Per què l'esborrany de la llei trans ha encés la polèmica entre el moviment feminista?

L’esborrany de la llei trans, redactat pel Ministeri d'Igualtat, s'ha fet públic aquesta setmana i immediatament ha generat certa controvèrsia en part del moviment feminista, on hi ha diferents opinions respecte a alguns aspectes que arreplega l'esborrany. Quines són aquestes diferències?

El principal punt de xoc és el reconeixement del dret a la identitat de gènere lliurement manifestada, el que també es coneix com autodeterminació del gènere. D’aquesta manera, s’elimina el requisit de diagnòstic de disfòria de gènere per al canvi de sexe en el registre (que sí que estava present en l’anterior llei de 2007) i serà suficient la declaració de la persona interessada.

També es proposa eliminar el requisit de la majoria d’edat per a sol·licitar la rectificació de l’esment registral del sexe. D’aquesta manera, els majors de 16 anys estaran plenament legitimats per a sol·licitar-lo; els menors, entre 12 i 16 anys, podran fer-ho a través dels representants legals o amb el seu consentiment; i en el cas dels menors de 12, els progenitors o tutors podran demanar-lo amb el seu consentiment.

Amb tot, l’objectiu d’aquesta llei és aconseguir que les persones trans tinguen igualtat plena i efectiva, i també establir mecanismes per a revertir la situació d’extrema vulnerabilitat i risc d’exclusió social que pateixen. Els principals problemes identificats són l’accés al mercat laboral, una elevada taxa d’abandó escolar i discriminació en tots els àmbits de la vida, específicament en el sanitari.

Les principals desavinences al voltant d’aquesta proposta de llei tenen a veure amb el concepte de “sexe” i “gènere”. En trets generals, el sexe és la condició biològica assignada en el naixement, històricament determinada a partir dels òrgans genitals visibles, i més recentment, tenint en compte també la composició cromosòmica. El gènere, d’altra banda, és la construcció social de les característiques, idees i expectatives que s’atribueixen a un determinat sexe. Les persones, el sexe de les quals coincideix amb la seua identitat de gènere, es coneixen com a persones cisgènere; les persones que manifesten que el seu gènere on es correspon amb el seu sexe són les persones transgènere. I ací és on radica una de les principals divisions entre el moviment feminista.

Un esborrany de llei que no ha aconseguit el consens

Algunes activistes asseguren que el canvi de nom o de sexe en el registre pot ser utilitzat per a eludir condemnes legals, especialment en casos de violència de gènere. També s’ha criticat que el text pot suposar un retrocés en la lluita per la igualtat de les dones o esborrar les fites aconseguides pel moviment feminista al llarg de la seua història.

Silvia Escribá, de Dones Acció Xirivella, ha assegurat a À Punt NTC aquest dissabte que aquesta llei “suposaria la invasió dels espais de seguretat i privacitat de les dones; l’anul·lació de les polítiques d’igualtat; la desprotecció contra la violència masclista i l’alteració de totes les estadístiques”.

Davant d'aquestes opinions, des del col·lectiu trans s’ha recordat que la futura llei estableix, per exemple, que el canvi de nom no alterarà cap decisió legal prèvia. I que, com a dones trans han de poder accedir als mateixos drets que la resta. Vora 10.000 persones i al voltant de 600 entitats han signat un document a favor dels drets del col·lectiu trans i la inclusió dins del moviment feminista.

“Necessitem aquesta llei per a posar fi a les violències que patim a l’escola, al treball, a les institucions, a la societat mateixa i d’aquesta manera saldar el deute històric que la societat i el govern té amb el nostre col·lectiu”, ha afirmat, d’altra banda, Maria Momsani, tècnica de LAMBDA, que també va participar en el debat sobre la llei trans que va tindre lloc al programa A la Ventura d’aquest divendres.

Un sector del PSOE mostra la seua preocupació

El passat dijous, la vicepresidenta primera del govern espanyol, Carmen Calvo, va mostrar la seua preocupació per la possibilitat d’escollir el gènere “sense més que la voluntat o el desig”, perquè considera que pot posar en risc els criteris d’identitat de 47 milions d’espanyols. Així, va subratllar que la llei necessita “qualitat normativa” i “seguretat jurídica” per a evitar que els nous drets que es tracten de regular col·lidisquen amb els drets ja existents.

Davant aquesta posició, la ministra d’Igualtat, Irene Montero, ha replicat aquest dissabte que “la identitat de gènere no és un capritx, és un dret”. També ha precisat que el ministeri està “obert a millorar les lleis”. “Jo estic oberta a millorar el text, però els drets no es negocien”, ha puntualitzat la ministra de Podem.

Cal recordar, primer que res, que aquesta no és la primera vegada que s'intenta que aquesta llei tire endavant. Fa més de dos anys que es va intentar aprovar al Congrés, on va ser registrada pel grup parlamentari d’Unides Podem. No obstant això, la convocatòria d’eleccions a l'abril de 2019 en va frenar la tramitació.

L’esborrany necessita també el vistiplau del Consell de Ministres per a continuar la tramitació. De moment, el PSOE, soci majoritari del govern espanyol de coalició, ha remarcat que l’esborrany de la llei trans és la proposta del Ministeri d’Igualtat, però no la de l’executiu.