L'explosió d'infeccions respiratòries dispara un 40% les urgències pediàtriques
Els pediatres veuen amb preocupació la nova onada del virus sincític, més primerenc que altres temporades, i no saben quan arribarà el pic de casos
La incidència dels virus respiratoris, que s'ha multiplicat en les últimes setmanes, està tornant a posar contra les cordes els centres de salut i els serveis d'urgències hospitalàries. La tendència és la mateixa en totes les parts del país i esguita també les consultes d'atenció primària valencianes, que estan de gom a gom. Sobretot a pediatria, on les urgències per aquestes infeccions s'han disparat un 40% l'últim mes, segons ha confirmat a À Punt NTC Ignacio Manrique, director de l'Institut Valencià de Pediatria.
L'últim informe de Xarxa Nacional de Vigilància Epidemiològica (Renave), corresponent a la setmana del 7-13 de novembre, dona evidències del repunt del qual fa dies que la comunitat mèdica adverteix. Segons aquestes dades, la xifra d'infeccions respiratòries agudes en atenció primària supera el miler de casos per cada 100.000 habitants a la Comunitat Valenciana, taxa que està molt per damunt dels quasi 700 registrats de mitjana estatal.
La confluència de tres virus respiratoris està darrere del col·lapse que pateixen ara mateix els centres sanitaris: covid-19, grip i el virus sincític (VRS), causant de la bronquiolitis. Un triumvirat que actua com una tempesta perfecta i està marcant màxims. Especialment el tercer, que afecta sobretot la població més menuda. La franja de 0 a 4 anys acumula els registres d'incidència més elevats, encara que els que més preocupen els pediatres són els nadons d'entre zero i dotze mesos, per la fragilitat que presenten encara els pulmons i el sistema immune.
Un 20% dels pacients que els arriben a consulta són per VRS, confirmen des de l'Institut Valencià de Pediatria. L'onada va començar al juliol, molt més prompte del que és habitual, i encara no se n'albira el final. Les veus expertes expliquen que estem davant una situació tan excepcional, en què els virus respiratoris han colpejat de manera tan primerenca i avançada a la temporada de fred, que no saben quan arribarà el pic. Podria ser al desembre, afirmen, però també al febrer, quan acabe l'hivern. "No donem l'abast", reconeix el doctor Manrique, qui no recorda una allau de casos de bronquiolitis per VRS semblant a l'actual en els últims deu anys. "Era impensable aquest pic", assegura.
Què hi ha darrere d'aquesta onada de casos de VRS, ara que la pandèmia de covid sembla cosa del passat? Les veus consultades hi coincideixen: en els últims dos anys, les mesures de protecció davant el coronavirus han blindat les criatures també d'altres infeccions però, ara que s'han alçat, s'hi han quedat exposats i susceptibles de contagiar-se'n. "Hem tingut els xiquets en una bambolla per les mascaretes. El sistema immune no s'ha fet a la malaltia i ara no tenen cap defensa, aquest és el gran problema", opina Manrique. Per a l'epidemiòleg Salvador Peiró, investigador de Fisabio, el que estem veient és una recuperació de casos de menors de dos anys que mai havien tingut contacte amb el virus sincític: "Estem atenent tres anys de xiquets, és normal que ara tinguem el triple de casos que en un any convencional", apunta.
Però a banda dels més coneguts, els hospitals de la Comunitat Valenciana monitoren una vintena de virus respiratoris, causants de refredats comuns i altres malalties. La transmissió ara per ara està alta, explica Peiró, com correspondria a un mes de gener en circumstàncies habituals. Un escenari que l'epidemiòleg considera "esperable" després de dos anys aplicant fil per randa restriccions com ara la mascareta, limitació de la interacció entre persones o ventilació dels espais interiors. "S'havia reduït molt la transmissió de virus respiratoris i enguany estem recobrant la normalitat. La nova normalitat", matisa l'expert.
Els virus muten, però les recomanacions dels professionals sanitaris davant qualsevol sospita de contagi es mantenen invariables. Ja les coneixem: mascareta quan hi ha símptomes, ventilació, limitar el contacte interpersonal al màxim —especialment amb població major o vulnerable— i, en cas de criatures malaltes no dur-les a la guarderia ni a l'escola.
