Manifestació multitudinària a València contra el "frau" de la transició energètica

Unes cinquanta associacions s'han manifestat aquest dissabte a la ciutat de València contra el "frau" de la transició energètica, en una protesta multitudinària que ha arrancat al migdia des de la porta del Palau de Justícia.

La manifestació està convocada per la Coordinadora Valenciana per una Ubicació Racional de les Energies Renovables, una plataforma que agrupa mig centenar d'associacions de quaranta municipis de la Comunitat Valenciana afectats "per uns projectes previstos en llocs que només interessen les grans empreses i fons d'inversió, sense comptar amb el consens ni l'opinió dels ciutadans".

D'aquesta manera, representants de diverses agrupacions han reivindicat la protecció dels ecosistemes rurals. Jesús Broch, coordinador de la Plataforma No a la MAT, ha reclamat en la manifestació que no s'execute ni la línia de molt alta tensió (MAT) Morella-Almassora ni la que es pretén instal·lar al nord de Castelló. Segons Broch, això suposaria la destrucció del paisatge i del sector terciari. "Volem ramaderia, agricultura i un medi ambient net" i no ser "una au de pas per a dur electricitat a altres països".

Carme Barreda, de la Plataforma d'Afectats per la Macroplanta de les Coves de Vinromà, considera una “barbaritat” construir al terreny de "260.000 plaques solars" i que per a fer-ho vulguen "tallar 60.000 arbres, alguns més que centenaris". Per a Francisco Pérez, de la plataforma d'afectats per la planta de Farrajón, a Bunyol, és necessari que "es tinguen en compte els pobles, el paisatge, la fauna, la flora, i no que arrasen el territori tal com està".

A la cita també han acudit alts càrrecs del Consell, tant de Compromís com de Podem. La consellera d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Isaura Navarro, ha participat en la manifestació i ha reiterat que en el govern "volem trobar l'equilibri entre protegir el nostre territori i desenvolupar les energies renovables, que també ens fan falta". Per això, explica que el Consell treballa en una planificació per a establir les zones de desenvolupament prioritari per a les energies renovables, "estudiant bé el terreny" i posant el focus en "zones degradades." Respecte a aquest cas ha explicat que "moltes de les plantes s'han rebutjat per haver proposat la instal·lació en zones protegides".

El vicepresident segon de la Generalitat, Héctor Illueca, també hi ha assistit i ha insistit que "el desplegament de les renovables no pot ser una excusa per a destrossar els paisatges", sobretot quan "es beneficien els mateixos de sempre: l'oligopoli elèctric i les grans empreses, així com els fons d'inversió interessats en aquests projectes".

Amb el lema "Renovables sí, però no així", les associacions convocants demanen que es paralitze el model plantejat pel Ministeri de Transició Ecològica i Repte Demogràfic i per la Generalitat i que s'aposte per unes energies renovables "ètiques de veritat".

Així mateix, demanen que es faça una "planificació real, basada en l'eficiència i l'estalvi, que respecte els ecosistemes i les zones protegides, amb planificació territorial i participació ciutadana", i rebutgen el model actual perquè "està creant una bambolla especulativa que destrueix l'economia local i els paisatges de connivència amb les administracions que resolen ràpidament i malament, sense avaluació ambiental", i a més "aportant fons públics de tots els ciutadans".

Els promotors de la mobilització creuen que els projectes "que deterioren i generen més problemes en el medi ambient i el paisatge no són sostenibles i no es poden considerar ni qualificar d'energies renovables". Per a ser renovables "han de ser ecològics i justos" i denuncien que les plantes de producció "es planegen en zones rurals, perquè els terrenys són més barats i la rendibilitat és més gran, lluny de les àrees de gran consum i demanda de les ciutats".

Auguren que aquesta circumstància farà que es genere "un embull de cables amb grans torres d'evacuació, que a més suposa una ineficiència per la pèrdua d'energia en el transport", i que travessarà els termes municipals de 40 localitats "amb danys a la fauna i flora que causaran la mort de milers d'aus cada dia i la deterioració de centenars d'hectàrees de bosc".

Xiva i Elx, dues de les zones més afectades pels projectes de plantes fotovoltaiques

Unes 700 hectàrees entre dues plantes fotovoltaiques és el que es planeja instal·lar a la vall de Brihuela, al peu del paratge natural de la serra de Xiva. Un projecte al qual s'oposa el veïnat, que assegura que es posarien en perill els camps d'ametla, vinya, olivera i sobretot 169 garroferes centenàries, un autèntic tresor del territori. Així, l'impacte paisatgístic seria evident.

Per la seua part, al camp d'Elx hi ha projectades trenta plantes que ocuparien 500 hectàrees. Una operació que els Amics de les Zones Humides del Sud d'Alacant consideren “especulativa” i respecte a la qual entenen que hi ha alternatives molt més respectuoses amb l'entorn, com instal·lar els panells "a la coberta dels edificis existents". A banda de les plantes fotovoltaiques, Elx està pendent de les torres i línies elèctriques que també està programat ubicar al terme.

Compte arrere per a decidir si es dona llum verda a 64 projectes

Durant la manifestació s'ha fet més que patent la desconfiança cap a les macroplantes, sobretot després que el govern espanyol, a través d'un reial decret, possibilite l'exempció de la necessitat de la declaració d'impacte ambiental en alguns casos, per a permetre una autorització d'urgència en el context de la guerra d'Ucraïna.

La institució responsable d'autoritzar aquests casos depén de la potència de la planta. En el cas de les plantes de més de 50 megawatts correspondrà al Ministeri de Transició Ecològica, i en les de menys de 50 a la Generalitat, en concret, a les conselleries de Política Territorial, Economia Sostenible i Transició Ecològica.

Cal recordar que aquest dimecres acaba el termini per a presentar les declaracions d'impacte ambiental, en què el Consell s'haurà de pronunciar sobre si dona viabilitat o no a 64 projectes.