L’AVL constata la pèrdua de la transmissió del valencià entre les famílies del Baix Vinalopó

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) ha presentat aquest dimarts a l'Universitat Miguel Hernández d'Elx els resultats de l’Enquesta sobre l’ús i el coneixement del valencià i les actituds lingüístiques al Baix Vinalopó, que s’ha realitzat als municipis d’Elx, Crevillent i Santa Pola.

Lluís Català, autor de l’estudi i professor de la Universitat d’Alacant, ha destacat que s’observa que el valencià minva generació rere generació, ja que s’ha passat del 14,7 % al 13,6 %. "Les famílies s’estan castellanitzant. Només les d’actituds molt militants resisteixen i, tot i la pressió dels pares castellanoparlants en llocs com escoles, instituts i espais d’oci, progenitors que parlen als fills en valencià acaben rebent una resposta en castellà dels seus descendents", ha explicat.

De fet, els fills i filles de parelles mixtes s'expressen majoritàriament en castellà i només el 5% de les persones enquestades d'Elx i Santa Pola parlen amb la descendència en la nostra llengua. Tot i això, Català matisa que aquesta davallada s’ha produït a favor d’usos bilingües, més que no pas a favor del castellà com a llengua exclusiva, "circumstància que agreujaria encara més la situació de minorització".

Pel que fa a les vies d’adquisició del valencià, el més habitual és haver-lo aprés només per via formal a l’escola (22,7 %) o, conjuntament, a casa de menut i per via formal (19,1 %). Malgrat açò, la mitjana de competència oral en la comarca és del 5,5 (en una escala de 0 a 10) i la competència escrita és inferior a la suficiència: un 4,5. La capacitat d'entendre la llegua pròpia és molt superior, amb una mitjana de 6,8, la qual cosa "obre moltes opcions a usos passius per disponibilitat lingüística de la població".

Un 20% de la població, incòmoda amb el valencià

En relació amb les actituds lingüístiques, se n’ha detectat una relativa diversitat, però dominen lleugerament actituds dins de l’espectre de respostes negatives. L’opinió general és que no s’està palesament en contra de la llengua, però es considera que el seu aprenentatge i ús no ha de ser obligatori, especialment perquè el castellà és una llengua amb molta més presència i que coneix tothom.

Així, un 13,3 % dels enquestats assegura que s’ha sentit incòmode o discriminat per no tindre l’opció de parlar en valencià, en oposició al 9,5 % de la població que alguna vegada s’ha sentit incòmode o discriminat per no saber parlar la llengua pròpia. "Per tant, emocionalment, afecta més parlar la llengua que no saber parlar-la", s’indica en les conclusions de l’enquesta.

Més del 60 % de la mostra considera que en un futur s’hauria de parlar tant valencià com castellà als municipis del Baix Vinalopó. Pràcticament, tothom a la comarca se sent còmode o molt còmode quan sent parlar castellà, i una majoria més ajustada (58%) se senten còmodes o molt còmodes quan senten parlar en la nostra llengua. Els incòmodes amb el valencià són més del 20%. La incomoditat és majoritària amb les llengües estrangeres, especialment amb l’àrab, amb més del 80% incòmodes o molt incòmodes quan el senten.

InvestGroup ha sigut l’empresa encarregada del treball de camp, que es va realitzar presencialment, del 25 de setembre al 17 de novembre del 2022, a 1.500 persones majors de díhuit anys i residents al Baix Vinalopó.