L'experiència d'altres catàstrofes: “Si les ajudes no són ràpides, la recuperació es pot enquistar”
Parlem amb persones afectades pel volcà de la Palma i el terratrémol de Llorca per a saber quines subvencions econòmiques van rebre i en quines condicions
Es calcula que vora 75.000 persones es van veure afectades per la dana del passat 29 d'octubre. La recuperació no és fàcil després de la magnitud de la pitjor tragèdia natural que ha viscut el territori valencià en les últimes dècades. En este context, les ajudes de tots els organismes són clau per a molta gent que vol recuperar la normalitat en les seues cases i negocis. Però, quan cobraran? Quina quantitat? Serà suficient?
Tres mesos després de les inundacions, particulars i professionals s'han fet experts en la tramitació de subvencions. Ajudes locals, autonòmiques, del consorci d'assegurances, estatals o europees poden suposar un maremàgnum de paperassa per a uns ciutadans que necessiten celeritat i seguretats sobre amb què poden comptar. Podem prendre com a referència l'experiència anterior d'altres pobles després de catàstrofes mediambientals com el terratrémol de Llorca del 2011 o l'erupció del volcà de la Palma l'estiu del 2021. Dos destrosses històriques que, amb un menor impacte personal i material que la dana de València, van afectar milers de persones que van rebre suport econòmic de les institucions públiques. Però, quines ajudes han arribat a rebre anys després i en quines condicions?
L'erupció de La Palma: "Tot s'ho va emportar el volcà"
El 2021, el volcà de la Palma causà milers de desplaçats i més de mil milions d'euros en danys. Fátima Ramos, portaveu de la Plataforma d’Afectats del Volcà de La Palma, afirma que després de tres anys encara hi ha gent que no ho ha cobrat tot.
La burocràcia no està preparada per a catàstrofes d'este tipus
Ramos ens explica que cada administració té un ritme que no encaixa amb les necessitats dels damnificats: "cal passar per diferents filtres i tarda massa". Descriu "un dol que cal passar" en què s'ha de tindre "molta paciència i una reivindicació continua" per tal d'aconseguir el suport necessari per a aproximar-se a la normalitat anterior a la catàstrofe. De fet, a La Palma va ser la insistència d'organitzacions veïnals la que va fer que finalment es compensara el valor real dels béns perduts.
Però, avisa Ramos, que el camí d'estes tramitacions és llarg i recomana encaridament tindre tots els documents en regla i guardar-los el temps que calga, ja que en qualsevol moment poden ser reclamats a canvi de les subvencions. De fet, les ajudes estaven exemptes en la declaració de la renda, però calia demostrar que es complien tots els requisits.
Llorca, 2011: les ajudes per a un poble clevillat
L'11 de maig del 2011, un terratrémol de 5,1 en l'escala Richter va sacsejar la Regió de Múrcia i el poble de Llorca va eixir especialment malparat. 40.000 persones s'hi van veure afectades en un municipi amb una població de poc més de 92.000 persones.
Gloria Martín, de la Plataforma d'Ajudes dels Terratrémols de Llorca, ens explica que les ajudes del consorci van arribar bastant prompte, però que les governamentals van tardar uns dotze mesos. Altres, com les del lloguer, han acabat de pagar-se ara, una dècada després d'haver sigut sol·licitades. Martín coincideix en moltes reclamacions escoltades a La Palma i València i afirma que sense eixes ajudes la recuperació col·lectiva i individual seria impossible.
La portaveu destaca que en el cas de Llorca va haver-hi un greu problema de comunicació institucional. Explica que "els polítics parlaven d'ajudes per als damnificats i la gent va entendre que eren a fons perdut", però, després de rebre els diners, anys després les administracions reclamaven al veïnat la documentació que acreditara el dret a les subvencions i molta gent ja no tenia els papers que ho demostraren. 5.300 famílies s'hi van veure afectades i se'ls reclamava tornar els diners rebuts amb els interessos de la demora. Martín conta que va derivar fins i tot en alguna família amb béns embargats: "Quan s'equivoquen 5.300 famílies, el problema ha estat en una altra part, en la falta d'informació i assessorament de l'administració".