L'habitatge és una de "les principals preocupacions" a València

El baròmetre municipal d'opinió ciutadana del mes de març de València, igual que les principals enquestes que s'han fet tant a escala autonòmica com estatal en els últims mesos, constata que l'habitatge "és una de les principals preocupacions". L'enquesta s'ha realitzat entre els mesos de febrer i març i ha comprés 2.353 entrevistes a veïns i veïnes de la ciutat majors de divuit anys, ha precisat l'Ajuntament de València en un comunicat.

Segons es desprén del mostreig, el 94,2% dels enquestats està a favor que les administracions públiques incrementen el parc públic d'habitatges per a fomentar el lloguer, encara que el 85,1% considera millor comprar en propietat l'habitatge que llogar-lo.

A més, més del 80% dels enquestats està a favor que s'amplien les desgravacions fiscals tant als arrendataris com als inquilins per a incentivar el lloguer i el 90% a favor de les ajudes al lloguer. El 32,2% valora, en primer lloc, la proximitat a l'habitatge familiar a l'hora de triar una nova residència i el 30,4% que estiga en un entorn o barri agradable.

El 95,7% considera un problema molt important el preu de venda de l'habitatge en la zona on està situada la seua residència, mentre que el 95,3% assenyala com a problema molt important el preu del lloguer en els barris on viuen. A més, el 59,2% dels enquestats considera un problema important els pisos turístics i el 34% que els habitatges d'ús turístic poc o gens important. El 50,7% assenyala la seguretat de la zona com a problema i el 49,9% poc o gens important.

"És una realitat constatable en totes les grans ciutats"

Sobre este tema, el regidor d'Urbanisme i Habitatge, Juan Giner, ha destacat que la informació que es desprén del baròmetre municipal "és una realitat constatable en totes les grans ciutats d'Espanya". Per això, ha assenyalat Giner, "per al govern municipal l'habitatge és un dels eixos fonamentals de la seua gestió". "Des d'un primer moment vam posar en marxa mesures de mitjà, curt i llarg termini, que ens permetran al final de la legislatura posar a disposició mil habitatges de protecció pública i de lloguer assequible", ha ressaltat.

"En any i mig hem fet més: hem aprovat més mesures en matèria d'habitatge que en els últims huit anys de l'anterior govern, quan només van ser capaços de construir catorze habitatges", ha manifestat, al mateix temps que ha indicat que "per la incidència que pogueren tindre els apartaments turístics en l'accés a l'habitatge, l'Ajuntament ha decretat una moratòria en la concessió de llicències d'habitatges d'ús turístic i treballa en una normativa reguladora que serà la més restrictiva de tot Espanya, amb cinc nivells de protecció o limitació per a frenar la seua proliferació".

D'altra banda, el mostreig assenyala que el 89,5% està satisfet o molt satisfet amb el seu habitatge. Així mateix, el 73,8% paga menys de 800 euros al mes per lloguer o hipoteca i més del 21% dels propietaris enquestats no lloga per la inseguretat jurídica. El 28,4% han vist incrementada la seua hipoteca i quasi el 57,3% manté la mateixa quota que l'any passat. Igualment, el 30,6% dels enquestats manifesta que paga ara entre 50 i 100 euros més d'hipoteca respecte a l'any passat, mentre que el 26,4% paga entre 30 i 50 euros més.

Mitjana de 2.200 euros per fer front a les despeses

Les llars de València necessiten una mitjana de 2.200 euros mensuals per a poder fer front a totes les despeses. El 35,1% considera que la seua situació econòmica familiar és bona i afirma que arriben a fi de mes sense preocupacions. El 46,5% dels enquestats afirma que la seua situació és acceptable i arriba just a final de mes i el 10,9% assenyala que tenen una mala situació econòmica i els resulta difícil arribar al final de mes, mentre que el 5,8% indica que la seua economia està molt bé i els permet estalviar. Pel que fa a la situació econòmica, el 61,4% afirma que és igual que fa un any; el 28,6%, pitjor; el 8,6% i el 14% no sap o no contesta.

El 72,5% dels enquestats no ha canviat de domicili en els últims deu anys, mentre que sí que ho ha fet el 27,4%. El 43,1% va deixar de viure en els seus domicilis paterns entre els 23 i els 27 anys, el 33,4% ho va deixar entre els 18 i 22 anys, i el 13,2% entre els 28 i 32 anys.