L'espectacular canvi del paisatge valencià: així era el teu poble fa 65 anys
El visor de l'Institut Cartogràfic Valencià permet retrocedir fins al 1956 per a comprovar l'empremta del temps i l'acció humana en tot el territori de la Comunitat Valenciana.
Viatjar al passat sense eixir de casa és possible i no es necessita cap màquina del temps. Si algú s’havia preguntat alguna vegada com era antigament la ciutat o el poble on viu, l'Institut Cartogràfic Valencià (ICV) dona la resposta a través d'una eina senzilla que permet comparar un punt geogràfic qualsevol de la Comunitat Valenciana en dues èpoques diferents. El mateix territori, passat i present. Només cal un ordinador o un dispositiu mòbil amb connexió a Internet per a iniciar l'aventura i retrocedir fins a mitjan segle XX.
Escriu ací el nom del teu municipi
Els mapes que ofereix el visor en línia inclouen tot el nou mil·lenni, des de l'any 2000, i obrin la porta a fer un salt enrere màxim de 65 anys en el temps per a comparar el contrast després de més de mig segle. El paisatge es plasma en ortofotografies (obtingudes a través d'imatges aèries) que transporten l'usuari fins al 1956. Aquesta data és el màxim que permet l'aplicació, un registre visual clau per a entendre els canvis espacials que s'han donat al territori valencià, explica a À Punt NTC Josep Pardo Pascual, catedràtic d'Enginyeria Cartogràfica Geodèsia i Fotogrametria de la Universitat Politècnica de València (UPV). Per què és una instantània tan transcendent? Precisament perquè immortalitza com estava el paisatge just abans que s’iniciara el gran canvi de caràcter socioeconòmic que va representar l'abandonament de l'autarquia franquista a Espanya a partir de l’any 1959 i que també es reflecteix en el territori de manera evident. "Passem d'una societat fonamentalment agrària a una terciària, travessant un procés d'industrialització que comença en els anys 60 però que, en realitat, continua en l'actualitat. Mai no s'ha tornat a la situació prèvia", resumeix el geògraf.
"El canvi radical en l’estructura social i econòmica dels últims 65 anys s'ha reflectit en el territori de manera evident"
Una aventura a vista d'ocell, per tant, que ofereix una panoràmica inèdita amb què es poden comprovar els efectes del pas del temps en el paisatge de la Comunitat Valenciana però, sobretot, l'impacte humà. Tornar al passat només amb una pantalla i a colp de ratolí. Si no se sap per on començar, oferim un tast del que es trobarà en aquesta intuïtiva eina, disponible a través d'aquest enllaç. El funcionament és molt senzill: tan sols s’ha de buscar en el cercador el nom del lloc, poble o ciutat que es vol consultar. Les pestanyes desplegables dels extrems superiors acoten la data. I la línia divisòria, mòbil, és la separació entre passat i futur. El comandament de la direcció, a les mans.
La transformació més cridanera, a la costa
Parar atenció a la franja litoral és una part obligada del viatge, perquè està entre un dels espais més dinàmics i on millor es poden apreciar les modificacions sobre el territori amb el pas dels anys. La cartografia arreplega la transformació espectacular que han viscut, entre 1956 i 2020, els municipis distribuïts al llarg dels més de 500 quilòmetres de costa valenciana, començant per les comarques del sud. Benidorm, Calp, Xàbia, Dénia.... En totes les poblacions de la Costa Blanca la contraposició entre passat i present és sorprenent. On abans hi havia camps i muntanya arbrada, ara les urbanitzacions i els gratacels copen l'espai en primera línia de platja. Es produeix una ocupació "massiva" del territori, en paraules de Josep Pardo, empentada per la terciarització de la societat, el boom del turisme i l'explosió de l'aprofitament de les platges. "La indústria turística serà un agent tremendament important a l'hora de configurar l'espai litoral", explica el catedràtic. "Hi ha una ampliació de tots els espais urbans, no només a les grans ciutats. També els pobles han crescut de manera cridanera", afegeix. I a mesura que creix la urbanització de la costa, s’hi van creant estructures paisatgístiques diferents.
Benidorm, capital turística per excel·lència, és l'exemple més paradigmàtic de la transformació de la façana costanera. En 65 anys ha passat de ser un xicotet poble a la vora de la mar, a una autèntica megalòpolis que s'ha escampat en totes direccions. El que abans era un erm al nord del terme municipal, en els anys 90 es va convertir en el parc temàtic Terra Mítica, ara tancat per la pandèmia de coronavirus.
"L'aparició del turisme és un element tremendament important en la configuració de l'espai litoral"
Alcossebre, la platja de la Pobla de Farnals, la platja del Puig, Port Saplatja... són només alguns exemples de nuclis poblacionals que han brollat de zero al litoral valencià durant aquest temps. L'any 1956 no existien ni els fonametns d'aquestes populars zones residencials.
Una altra parada interessant per a veure l'empremta del temps i de l'home està a Cullera, amb la muntanya que custodia aquest municipi de la Ribera Baixa des de fa segles i el característic rètol gravat a la falda. Aquest distintiu, al més pur estil de Hollywood, és precisament una de les absències en la representació cartogràfica del 1956, ja que no s’hi va instal·lar fins als anys 70.
Sens dubte, un dels fenòmens més interessants que permet observar la comparativa cartogràfica és la regressió que afecta gran part del litoral valencià. Els casos més negatius, apunta l'investigador de la UPV, es troben al sud de la desembocadura del riu Xúquer, entre la Ribera Baixa i la Safor, passant l'estany de Cullera. La platja del Brosquil o la goleta a Tavernes de la Valldigna. El visor mostra amb claredat l'enorme retrocés de la costa en comparació amb la dècada dels 50. Més al nord del territori també hi ha exemples, al sud de València i a la comarca de la Plana Baixa: les platges del Saler, Almenara, Xilxes, Moncofa, Nules... En totes els arenals han perdut extensió.
I a què es deu la regressió de la línia costanera? Segons explica Josep Pardo Pascual, és conseqüència de la construcció d'infraestructures artificials, fonamentalment ports, que fragmenten el transport d'arena que es produeix longitudinalment a la costa. Un desplaçament sistemàtic que, almenys a la zona del golf de València, es produeix cap al sud. El fraccionament originat per l'aparició d’aquests elements artificials a la costa fa que deixe d'aportar-se sediment i, en conseqüència, hi ha un retrocés.
L'avanç de la natura a l'interior
Si avancem terra endins i ens allunyem del litoral, assenyala l'expert en Enginyeria Cartogràfica, el fenomen més notable durant els últims 65 anys a l'interior és l'aparició de vegetació salvatge en àrees on abans hi havia terrenys de cultiu. El trobem, per exemple, a les comarques d'Aiora-Cofrents, la Vall d'Albaida o els Serrans. L'emigració a les grans ciutats va fomentar l'abandonament de molts camps en pobles amb pocs habitants, on ha disminuït significativament l'ocupació agrària. La progressiva desaparició dels camps dona via lliure a la natura, que ha anat recolonitzant espais i transformant zones agrícoles en masses forestals.
Camps de cultiu és el que havia en els anys 50 a la superfície que ocupa ara l'embassament de Loriguilla, amb més de 360 hectòmetres de superfície. Situat a la conca del riu Túria, als termes municipals de Xulilla i Loriguilla, la construcció d'aquest pantà va acabar el 1965. En el visor de l'ICV es pot comprovar com era el terreny que ha quedat sota l'aigua.
Les grans obres públiques
L'obertura econòmica d'Espanya en la dècada dels 60 va ser el detonant perquè es començaren a construir al llarg del territori un ventall d'infraestructures i grans obres públiques. Els grans ports de la Comunitat Valenciana, indica el catedràtic Josep Pardo Pascual, ja existien prèviament, però tenien una dimensió molt menor de l'actual. "Alacant, Castelló de la Plana, Borriana, Sagunt o Gandia, tots han augmentat de dimensions, però evidentment cap com el de València, que s'ha transformat en una autèntica macroestructura al litoral", explica. El contrast entre el 1956 i el 2020 és molt cridaner, amb la construcció de noves terminals que s'estenen mar endins com si foren ramificacions de terra. A més de les grans instal·lacions portuàries, proliferen al llarg de la costa xicotets ports esportius que no existien aleshores.
Dels tres aeroports valencians, només el de València apareix en la ortofotografia del 1956, amb una infraestructura molt menor. Caldria esperar fins a l'any 1967 perquè acabara la construcció de l'aeroport d'Alacant-Elx, el més important de la Comunitat Valenciana i cinqué de la xarxa aeroportuària espanyola en volum de passatgers. El de Castelló no entra en el mapa fins al 2011.
La urbanització del territori i el creixement del turisme generen també una multiplicació de les infraestructures viàries. Apareixen les grans autovies que recorren de nord a sud i d'est a oest la Comunitat Valenciana, entre altres l'AP-7, l'A-7, l'A-35, l'A-23 o l'A-3. Totes absents en la representació cartogràfica del 1956. La urbanització al litoral dispara, a més, la construcció de carreteres secundàries per a connectar els nuclis de població.
La desaparició de l'horta valenciana
No hi ha res millor que una imatge per a poder comprovar el que sempre han dit els ancians: "Quan jo era xicotet, tot això era camp". L'avanç de les poblacions de l'àrea metropolitana de València ha fet desaparéixer els camps de conreu de tota la comarca. El formigó dels nuclis urbans substitueix progressivament el tradicional paisatge d'horta, sobretot a les zones pròximes a la pista de Silla: "És un fenomen global, tots els nuclis urbans dels voltants de València s'han eixamplat i han augmentat significativament la superfície, no només la capital", aclareix Pardo Pascual. Per esmentar-ne alguns, Alboraia, Massamagrell, Foios, Vinalesa, Meliana, Paiporta, Torrent, Massanassa o Catarroja.
Les grans ciutats
Un altre dels atractius de l'arxiu de l'ICV és que immortalitza en una instantània aèria l'aspecte que presentaven les quatre ciutats més poblades en el passat. Una manera de redescobrir València, Alacant, Elx i Castelló de la Plana. El cas de la capital del Túria crida especialment l'atenció perquè es mostra com era l'espai urbà en l'any previ a la gran riuada que va negar completament la ciutat el 1957 i que es va convertir en un factor determinant en la configuració del paisatge des d'aleshores. S’hi pot veure que el riu Túria transcorria per l'actual jardí urbà que porta el mateix nom i on s'alça la Ciutat de les Arts i de les Ciències, que l'horta dominava l'espai on s'ha construït el nou llit, o que alguns barris perfectament integrats en el nucli urbà actualment (Algirós o Aiora) eren xicotetes zones conreades. La concorreguda avinguda de Blasco Ibáñez ocupava aleshores un terç de l'extensió actual a tot estirar.
El vol americà del 1956
La representació de la superfície terrestre l'any 1956 que arreplega el comparador de l'ICV és una ortofotografia obtinguda a partir de les imatges aèries del que popularment es coneix com "vol americà". Va ser la primera cobertura fotogràfica des de l'aire duta a terme a Espanya, desenvolupada entre el 1956 i el 1957 per l'exèrcit dels Estats Units (Army Map Service), que va permetre registrar com era el territori de tot el país a vista d'ocell. Les imatges (a escala 1:32.000, aproximadament), es van prendre a vora 5.000 metres d'altitud. El material s'ha digitalitzat en l'actualitat i està disponible en blanc i negre.
