L'impulsor del "Soc major, no idiota" reclama a les institucions fets reals: "Seguiré avant mentre em queden forces"

Fets i no paraules. És la reclamació del septuagenari valencià Carlos San Juan, impulsor de la campanya "Soc major, no idiota", que frega quasi 400.000 signatures en Change.org per a demanar una atenció més humana en les sucursals bancàries a les persones majors i la població sense habilitats tecnològiques. Dues setmanes després, la petició ha encés l'espurna en l'opinió pública i ha fet que les institucions moguen fitxa: ja s'han posat en contacte amb ell directament des del Banc d'Espanya i el Ministeri d'Economia. Ambdues entitats li han traslladat que estan en sintonia amb la iniciativa i han concertat una reunió amb ell, segons ha explicat San Juan aquest dimecres en Les notícies del matí. Una "declaració de bones intencions" que ell agraeix, però en vol més, "fets reals", que s'han de traslladar al carrer. 

Demana que es passe a la acció per a revertir l'exclusió que pateix part de la població a l'hora de dur a terme tràmits bancaris, i avisa que no pararà mentre li queden forces: "Seguiré avant mentre la salut m'ho permeta. Les bones paraules s'han de dur al dia a dia perquè no es tornen a veure cues de persones grans aguantant el fred", ha explicat. 

El camí que ha començat San Juan a través del "Soc major, no idiota", ja té la primera fita. Ha visibilitzat un problema que afecta moltes persones i ha aconseguit que l'escolten. Assegura que no vol gens de protagonisme, però en certa manera s'ha erigit com el representant "dels més desvalguts", com ell mateix ha definit, i lidera una iniciativa que podria fer canviar l'actual sistema d'atenció als clients. Fins i tot el Defensor del Poble ha reaccionat a la petició i ha demanat al Banc d'Espanya que garantisca l'atenció presencial a les sucursals per a les persones amb més dificultats. 

San Juan comprén les noves tecnologies, però no les considera progrés, més prompte un retrocés: "Progrés és millorar la qualitat de vida per a tots sense excloure ningú, no açò", ha lamentat. La banca, ha dit, és un servei públic que no pot ser excloent i que té una "obligació legal". Amb aquesta creença s'ha posat al capdavant d'un moviment que entén "humà i de justícia social". Ell encaixa el paper que juga amb modèstia: "No tinc cap mèrit, sols he retratat humilment una situació de què són partícips moltes persones". 

Em crec el que veig i el que vull és eixir de casa i veure que no hi ha cues a les sucursals, que les persones reben atenció i que tornen les hores d'oficina

Ja ha parlat amb el secretari general de la Tresoreria General, organisme dependent del Ministeri d'Economia, i aquest dijous li telefonarà el governador mateix del Banc d'Espanya, Pablo Hernández de Cos. Però ell insisteix a tirar avant la seua lluita, més enllà d'aquestes converses, i al llarg de febrer viatjarà fins a Madrid per a lliurar totes les signatures aconseguides en el portal Change.org per a fer costat a les reivindicacions. Ha fet una crida, per això, perquè se seguisca sumant gent a la campanya per a obtindre tot el suport possible i confia a fer pressió per a aconseguir sensibilitzar, diu, "el dur cor dels presidents dels grans bancs". "Em crec el que veig i vull eixir de casa i veure que no hi ha cues a les sucursals, que les persones reben atenció i que tornen les hores d'oficina", ha rematat.