L'efecte de la pandèmia en les nacionalitzacions d'estrangers: menys sol·licituds i més resolucions

Des de 2020 hi ha 13,385 valencians i valencianes més gràcies al procés de nacionalització. La xifra de sol·licituds aprovades, que és la més alta registrada des del 2016, representa un increment d'un 28.1% respecte a l'any anterior. La Comunitat Valenciana segueix el patró de les xifres a tot l'estat espanyol, on l'increment de persones estrangeres que han obtingut la nacionalitat espanyola respecte al 2019 ha sigut d'un 27,5%.

Les dades, publicades per l'Institut Nacional d'Estadística (INE), consoliden el progressiu increment que es viu des de fa tres anys a conseqüència de l'intent del Ministeri de Justícia d'agilitzar les concessions per a resoldre l'enorme embús que arrosseguen des del 2016.

L'acceleració més accentuada de l'últim any podria respondre, segons expliquen des de València Acull, a la dràstica disminució de peticions durant la pandèmia, que ha permés al funcionariat dedicar més temps a resoldre els expedients. Amb tot, la xifra queda encara lluny de les més de 19.000 nacionalitzacions concedides el 2013, i milers de sol·licituds antigues encara no han obtingut resposta.

D'aquestes més de 13.000 resolucions favorables concedides a la Comunitat Valenciana, més de la meitat (un 52.19%) corresponen a dones, una proporció que s'ha mantingut amb poques variacions en els darrers anys, tant a nivell estatal com autonòmic. Per edat, el grup més nombrós es troba en la franja dels 30 als 39 anys seguit de prop pels de 40 a 49.

Per nacionalitat d'origen, destaquen els països llatinoamericans, nou dels quinze principals estats sol·licitants són d'aquesta regió. Aquesta predominança era encara més marcada fa huit anys, però recentment ha anat creixent, principalment, la proporció de persones sol·licitants amb procedència africana.

De fet, la del Marroc és la nacionalitat d'origen més freqüent, amb un 20,4% del total de resolucions favorables, seguida de Colòmbia (10%), Equador (8,1%), Bolívia (5,9%), el Pakistan (5%), Romania (4%) i Veneçuela (3,6%).

L'embús del Ministeri de Justícia: milers d'expedients sense resoldre des de 2015

Tot i l'augment en les xifres, la realitat és que el Ministeri de Justícia arrossega un important embús que pareix tindre difícil solució si es manté el ritme actual de tramitació.

El passat mes de març, el ministeri reconeixia que encara acumulava prop de 300.000 expedients de nacionalitat per residència sense resoldre i més de 54.000 peticions de sefardites.

Una fiscalització duta a terme pel Tribunal de Comptes en novembre de 2020 va revelar que un 99,5% de les sol·licituds presentades entre 2015 i 2018 van quedar sense resoldre. L'informe qualificava de "pràcticament inexistent" la gestió del ministeri en aquesta qüestió després d'analitzar un període de huit anys.

Per a contrarestar el retard, el Ministeri de Justícia ha impulsat en diverses ocasions plans de xoc i iniciatives dissenyades a fi d'accelerar el ritme de tramitacions, que van incloure un programa d'hores extra per als funcionaris. A més, en 2016 es va establir un nou sistema de tramitació electrònica amb l'objectiu d'acurtar els terminis del procés administratiu.

Però els esforços sembla que no han aconseguit solucionar el problema de manera efectiva, i segons explica l'organització València Acull, mentre que es resolen expedients recents, altres sol·licituds anteriors a 2017 "pareixen haver quedat soterrades", i a vegades "ni tan sols les troben".

D'aquesta informació en tenen constància gràcies al fet que moltes persones estrangeres que esperaven la nacionalització han portat el seu cas als tribunals. El recurs contenciós administratiu ha sigut la ferramenta de què han tirat mà molts sol·licitats per tal d'agilitzar el seu procés quan aquest superava l'any establert com a límit per a la tramitació.

Dels expedients que van acabar en tribunals per haver sigut denegats, el 81% van ser per silenci administratiu, un desistiment que només en 2017 va suposar un forat en les arques públiques de 661.045 euros, i un evident perjuí per a les persones interessades.

Com es pot obtindre la nacionalitat espanyola?

De les 13.385 persones nacionalitzades l'any passat, 11.640 (un 87%) ho van aconseguir després de ser residents. Aquesta forma d'adquisició de la nacionalitat exigeix la residència a Espanya de manera legal durant deu anys a excepció d'alguns casos: les persones refugiades (cinc anys), les persones d'origen llatinoamericà o sefardita (dos anys), els fills i filles d'espanyols (un any) o les persones casades amb espanyols (un any) entre altres.

Per això, bona part de les persones que accedeixen al tràmit de nacionalització ho fan després d'anys amb un fort arrelament al país sense gaudir d'una ciutadania de ple dret. En el cas del Marroc, destaca que un 46% de les persones sol·licitants amb aquesta nacionalitat prèvia havien nascut a l'estat espanyol.

Cal destacar, a més, que les dificultats en l'adquisició de la residència, condició prèvia per a accedir a aquesta via de nacionalització i requisit per al reconeixement de drets i concessió d'ajudes com ara l'ingrés mínim vital, ha estat un dels principals cavalls de batalla de les organitzacions antiracistes l'últim any.