L’Estat, condemnat per no actuar diligentment i evitar la mort de la filla

El Tribunal Suprem (TS) ha condemnat l’estat a indemnitzar amb 600.000 euros  la dona l’exparella de la qual va assassinar la filla que tenien. Els fets ocorregueren fa més de quinze anys. Ángela González havia denunciat fins a 47 vegades per maltractament i altres causes la seua exparella, que havia assegurat que li anava a llevar el que més volia quan es divorciaren. Per això, el jutjat de Navalcarnero havia disposat que les visites del pare a la filla foren vigilades. Però després d’un any va canviar de parer i va establir que aquestes visites foren no vigilades. El 24 d’abril de 2003, aprofitant una d’aquestes visites, l’home va disparar dues vegades la filla i la va matar. Després es va suïcidar.

A continuació, la dona presentà davant el ministeri de Justícia una reclamació de responsabilitat patrimonial per funcionament anormal de l’administració. En la reclamació, al·legava que la mort de la filla no s’hauria produït si no s’haguera canviat el règim de visites, però la seua sol·licitud va ser rebutjada, decisió que van confirmar l’Audiència Nacional, el Tribunal Suprem i el Tribunal Constitucional. 

Esgotades les instàncies nacionals, Ángela González es va dirigir al Comité contra la Discriminació de la Dona de l’ONU (CEDAW) que va emetre un dictamen en què deia que l’Estat havia fallat en l’obligació d’exercir la diligència escaient en relació amb els fets que van dur a l’assassinat de la menor, i havia d’atorgar una reparació adequada, i una indemnització integral i proporcional a la gravetat dels fets.

A partir d’aquest pronunciament, la dona va presentar el 6 de febrer de 2015 una segona reclamació de responsabilitat patrimonial davant el Ministeri de Justícia, en què sol·licitava que es complira el dictamen de la CEDAW. Atés el silenci administratiu que va seguir a aquesta segona reclamació, es va dirigir a l’Audiència Nacional, la qual va rebutjar de nou la pretensió de la dona per no apreciar que hi haguera dades que pogueren indicar que les visites suposaren un perill per a la vida, o la salut física o psíquica de la menor. 

Finalment, el Suprem conclou en aquesta sentència que l’administració va vulnerar drets fonamentals de la dona, com ara el d’igualtat i no ser discriminada per raó de sexe, el d’integritat física i moral, i el de la tutela judicial efectiva.