L'excap d'ETA Iratxe Sorzabal s'enfronta a sis anys de presó per una bomba a Alacant
Va col·locar un artefacte explosiu en una paperera de l'aeroport d'Alacant-Elx el 1995, que van trobar i desactivar sense causar danys
L'exdirigent etarra Iratxe Sorzabal s'enfronta a sis anys de presó en el juí que se celebra este dilluns l'Audiència Nacional per la col·locació d'una bomba a l'aeroport d'Alacant el juliol del 1995, que van trobar i desactivar sense causar danys.
A més de la pena de presó, la Fiscalia demana per a Sorzabal, detinguda a França el 2015 al costat de l'excap d'ETA David Pla, la prohibició de tornar al lloc de la comissió del delicte durant cinc anys.
Segons l'escrit d'acusació del Ministeri Públic, l'exdirigent d'ETA va col·locar un artefacte explosiu en una paperera de l'aeroport d'Alacant-Elx situada en el túnel que uneix l'aparcament amb l'arribada de passatgers el 29 de juliol del 1995.
Al voltant de les 12:45 hores, una empleada de la neteja va trobar la bomba quan anava a buidar la paperera i va donar l'avís, per la qual cosa les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat van acordonar la zona.
Els TEDAX van aconseguir finalment desactivar l'artefacte, compost per un rellotge digital, una pila de 9 volts, 500 grams de substància explosiva, un detonador elèctric i uns cables.
No es van produir danys personals ni materials, "tot i que l'artefacte explosiu va ser col·locat amb la finalitat de causar el màxim mal possible a les persones i al patrimoni públic i privat", assenyala la Fiscalia en l'escrit.
Ja va ser condemnada a 24 anys per un doble atemptat a Gijón
Iratxe Sorzabal va ser condemnada el 2022 per primera vegada a Espanya a 24 anys i mig de presó per un doble atemptat perpetrat el novembre del 1996 a Gijón contra una farmàcia i el Palau de Justícia.
El mes de febrer, un jutjat de l'Audiència Nacional va reobrir el sumari per l'assassinat del suboficial de l'Ertzaina Montxo Doral el 1996, un crim que la Policia Autònoma basca atribueix a un comando sota la direcció de Sorzabal.
El Tribunal Correccional de París la va condemnar en rebel·lia el juny del 2006 a tres anys de presó per la pertinença a l'aparell polític d'ETA. El 2013 la van condemnar en rebel·lia en el judici en el qual se li va imposar una cadena perpètua al pare de la seua filla, l'exdirigent etarra Mikel Carrera Sarobe, per l'assassinat de dos guàrdies civils a Cap Berton el 2007.
