L’historiador Baydal sobre el dret civil: "Som una autonomia amb dret al dret històric, però l’Estat té por de donar-nos-el"
El cronista de València destaca que l’abolició dels furs, a més d’una pèrdua d’identitat, va implicar molts canvis en la vida diària dels valencians del segle XVIII
El dret històric de comptar amb un marc jurídic propi, el dret civil valencià, que regula aspectes com ara les herències o el règim matrimonial, i que reivindica la Comunitat Valenciana, però que no reconeix l’Estat, "és un cas clar de la manca de veu valenciana i de la por que hi ha a l’Estat centralista espanyol a reconéixer-ho".
Així ho veu l’historiador i cronista de València Vicent Baydal, qui ha recordat que aquest és un dret històric, que va estar vigent al nostre territori, fins que, arran de la batalla d’Almansa, es va abolir el 1707.
Baydal feia aquestes declaracions el dia en què es commemora aquella batalla de la Guerra de Successió i que va enfrontar les tropes de Felip d'Anjou amb les de Carles d'Àustria i que, a la llarga, va suposar la instauració de la monarquia borbònica a Espanya. En el cas dels valencians, sols uns mesos després d'aquella batalla del 25 d'abril del 1707 van perdre els furs, és a dir, una sèrie de drets històrics, molts dels quals encara no ha recuperat l'actual societat valenciana.
En opinió de l’historiador, hui dia "hi ha una por clara en l’Estat" de reconèixer aquests drets. "Pensen, 'si donem una miqueta més als valencians, fins i tot estem canviant la fórmula de l’Estat'".
"Per això, el Tribunal Constitucional, apel·lant a la Constitució, ens el nega, i, en canvi, la Constitució no es compleix en tants casos per als valencians, per exemple, pel que fa al finançament. La Constitució diu que tots els espanyols som iguals, però els càntabres tenen més finançament que nosaltres", argumentava Vicent Baydal durant la seua intervenció en Les notícies del matí, coincidint amb el 25 d’abril.
Cada vegada que els valencians intentem alçar la veu, intenten dividir-nos des del govern central
En aquesta línia, l’historiador destacava que aquesta reivindicació ha aconseguit unir les forces polítiques valencianes, de conservadors i progressistes, un fet positiu per a la societat valenciana. En canvi, aquesta unió no es té en consideració per part del govern espanyol. "Cada vegada que els valencians intentem alçar la veu, intenten dividir-nos des del govern central", afegia.
Vicent Baydal ha destacat les repercussions, que encara s’arrosseguen, de l’abolició dels furs. "El castic aplicat per Felip V va suposar la desfeta de tot l’entramat polític i jurídic. Des del punt de vista identitari, la gent va deixar de sentir-se arrelada al territori, però en el dia a dia també hi va haver conseqüències, per exemple, en l’àmbit privat, ja no et casaves amb separació de béns", ha exposat l’historiador.
Lliurament del Palau de la Generalitat
D’altra banda, respecte a la recuperació de la titularitat del Palau de la Generalitat per part d’aquesta institució, que aquest dimarts s’evidenciarà amb un acte simbòlic en què la Diputació de Valencià "lliurarà" oficialment l’edifici a la Generalitat, Vicent Baydal ha assenyalat que és un acte de "justícia històrica després d’un espoli", ja que aquest edifici el va pagar el poble valencià, a través dels impostos, però li’l va arrabassar el rei el 1707, arran de l’abolició dels furs i la supressió de la Generalitat.
L’historiador ha recordat que l’immoble, del qual era titular la Diputació Provincial des del 1923, va ser cedit a la Generalitat en la Transició, entitat que, juntament amb les Corts, ha estat utilitzant l’edifici aquesta democràcia.
