L'FBI escorcolla la mansió de Trump a Florida per a buscar documents oficials

L'FBI busca documents oficials en la mansió de l'expresident dels Estats Units Donald Trump Mar-a-Lago, a Palm Beach (Florida), segons publica aquest dilluns el diari The New York Times i ha confirmat ell mateix en un comunicat. Segons la versió del rotatiu, que cita fonts properes a la investigació, l'objectiu de l'escorcoll és trobar material classificat que Trump s'hauria emportat de la Casa Blanca en lloc d'haver-lo entregat a l'arxiu històric com mana la llei. L'agència d'intel·ligència nord-americana sols pot realitzar aquest tipus d'actuació amb una autorització judicial i per a concedir-la el magistrat ha de veure indicis que s'ha comés un delicte.

Alguns mitjans com la CNN apunten que es tracta d'una orde de violació de domicili que l'entitat federal està complint en la residència Mar-a-Lago, sense que es coneguen fins ara les raons que hi ha darrere. Ni l'FBI ni el Departament de Justícia, organisme al qual està adscrita, han donat cap explicació sobre les perquisicions en marxa. Sí que s'ha pronunciat qui va dirigir els Estats Units entre 2017 i 2021, que ha assegurat en la seua plataforma digital que sa casa, Mar-a-Lago, estava sent "assetjada, assaltada i ocupada per un gran grup d'agents de l'FBI". "Mai li havia passat res paregut a un president dels Estats Units", recalca Trump. I afig que un assalt com aquest "sols podria ocórrer en països trencats del tercer món".

La informació que publica The New York Times, un dels periòdics més crítics amb el republicà, ve signada per Maggie Haberman. És la mateixa redactora que ha escrit un llibre en què es publiquen fotografies sobre unes notes que Trump suposadament hauria tirat a l'inodor mentre era president. Les imatges formen part del llibre Confidence Man: The making of Donald Trump and the breaking of America i l'autora les va aconseguir gràcies a fonts de l'antiga administració republicana. En concret, una mostra un vàter dins de la Casa Blanca i la segona un altre d'un viatge a l'estranger de Trump. En una de les notes trencades es pot llegir la paraula "qualificat", i en una altra Stefanik, una possible referència a la congressista republicana Elise Stefanik, aliada de Trump que va arribar a ser la "número tres" del partit en la cambra baixa. No està clar qui les va escriure, però segons CNN la cal·ligrafia sembla ser la de l'expresident.

"Qui sap què eren aquells papers? Només ell i suposadament qui bregara amb això", ha declarat Haberman aquest dilluns a la CNN. La periodista deixa clar que més enllà del contingut que es pot intuir, el més important de la qüestió afecta la conservació dels documents oficials. I recorda que el personal de la Casa Blanca durant el mandat de Trump assenyalava que el ja exlíder estatunidenc solia tirar documents pel vàter.

No és la primera vegada que acusen Trump de trencar documents oficials. Al febrer, els mitjans publicaren la troballa de diverses caixes amb material i informació de treball que el polític tenia a sa casa de Florida. Entre els documents hi havia correspondència que li va enviar el líder nord-coreà Kim Jong-un durant el procés de desglaç bilateral, i que Trump va descriure en una ocasió com "cartes d'amor". També hi figurava una missiva que li va deixar en el despatx oval el predecessor, Barack Obama (2009-2017).

Haberman ja havia assegurat al febrer que Trump solia tirar papers pel vàter i que segons el personal de la Casa Blanca algunes vegades arribava a obstruir les canonades, una acusació que l'expresident va considerar llavors "categòricament falsa". "Has d'estar bastant desesperada per a vendre llibres si part de la teua estratègia promocional són fotografies de papers en una tassa de vàter", assenyalava aquest dilluns la portaveu de Trump, Taylor Budowich, al mitjà digital Axios.

Trump està immers en un rosari de processos judicials, quasi una vintena. Vora la meitat al·leguen conductes inapropiades durant l'estada a la Casa Blanca i la majoria giren entorn de tres temes: irregularitats financeres per a guanyar més diners, el paper que va jugar en l'assalt al Capitoli del passat 6 de gener del 2021 i els intents que suposadament va protagonitzar per a alterar el resultat de les eleccions presidencials del 2020. Ell nega haver comés actes indeguts en gran part d'aquests casos i, de fet, ha presentat peticions per a desestimar-los.