L'empremta que ja deixa el canvi climàtic a la Comunitat Valenciana

Cada vegada hi ha més consciència de l’existència del canvi climàtic i de la importància de dur a terme accions encaminades a frenar o pal·liar els seus efectes. En tot cas, alguns d’ells ja estan ací i són ben visibles. L’emergència climàtica ha arribat també a la Comunitat Valenciana i es nota més del que es pot pensar. D'alguns efectes s'ha parlat més, mentre que d'altres són menys evidents o se'n parla menys.

Segons el servei climàtic del programa de la Unió Europea Copernicus CS3, que estudia i observa el planeta, en gener del 2021 l’augment de la temperatura global respecte a l’època preindustrial era d'1,19 ºC, mentre que a Europa frega el 2 ºC, i a Espanya ha sigut d'1,7 °C. A la Comunitat Valenciana, la temperatura mitjana des de l’època preindustrial ha pujat en 1,5 ºC: 1,2 ºC des del 1950. Això vol dir que al nostre territori l’augment de temperatura s’està produint a un ritme mitjà de 0,15 ºC cada deu anys des dels últims 75 anys.  L’augment de les temperatures mitjanes és major a Europa i Espanya per la continentalitat i la ubicació geogràfica, perquè els efectes del canvi climàtic són més acusats sobre la terra que sobre els oceans i més intensos en les latituds altes de l'hemisferi nord, segons ha puntualitzat a À Punt NTC el responsable del departament de Climatologia de l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET), José Ángel Núñez.

Més nits tropicals i nits tòrrides 

L’augment de les temperatures mitjanes de la Terra té “impactes directes detectats, fins ara, de forma molta clara” en el País Valencià, amb un augment dels dies molt càlids les onades de calor i de la temperatura de la mar. A més, s’han incrementat les nits tropicals —en les que no es baixa de 20 ºC— i les tòrrides —que no baixen dels 25 ºC—. Unes nits tan caloroses en les quals és molt més difícil agafar el son i descansar correctament. De fet, no hi ha precedents d’un estiu amb les nits tan càlides com les del 2023, les més calentes des del 1950, i superiors a les del 2022, que havia tingut les nits d’estiu més càlides fins al moment des que hi ha registres.

En dècades passades, era “molt estrany” tindre nits tropicals, i encara més tòrrides, indica Núñez, que diu que es podien donar una o dues vegades a l’any. Però en els últims dos anys s’han viscut moltes més del que estem acostumats. Per exemple, el 2023, 78 de les 92 nits registraren temperatures mínimes superiors a la mitjana. 

En observatoris centenaris, com el de València o el d’Alacant, que registren dades des del 1869, les temperatures mínimes de l'estiu del 2023 han sigut les més altes. En València s’han superat les del 2022 i, en Alacant, les del 2003, que eren les més altres registrades fins ara. A Castelló de la Plana, on els registres es remunten al 1911, aquest estiu ha sigut, juntament amb el del 2022, el segon amb les nits més càlides, ja que les mínimes més altes registrades fins ara continuen sent les del 2003. 

A més, aquest estiu s’ha batut el rècord de nombre de nits tòrrides en els observatoris de València (28) i Castelló de la Plana (12), mentre que a l'observatori d'Alacant hi ha hagut deu nits tòrrides: el segon valor més alt després de l'estiu del 2015.

La mar i l’aire són “sistemes acoblats que intercanvien energia, humitat i quantitat de moviment”, explica el cap de Climatologia d’Aemet, i per això en una conca “relativament xicoteta i tancada” com la Mediterrània la pujada de la temperatura de l’aire comporta una pujada de la temperatura de la mar. I, al mateix temps, l’augment de la temperatura de la mar fa que les nits siguen cada vegada més càlides.

Augment de la temperatura de la mar

La coordinadora del centre de meteorologia del Centre d’Estudis Ambientals de la Mediterrània, Samira Khodallar, remarca que “clarament” la temperatura de la Mediterrània ha augmentat “progressivament i continuadament de forma accelerada els últims anys”. En declaracions a À Punt NTC, la científica ha explicat que en la temperatura de la mar cal tindre en compte dues qüestions fonamentals. La primera és que la temperatura de la mar, particularment la superficial, ha anat augmentant contínuament i progressivament des que es començà a registrar el 1982 i, actualment, la temperatura mitjana de la superfície de tota la Mediterrània ha pujat més d’1,5 ºC respecte al primer registre. A més, en les últimes dècades l'augment s’ha accelerat i la temperatura es manté per damunt de la mitjana no només durant l’estiu, sinó pràcticament durant tot l’any. 

L’altra és que els fenòmens extrems de la mar —onades de calor marines anàlogues a les terrestres— cada vegada són més freqüents, duradors i intensos, fet que fa que durant els últims anys s’hagen assolit temperatures de rècord en diferents punts de la Mediterrània, també a prop de la costa valenciana. En aquest sentit, les més altes i extremes es registraren el 2022, però, no obstant això, enguany les temperatures registrades han sigut igualment molt més altes que les de la climatologia de referència, puntualitza Khodallar.

Així mateix, la investigadora afirma que no només les tendències són ascendents, sinó que les projeccions a futur són que la temperatura de la mar continue augmentant, encara que s'hi actue ara mateix. Segons els pitjors escenaris amb què es treballa, a mitjan segle la temperatura haurà pujat un grau més i, al final del segle, les temperatures de la mar seran molt més altes que ara. 

A més, l’augment de la temperatura de la mar, si bé no és causant directa dels temporals de pluja, sí que hi està relacionada, indica Khodallar. Una Mediterrània amb aigües més calentes augmenta la possibilitat que, si es donen la resta de factors, les precipitacions es produïsquen de forma més extrema perquè l’augment de la temperatura de la mar comporta major evaporació, i aquest vapor d’aigua a l’atmosfera és el principal ingredient i perquè els sistemes convectius siguen més explosius. 

Desestacionalització dels temporals

“Plou diferent”, resumeix José Ángel Núñez, no tant en volum total de les precipitacions com pel fet que plou en fenòmens més focalitzats i menys extensos en els temps que les típiques gotes fredes dels anys 80 i 90. Durant els últims anys, des d’Aemet han observat com cada vegada plou més en les zones de costa i menys a l’interior. Els episodis de pluja concentren aproximadament la mateixa quantitat d’aigua en molts menys dies.

Aquest canvi es veu perfectament en les precipitacions del 2023, indica el científic. Mesos sense una gota de pluja seguits d’una gran quantitat de precipitacions concentrades en molt pocs dies. De fet, en l'avanç del resum climatològic anual del 2023 de l’Aemet, s’especifica que el més característic pel que fa a les precipitacions ha sigut la “irregularitat” amb un “règim de precipitacions” alterat. El document indica que enguany hi ha hagut tres llargs períodes de diverses setmanes i fins i tot mesos sense pluja, altres curts períodes amb precipitacions torrencials, i l'únic període llarg de pluges que es va presentar molt tard a la primavera, entre meitat de maig i el 3 de juliol. Així mateix, el 90% de la precipitació de la tardor s’ha acumulat els primers dènou dies de setembre, i fins al 19 de desembre s'han encadenat tres mesos en què a penes ha plogut. 

No obstant això, segons l'avanç del resum climatològic anual del 2023 d’Aemet, el 2023 ha sigut, a més, un any extremadament sec a la Comunitat Valenciana. El més sec des de fa quaranta anys i l’octau més sec des del 1983. A 19 de desembre, la precipitació acumulada enguany era de 336,1 l/m², un 33% menys que la mitjana climàtica del període 1991-2020 (498,6 l/m²). És un problema perquè les precipitacions torrencials provoquen una major erosió i pèrdua de sòl. A més, són menys eficients perquè l’aigua caiguda de forma torrencial s’infiltra més difícilment en els aqüífers i, per tant, les reserves d’aigua no s’omplin tant en comparació amb pluges més moderades.

Pèrdua de cultius  

Totes les modificacions climàtiques enumerades es noten als pobles i ciutats, però afecten el camp de forma directa i posen en perill la faena diària d’agricultors i agricultores. El secretari general de la Unió de Llauradors, Carles Peris, afirma que, més enllà de problemes puntuals —com un any de sequera o unes pluges torrencials tardanes a la primavera— l’agricultura s’enfronta al fet que “ja no fa l’oratge que toca quan toca”, i les plantes no estan preparades per a adaptar-se a la velocitat en què està canviant la meteorologia. “Les plantes floreixen a destemps i, quan ve el fred, es gelen i es cremen”, explica.

Com a exemples més palmaris d’aquesta situació, Peris explica que, la fruita d’estiu i les cireres en particular, “estan a la vora de la desaparició” perquè els arbres necessiten una acumulació d’hores de fred que no estan tenint i, sense elles, les produccions són deficients. De fet, la calor que ha estat fent fins a meitat de desembre ha fet que alguns cirerers del Baix Maestrat comencen a florir, cosa que és un perill perquè totes aquestes fruites moriran quan les temperatures baixen un poc i s’acosten més a les que hauria de fer a punt d’acabar l’any.

Un altre cultiu molt afectat pel canvi climàtic són els cereals, que enguany s’enfronten al fet que potser tindran una campanya “a zero” perquè en octubre i novembre s’ha sembrat poquíssim a causa de la manca de pluja. A més, si no canvia el temps i plou prompte, el que s’ha sembrat possiblement no eixirà i no es podrà recol·lectar cap cereal o herbaci, diu Peris. Aquesta situació no serà greu pel que fa al consum perquè la major part del cereal que es consumeix a Espanya ve d’Ucraïna: simplement caldrà importar d’altres comunitats o altres països el que no es produïsca ací. Però per als productors serà un colp molt dur i els seus efectes s’estendran també a la ramaderia perquè no hi haurà palla per a alimentar els animals ni tampoc pastures verdes per la manca de pluja. Per tant, caldrà comprar pinsos i això encarirà el producte, com ja va passar la temporada passada.

Pel que fa als cítrics, la producció és més baixa i el calibre, més menut. En condicions normals, si hi ha menys fruites, solen ser més grans. Les carxofes estan espigant abans d’hora a causa de la calor i als mercats són més menudes del que caldria perquè les cullen abans que cresquen del tot, segons relata el sector. També els pésols, el raïm o l’oliva estan tenint produccions molt baixes.

Des del camp treballen per a obtindre plantes o varietats que s’adapten millor a la nova realitat climàtica, però els avanços científics no van al ritme necessari per a donar una resposta al sector, indica Peris. Així les coses, depenen del fet que l’Administració destine més ajudes al sector per a suportar les baixades de producció perquè les posades en marxa fins ara són insuficients i deixen fora cultius com l’oliva i el raïm. Peris afirma també que han demanat a la Generalitat que complemente les ajudes del govern central, però els han dit que no. Tampoc han acceptat cap de les esmenes que han presentat als pressupostos del 2024. “De moment, el Consell ens ha donat zero ajudes”, postil·la. 

Afectació dels ecosistemes aquàtics

El canvi climàtic també genera greus alteracions a un elevat nombre d'espècies —tant de fauna com de flora— en els ecosistemes aquàtics, segons indica l’investigador de la Universitat Politècnica de València Víctor Gallego, que fa anys que treballa en la conservació d'espècies aquàtiques amenaçades. Alguns estudis ja han demostrat que l’escalfament global està causant la reducció anual d'un 6% de l'àrea coberta per la posidònia (Posidònia oceànica), una espècie clau en l’ecosistema marí que és particularment sensible als canvis en les característiques de l'aigua. Segons l’investigador, l'ascens en la temperatura de la mar incrementa la taxa de mortalitat a causa de la seua limitada habilitat per a ajustar-se a climes més càlids.

Així mateix, l'increment de temperatura de la mar també genera canvis en les quantitats de les espècies de peixos que habiten l'ecosistema. Per exemple, l’alatxa (Sardinella aurita), que és una espècie pelàgica que ha ampliat el seu rang de distribució cap al nord en coincidència amb l'augment de la temperatura de l'aigua i ha arribat a reproduir-se en zones on no estava fa dècades.

També en les masses d'aigua continentals ocorren esdeveniments o processos similars, però moltes vegades les conseqüències són més greus, assenyala Gallego. L'augment de temperatura de l'aigua en rius, llacs i rierols pot afectar determinades espècies de peixos mediterrànies sensibles a aquests canvis de temperatura, com ara la truita comuna (Salm trutta), cosa que pot afectar directament la seua reproducció, creixement i supervivència. A més, els episodis de sequera prolongats poden reduir els nivells d'aigua, fet que provoca que es concentren els contaminants i es reduesca l'hàbitat disponible per a espècies endèmiques, mentre que les inundacions generen canvis en els hàbitats de cria i alimentació.

Alteració de la inquietud migratòria

Com ocorre amb les plantes, els animals també es veuen afectats per les variabilitats del clima i les temperatures. Algunes espècies que viuen a la Comunitat Valenciana han modificat els cicles biològics, segons indica en declaracions a À Punt NTC el doctor en Biodiversitat i expert en Conservació d'Aus i Aiguamolls Pablo Vera. No són canvis sobtats, sinó que es produeixen lentament i, en alguns casos, fa ja anys que s’observen xicotetes modificacions que cada vegada són més freqüents.

És el cas de les oronetes, per exemple. Abans, quan arribava el fred, migraven perquè s’alimenten de xicotets insectes que van per l’aire i aquests amb la baixada de les temperatures morien. Per tant, les aus es traslladaven a latituds més càlides on trobaren menjar. Però des de fa uns anys ja no migren totes, algunes s'hi queden perquè fa més calor i continuen trobant menjar. Algunes continuen anant-se'n, però ja no és impossible veure’n durant els mesos de l’hivern. Això sí, cal tindre en compte, puntualitza Vera, que aquest canvi no es deu només al fet que els hiverns, cada vegada més calorosos, els proporcionen menjar en l’estació freda, sinó al fet que les oronetes són animals amb capacitat de modificar la inquietud migratòria igual que altres aus, com ara la cigonya, el falciot o el puput, que també están començant a veure’s en la Comunitat Valenciana en mesos que abans no hi havien estat mai.

Per contra, hi ha altres aus que no poden modificar la seua inquietud migratòria i a les quals l’instint fa migrar en les mateixes dates que ho han fet durant segles. Aquestes aus s’enfronten al problema que, quan tornen a les comarques valencianes, hi ha menys aliment que abans perquè, en avançar-se la floració, també ho fa el cicle vital dels insectes. Aquest fet afecta la reproducció perquè no poden alimentar bé als pollets i no tants sobreviuen, explica Vera. És el cas de la cotxa cua-roja, que abans a la Comunitat Valenciana només es trobava a l’interior de la província de Castelló i que, ara, se sospita que ja no queda en cap racó del territori. 

Preguntat pel tema concret de la proliferació de flamencs en l’Albufera, l'expert explica que és una au que viu una època de bonança que es deu no només al canvi climàtic i la pujada de les temperatures, sinó a una molt bona resposta davant la protecció dels aiguamolls. Els flamencs depenen de certes condicions concretes dels aiguamolls per a procrear. La recent preocupació institucional per la protecció d’aquestes zones humides fa que en alguns dels aiguamolls sempre hi haja aigua, cosa que afavoreix molt aquestes aus. Els exemplars més joves, que no solen migrar a l'Àfrica, ara sobreviuen en un nombre major i així creix la població. A més, es tracta d’animals molt sociables que es comuniquen molt entre ells, i s’estan descobrint l’Albufera els uns als altres.

Noves plagues i insectes

Altres éssers vius que veuen alterats els cicles vitals per la modificació de les temperatures són els insectes i les plagues, explica la directora del grup de Millora genètica Animal de la UPV i Cap d'estudis de l'escola tècnica superior d'Enginyeria Agronòmica i del Medi natural, Noelia Ibáñez. 

D'una banda, explica la científica, hi ha una espècie de marieta anomenada Cryptolaemus montrouzieri, que és depredadora del cotonet —una plaga que afecta els cítrics— que abans desapareixia a l'hivern a causa de les baixes temperatures. Fa dècades que es crien per a poder soltar-los quan arriba el cotonet. Però ara en sobreviuen alguns exemplars i això és beneficiós per al cultiu de cítrics. 

D’altra banda, amb uns hiverns més càlids, existeix la possibilitat que algunes plagues tropicals —que, encara que arribaren a la Comunitat Valenciana, mai han pogut sobreviure en el nostre territori per ser massa fred per a elles— puguen arribar a fer-ho en algun moment. Pot ser perillós per als humans perquè ha augmentat el perill que insectes transmissors de malalties que ací no s’havien vist s’hi establisquen i puguen propagar aquestes malalties tropicals endèmiques de Sud-amèrica que, fins ara, només s’havien vist ací en casos puntuals. 

Així mateix, segons indica a À Punt NTC Víctor Gallego, les inundacions provocades per la desestacionalització dels temporals i els canvis en les precipitacions poden propagar la dispersió d'espècies exòtiques invasores d'unes zones a unes altres, fet que faria augmentar les amenaces que pateix la fauna autòctona.

Ibáñez aclareix que encara no se sap com pot afectar exactament l’increment de la temperatura a la Comunitat Valenciana, però el que està clar és que s’auguren canvis i és ben probable que en el futur hi haja espècies en perill de desaparéixer i invasions que mai havíem tingut. 

Previsions

Tant Samira Khodallar com Miguel Ángel Núñez adverteixen que les previsions de les temperatures són l’augment continuat si no es fa res per a impedir-ho. “El canvi climàtic és una tendència general de temperatures a l’alça. Hi ha anys més càlids i altres menys, però va en augment”. Amb el pas del temps, la probabilitat d’anys més càlids o extremadament càlids és més alta. “No sabem si serà l’any que ve, però si no ho és, el pròxim any es tornaran a superar els registres”, postil·la el climatòleg.  

El CO₂ roman en l’atmosfera dècades o segles, explica Núñez. Per tant, encara que deixem d’emetre gasos d’efecte hivernacle, les temperatures continuaran pujant. De fet, independentment de les emissions i el consum energètic, les temperatures encara augmentaran fins a mitjan segle, tal com ho han fet fins ara pels efectes de tot el que ja s’ha emés. Els canvis en les emissions i consum que es puguen fer ara es notaran ja de cara a la segona meitat del segle, indica el científic. Per aquesta raó, no ens podem esperar a comprovar el que està passant per a prendre accions decidides: l’alta permanència en l’atmosfera del CO₂ fa que tarden uns trenta o quaranta anys en notar-s'hi, afirma. La ciència diu que ara cal prendre mesures decidides per a mitigar els efectes del canvi climàtic i, si no ho fem en la segona meitat del segle, la situació serà més greu del que és.