L'empresari Jaime Febrer està darrere de fins a nou operacions urbanístiques de la trama Assut

L’empresari Jaime Febrer i les seues empreses estan darrere de fins a nou operacions urbanístiques, en les quals es van imposar els "interessos econòmics davant els interessos públics", segons es desprén del sumari del cas Assut, del qual s'ha alçat el secret del sumari aquest dimarts.

Febrer ha sigut, d’acord amb el sumari, el capitost de nombroses operacions urbanístiques investigades. L’empresari hauria mitjançat per a falsejar licitacions públiques a canvi de beneficis urbanístics i econòmics i se li haurien adjudicat, a través de processos irregulars, per a aconseguir contractes públics, segons recull el sumari que instrueix el jutjat.

La documentació judicial recull que la trama urbanística "es va dedicar al pagament de comissions il·lícites a càrrecs públics, funcionaris i advocats (per les seues relacions especials i influències amb alts càrrecs públics) a canvi de l'obtenció de decisions administratives concordes als seus interessos mercantils amb total menyspreu i consegüent mal als interessos públics".

Com a resultat, el jutjat investiga vora 60 persones. Fins a set delictes se’ls imputen: tràfic d'influències, prevaricació, suborn, falsedat documental, blanqueig de diners, associació il·lícita i organització criminal.

La causa pot ampliar imputats

Malgrat les dimensions d’aquesta investigació, encara podria engreixar més perquè no ha finalitzat i encara té més documentació sota secret de sumari. Uns delictes que li’ls atribueix el jutjat d’instrucció número 13 de València i la Fiscalia Anticorrupció arran de les investigacions de la Guàrdia Civil.

La investigació va començar l'abril del 2017 amb la detenció de José María Corbín, el cunyat de Rita Barberá. Ell, conjuntament amb l'antic vicealcalde i mà dreta de Barberá, Alfons Grau, són el centre de la primera fase on s'investiguen irregularitats en les contractacions i en l'atorgament  de favors a constructors a canvi de comissions durant l'etapa en què el PP governava a l'ajuntament de València.

A banda d’aquesta primera fase, hi ha una segona en la macrocausa, que afecta també el PSOE, amb l'exregidor i l'antic subdelegat del govern espanyol a la Comunitat Valenciana, Rafa Rubio, i l'empresari José María Febrer, a l'epicentre. Els dos van ser detinguts el maig.

Beneficis personals a canvi de favoritismes

Així, la documentació judicial recull en l'ajuntament de València, durant el mandat de Rita Barberá, responsables polítics, funcionaris i assessors que van obtindre beneficis personals a canvi de favoritismes cap a determinades constructores. Aquestes empreses immobiliàries estaven interessades a aconseguir terrenys a canvi de poder alçar-hi immobles. Moltes d’aquestes operacions es van centrar en la dècada dels 2000.

El cunyat de l’exalcaldessa de València, José María Corbín, i el regidor popular Alfonso Grau, mà dreta de Rita Barberá, van ser alguns dels mediadors per a aconseguir terrenys en la primera fase als quals apunta la investigació.

Assumir el pagament de la sentència a canvi de la requalificació de terrenys

Dins d’aquesta trama es van adquirir, per exemple, els immobles per a ampliar el museu de la Setmana Santa Marinera i els terrenys del circuit de Fórmula 1 en la zona marítima de València. Però una de les operacions més cridaneres del cas Assut és la que es va generar al voltant de diversos col·legis de València. El consistori en mans del PP, devia pagar 35 milions d'euros a diverses escoles religioses per una sentència que condemnava l'Ajuntament per canvis del PGOU en l'etapa l'alcalde Ricard Pérez Casado (PSOE). Quan arriba la sentència i ja manant el PP, Jaume Febrer proposa fer-se càrrec d'aquest deute, de 35 milions d'euros, a canvi que l'Ajuntament requalifique uns solars, inicialment tipificats com a sòls dotacionals públics, que passen a ser d'ús residencial.

Fins i tot Jaume Febrer va crear una empresa per a gestionar expressament aquesta operació. A més, en connivència amb Alfonso Grau, l'empresari va aconseguir que ni l'Ajuntament de València ni la Generalitat recorreguera la sentència que obligava al pagament milionari als col·legis religiosos.

Els documents judicials recullen que Febrer va orquestrar tota aquesta operació, atenent els "criteris i interessos econòmics" personals, en col·laboració amb Alfonso Grau i Jorge Bellver.

Però també hi estarien vinculats el cunyat de l'alcaldessa, José María Corbín; l'advocat vinculat al PSPV, José Luis Vera; i el que fora portaveu socialista en l'oposició en el consistori en aquells dies, Rafael Rubio, que haurien cobrat comissions per l'operació. L'últim, presumptament, a canvi del silenci públic. Es tracta d'una operació "paradigmàtica", diu la jutge, perquè hi van intervindre "la pràctica totalitat" de les figures de renom de tota la trama i els qui haurien cobrat "grans quantitats de diners" en comissions il·legals.

A més de la ciutat de València, les operacions urbanístiques del cas Assut també van fer referència a municipis com ara Xixona, Burjassot o Benicàssim. 

Regals de Nadal

L'actualment diputat i vicepresident de la mesa de les Corts, Jorge Bellver (PP), que en el seu dia va ser regidor d'Urbanisme del govern de Rita Barberà; el que fora cap dels serveis jurídics de Divalterra, José Luis Vera; l’exalcaldesa de Xixona, Rosa María Verdú; o l’exresponsable de les finances del PSPV, José María Catalunya, són altres dels noms que inclou el sumari.

Qui fora responsable d'Urbanisme de l'Ajuntament de València va rebre diversos regals de l'empresari Jaime Febrer per Nadal. Entre aquests obsequis, segons el sumari, hi havia un rellotge Omega el Nadal del 2003, un altre Brentley del 2005 i una maleta de Loewe l'any 2006.

Si la investigació finalment determina que hi ha prou indicis delictius contra Jorge Bellver, per la seua condició d'aforat, el jutjat hauria d'inhibir-se en favor del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana.