L'educació per àmbits punxa en segon d'ESO

L'agrupació d'assignatures i competències per àmbits de coneixement, una de les apostes de la Conselleria d'Educació per al curs 2021-2022, no ha quallat en el segon curs d'ESO. Prop del 91% dels centres d'educació secundària valencians han renunciat a implantar el model en aquest tram educatiu, en què és voluntari, a diferència del primer curs en què Educació l'ha fet obligatòri enguany, segons els resultats provisionals d'un estudi de la plataforma No als Àmbits Imposats, que integra vora 1.200 docents contraris a aquesta fórmula d'ensenyament.

La plataforma ha obtingut les dades mitjançant una enquesta pròpìa, "centre per centre", que ja ha completat en 174 instituts d'educació secundària, la meitat dels 360 que hi ha a la Comunitat Valenciana, i que volen estendre al conjunt de les infraestructures educatives, a fi d'evidenciar "la falta d'interés del professorat" en aquesta modalitat educativa. 

El sondeig identifica només 16 instituts on s'imparteixen els àmbits en segon d'ESO, siga en una part de les aules o en la totalitat del tram educatiu. Des de la plataforma s'adverteix que en molts casos es tracta de grups reduïts amb necessitats especials, en que ja s'aplicaven els anomenats programes de millora de l'aprenentatge i rendiment (PMAR).

La conselleria d'Educacio no facilita dades sobre l'extensió dels àmbit en segon d'ESO. Segons fonts del departament que dirigeix Vicent Marzà, com que "són una possibilitat que cada centre educatiu, en funció de la seua autonomia pedagògica, pot adoptar o no" (...) "els centres no estan obligats a informar-nos i per eixe motiu no disposem d’estadístiques". 

Educació ha implantat els àmbits de manera generalitzada en primer d'ESO i els ofereix en segon a voluntat dels centres, com a continuïtat a l'experiència que va iniciar el curs passat, el primer presencial de pandèmia, quan l'agrupació de competències i matèries es va aplicar per a resoldre els desequilibris causats pel confinament, i com una fórmula per a facilitar la transició de primària a secundària en un curs escolar atípic, amb la ràtio reduïda i grups bambolla.

"El professorat no vol els àmbits en les aules perquè s'ha adonat del perjuí que suposa per a l'alumnat", explica la professora de matemàtiques i portaveu de No als Àmbits Imposats, Irene Murcia, que considera que les dades, tot i provisionals, són contundents sobre el fracàs del model, ja que entén que els centres no l'apliquen quan tenen l'opció de fer-ho. Considera que les estadístiques reforcen l'argumentari amb que la plataforma planta cara, des del principi, a aquesta via, que trenca les fronteres de les assignatures i reorganitza l'aprenentatge per blocs.

Múrcia s'ha convertit en una de les veus més actives contra l'obligatorietat del model en primer d'ESO. Ho considera una "imposició" de la conselleria que s'ha fet "sense consultar" la comunitat docent "i sense l’empara de l'evidència científica". Una situació que atribueix a una "obstinació personal" del secretari autonòmic d'Educació, Miguel Soler. "Els àmbits poden de funcionar per a un determinat alumant, amb ràtios reduïdes i característiques especial, però no de manera general, no podem experimentar amb l'alumnat", lamenta la docent.

Laura M., una professora de matemàtiques fa dos anys que imparteix l'àmbit cientificotecnològic en primer d'ESO —que integra conceptes de matemàtiques, biologia i tecnologia— i fa un balanç negatiu de l'experiència: "Els àmbits s'estan aplicant de manera molt diferent en cada institut, ens apanyem com podem. No ens han facilitat els mitjans per a solucionar el model que ens imposen". Com la majoria, el seu centre també ha renunciat a aplicar aquesta modalitat d'ensenyament en segon curs.

La docent crítica els beneficis per a l'alumnat. "És un experiment, ho veig així, i hi ha víctimes que són els i les alumnes. Aprenen menys i aquestes carències es notaran a la llarga. Els estem tornant bojos, barrejant-los assignatures que no els separàvem abans, en primària. Els sent dir ‘però ara estem donant mates o biologia?’, o que no sabien que l'institut era més fàcil que l'escola, i em porte les mans al cap".

És un experiment i hi ha víctimes, que són l'alumnat

En la integració de conceptes i competències, Laura s'ha vist obligada a impartir assignatures sobre les quals no tenia formació prèvia, com Biologia. "Quan en una classe sobre l'univers un alumne em va preguntar què era un forat de cuc m'hauria agradat amagar-me dins eixe forat", recorda Laura, que subratlla que va accedir a la docència de matemàtiques mitjançant un procés selectiu que exigeix que siga experta d'una matèria i no un coneixement generalista. Tot i l'oposició a generalitzar el model assegura estar "deixant-se la pell" perquè funcione. "No li faig la guerra al centre, estic en guerra contra la Conselleria", adverteix aquesta professora de matemàtiques.

Matisa que no està en contra dels àmbits que ella ha donat amb èxit en primer d'FP, sino a la imposició de generalitzar-los sense tindre en compte les circumstàcnies del centre i l'aula, ja que creu que no són exportables sense més recursos, formació del professorat i una baixada de la ràtio. Aquests retrets són un denominador comú entre els docents valencis contraris als àmbits, que han mantingut viu el descontent durant el curs amb articles d'opinió en mitjans de comunicació i blocs i revistes especialitzades. Bàsicament critiquen que la conselleria no els haja consultat la decisió ni haja presentat informes o experiències solvents que l'avalen.

A favor del model, en contra de "la imposició"

L'STEPV, el sindicat majoritari del professorat, no s'oposa als àmbits, però rebutja la "imposició" sense un debat a fons. L'UGT-PV ha fet un pas més enllà i s'ha alineat amb l'argumentari de la plataforma de docents crítics. Advoca per la reversió de l'obligatorietat i reclama estudis científics que demostren els beneficis del model. No obstant això, en el debat educatiu també hi ha veus a favor, al marge de la pròpia conselleria; professors i professores que tot i les imperfeccions del model i del moment, veuen els àmbits com un avantatge per a poder implantar noves metodologies més avançades a les aules de secundària.

"És fum de colors, però com reverteix en més aprovats no passa res —opina, però, la portaveu de No als Àmbits Imposats sobre els beneficis que Educació atribueix a aquesta modalitat educativa—, els pares veuen que els fills arriben amb més assignatures superades i no s'adonen de la gran pèrdua que hi haurà a llarg termini, però nosaltres sí, perquè llegim i coneixem els estudis d'investigació educativa".

És fum de colors, però com reverteix en més aprovats no passa res

La plataforma de docents contraris afig a més una queixa més al seu argumentari crític: "Hi ha departaments que han sigut pressionats per les seues direccions per a fer àmbits sota l'amenaça de perdre professors", es llig en l'últim article publicat en el web de l'associació. Una denúncia que també fa Irene Múrcia: "Els equips directius reben pressions i ens posen entrebancs perquè debatem el tema al claustre. O es té un caràcter molt fort o claudiques, perquè per a evitar-se problemes i mals rotllos la gent està tragant".