L'informe del Defensor del Poble anticipa centenars de milers d'agressions sexuals a menors en l'Església
El document que estima que l'11,7% de la població espanyola ha patit abusos sexuals sent menor d'edat, i l'1,13% en l'àmbit religiós, acusa l'Església de negar i minimitzar-ne els casos
L'11,7% dels espanyols afirma haver patit agressions sexuals abans dels 18 anys; el 0,6% per un sacerdot o religiós. L'estadística prové d'una enquesta encarregada pel Defensor del Poble per a aclarir els abusos sexuals en el si de l'Església. La prospecció, sobre una mostra de més de 8.000 persones, situa l'1,13% dels casos en l'àmbit religiós i el 3,36% en l'àmbit familiar.
El defensor del poble, Ángel Gabilondo, ha evitat extrapolar a xifres poblacionals les dades, que impliquen que més de 445.000 persones podrien haver patit abusos en centres religiosos i que en 236.500 casos l'agressor en seria un sacerdot. En tot cas, el treball encarregat a la consultora GAD3, el més extens que s'ha fet a Espanya en 30 anys, posa de manifest la preocupació pel problema, tenint en compte que el 90% de les persones enquestades el consideren prou o bastant greu.
Gabilondo ha entregat a la presidenta del Congrés, Francina Armengol, el resultat de la investigació que la cambra li va encarregar fa any i mig. Val a dir que el document no quantifica el nombre total de possibles menors abusats, més enllà de les estimacions de l'enquesta, però sí el testimoni de 487 víctimes. A partir d'aquestes declaracions s'hi conclou que la jerarquia catòlica va negar i minimitzar el problema durant dècades i que cal activar un fons estatal per a compensar-les.
El 84% de les víctimes entrevistades per la institució van ser homes, el sexe majoritari també entre els agressors. Només una xicoteta part dels acusats han sigut jutjats per les autoritats civils: la majoria d'ells van continuar en els seus llocs de treball, alguns van ser traslladats i d'altres, en menor mesura, jutjats pel dret canònic.
Gabilondo ha destacat "l'impacte devastador que els abusos sexuals han tingut en vides concretes" (amb problemes de socialització, estrés, depressió i intents de suïcidi) i ha reclamat una resposta a la situació de "patiment i soledat, coberta per un injust silenci" quan les víctimes feren el pas de denunciar. "El que ha succeït ha sigut possible per eixe silenci, el d'aquells que van poder fer més o d'altres que no feren res per a evitar-ho".
El que ha succeït ha sigut possible per eixe silenci, el d'aquells que van poder fer més o d'altres que no feren res perr a evitar-ho
El Defensor ha criticat la resposta de l'Església i ha lamentat que durant molt de temps la institució haja negat o minimitzat el problema. "Algunes víctimes han hagut de fer front no només a la negació i a l'ocultació, sinó fins i tot a pressions i reaccions que els culpabilitzaven dels abusos", ha advertit. Durant la intervenció ha qualificat la resposta de l'episcopat d'"insuficient i dilatòria" i ha criticat la resposta de les diòcesis, que s'ha limitat a traslladar els agressors a altres parròquies, centres docents o països.
Quant a la participació de l'Església en la investigació, Gabilondo ha explicat que s'ha intentat contactar amb tots els bisbes, però no tots han contestat. "Mentiria si diguera que ací ningú ha col·laborat i mentiria si diguera que hi ha hagut una col·laboració extraordinària", ha indicat, si bé ha advertit senyals de canvi que "podrien obrir noves perspectives".
Les crítiques del Defensor no es limiten a l'àmbit eclesial. Les denúncies també apunten que als poder públics no van posar en marxa procediments per a previndre, detectar i reaccionar enfront dels abusos sexuals de menors als centres escolars de l'Església; només a partir de 2021 es van introduir mecanismes de prevenció i detecció. I lamenta també que la majoria de casos que s'han denunciat no han rebut cap resposta del sistema judicial.
Un fons econòmic i un homenatge a les víctimes
L'informe inclou diverses recomanacions, com la de crear un fons estatal per a compensar econòmicament les víctimes i que un òrgan administratiu creat específicament instaurara un procediment de reconeixement i reparació. Considera imprescindible que l'Església participe activament en el fons estatal i ha reclamat a la institució que pose els arxius a disposició dels investigadors i que facilite mitjans per a ajudar les víctimes a recuperar-se i els oferisca tractament.
Gabilondo també ha proposat celebrar un acte públic de reconeixement i reparació simbòlica a les víctimes "pel prolongat període de temps de desatenció i d'inactivitat", en particular entre 1970 i 2020.
L'informe s'ha pogut elaborar després que el Defensor del Poble mantinguera més de 80 reunions amb el president i secretaris generals de la Conferència Episcopal, amb el president de la Conferència Espanyola de Religiosos, amb el degà del Tribunal de la Rota, amb representants d'instituts de vida consagrada, i amb la Comissió Assessora i Fòrum d'Associacions de Víctimes.
Gabilondo ha anunciat que el pròxim 2 de novembre entregarà l'informe al ministre de la Presidència, Félix Bolaños, i ha advertit que "ara és el moment del Congrés dels Diputats, de l'Església i del Govern, que amb aquest informe tenen dades suficients per a adoptar mesures concretes que donen a les víctimes el que necessiten".
"Jo confie que l'Església catòlica estiga a l'altura del repte que se li presenta i de l'ocasió que se li brinda per a abordar aquest assumpte en tota la seua radicalitat. Si no, s'equivocarà", ha conclòs el Defensor del Poble.
