L'exdirectiu d'Adif culpa el maquinista de l'accident de l'Alvia el 2013

Andrés Cortabitarte, director de la Seguretat en la Circulació d'Adif des del 2005 fins al 2 de juny del 2013, ha culpat Francisco José Garzón Amo, de l'accident de tren ocorregut el 24 de juliol del 2013 en l'entrada a Santiago de Compostel·la. Ell era el maquinista del comboi, que va eixir-se'n de la via en un sinistre amb un balanç total de huitanta víctimes mortals i quasi centenar i mig de persones ferides. 

L'ex-alt càrrec d'Adif ha declarat aquest dijous en el juí per l'accident de l'Alvia. És un dels dos únics acusats en el procediment —l'altre és el conductor—. Per a Cortabitarte, la causa del descarrilament és un "incompliment" de velocitat per part de Garzón Amo i així li ho ha remarcat al tribunal. 

A més, ha indicat que la conversa de cent segons del maquinista amb l'interventor de bord no hauria d'haver-se produït. "No pot fer-ho", "és il·legal fer-ho", ha dit Cortabitarte sobre una conversa d'una qüestió que "ocorreria hora i mitja després", perquè es tractava de facilitar l'eixida d'una família amb necessitats especials que havia de baixar a Pontedeume (la Corunya). En parlar pel mòbil corporatiu, ha al·legat l'exresponsable d'Adif, Garzón perd "tota la situació del que té per davant". "Si haguera frenat quatre segons abans, no estaríem ací ara. Estem ací per quatre segons", ha afegit.

L'Alvia 04155 feia el trajecte de Madrid a Ferrol i va descarrilar de forma dramàtica a només tres quilòmetres de Santiago de Compostel·la, en una revolta molt pronunciada anomenada A Grandeira, al barri d'Angrois. El tren circulava a 191 quilòmetres per hora, més de cent per damunt de la velocitat permesa, i va impactar contra un mur de formigó. 

En aquella zona la velocitat està limitada a 80 quilòmetres per hora. Però en aquell moment no hi havia balises —com sí que hi ha ara—, per la qual cosa el conductor, que durant la declaració va admetre haver perdut la "consciència situacional", es va trobar amb l'avís de colp sense que n'hi haguera altres previs que esmenaren un potencial error humà. Va aconseguir frenar fins a 179 quilòmetres per hora. Segons Cortabitarte, si haguera arribat a reduir a 160, no hauria existit el sinistre.

L'excap de seguretat d'Adif ha al·legat que el disseny de la revolta d'A Grandeira es va escometre "amb un marge de velocitat" i "seguretat" d'entre 80 i 160 quilòmetres per hora. Això vol dir, ha prosseguit, que "no passava res" si el comboi circulava a més de 80 quilòmetres per hora perquè fins als 160 "l'administrador i la normativa assumeixen els errors de conducció". "Per damunt de 160, ja és un altre risc", ha afegit.

"El que és impensable és que algú, en el lloc més important d'una línia, li estiga dient al tren que està bé, enganyant-lo amb el sistema d'home mort, mentre parla per telèfon", ha argumentat tot seguit Cortabitarte, que ha arribat a posar l'exemple d'un conductor d'autobús "baixant per Despeñaperros mentre parla per telèfon".