèdia provocada per una marea d'aigua que es va escampar per 530 km² de les comarques valencianes. El Ministeri de Transició Ecològica ha publicat un informe amb eixos números que arreplega l'evolució de les pluges i les avingudes durant les hores de la devastadora dana.

La pluja a Torís va superar els rècords històrics registrats a Espanya quant a precipitació acumulada en una hora, sis hores i dotze hores

El document destaca les precipitacions extremadament elevades de la Plana d'Utiel-Requena, la Foia de Bunyol, la Ribera Alta i els Serrans, "amb períodes de retorn estimats superiors a 2.000 anys". Aemet va reportar 771,24 mm de pluja en 14 hores a Torís (Ribera Alta), una localitat que va superar els rècords històrics registrats a Espanya quant a precipitació acumulada en una hora, sis hores i dotze hores. De fet, el màxim d'aigua acumulada en una hora a Torís, 185 mm, triplica els 60 mm d'aigua que marquen el llindar de torrencialitat i supera en 26 mm el rècord estatal anterior, detectat a Vinaròs el 2018.

Valors també especialment alts es van registrar a municipis de la mateixa comarca i de la Foia de Bunyol, com ara Xiva o Bunyol. Una situació que va propiciar avingudes en el camí de l'aigua cap a la mar, com va alertar Jose Ángel Núñez, cap de Climatologia d'Aemet, en la ràdio d'À Punt a les 12:20 h del matí del 29 d'octubre. "En zones on no plou poden arribar rius, rambles, barrancs molt crescuts", explicava, a causa de l'orografia dels "barrancs i rambles amb recorreguts molt curts i pendents molt pronunciades, que poden provocar crescudes sobtades que moltes vegades no donen temps a reaccionar". Un testimoni que malauradament va descriure l'escenari de les hores posteriors.

És ni més ni menys el que va passar amb el barranc de Poio, el qual precisament també és conegut com a barranc de Xiva o de Torrent, entre d'altres, perquè passa per diferents municipis en el camí des de l'interior fins a la desembocadura, a l'Albufera. Segons les dades del ministeri, el cabal d'esta rambla al començament del dia era de 0 m³/s, una falta d'aigua que es pot considerar normal en temporades sense pluja. Però a les 11:00 h augmenta ràpidament en mitja hora i, de fet, supera els 200 m³/s. El gràfic mostra les variacions constants de les hores següents, però és a partir de les 17:30 h quan els comptes es disparen vertiginosament, i s'arriben a superar els 2.258 m³/s a les 19:00 h, just quan el sensor es trenca arran de la intensitat de l'aigua i deixa de registrar les marques.

La desmesura d'estes xifres al llit d'una rambla com la de Poio es pot posar en context si es comparen, per exemple, amb el riu més cabalós d'Espanya, l'Ebre, que va registrar el 2024 una mitjana anual de 299,58 m³/s a l'altura de Tortosa.

L'embassament de Forata, al límit

Estes pluges intenses van nodrir els cabals des de l'interior i van fer que l'aigua baixara cap a la mar acumulant intensitat. L'alcalde d'Utiel, a les 13:40 h, va informar en directe en la ràdio d'À Punt que el riu Magre ja s'havia desbordat al poble. L'augment del cabal va omplir l'embassament de Forata, a Iàtova (Foia de Bunyol), en 12 hores. Segons l'informe publicat pel ministeri, a les 8:30 h del 29 d'octubre, a la presa hi havia 5,46 hm³ d'aigua i va arribar als 39,46 hm³ a les 21:00 h. Esta xifra suposa un augment, en poques hores, de més del 140% del volum estacional comú.

En el gràfic següent es veu l'evolució de l'embassament durant les hores crítiques de la dana. El volum acumulat va arribar a superar el límit, i només descendeix quan s'obri el cabal d'eixida de la presa, a partir de les 17:00 h de la vesprada.