L’informe del Ministeri de Sanitat que va impedir el pas de la Comunitat Valenciana a la fase 1 demanava més PCR

El Ministeri de Sanitat ha fet públics els informes en què es va basar per a autoritzar o impedir el canvi a la fase 1 de la desescalada, en resposta a les propostes de les comunitats autònomes. En el cas de la Comunitat Valenciana hi ha dos documents, un del dia 8 de maig (quan només avançaren de fase 10 departaments de salut) i un altre del divendres 15 (quan la resta del territori va accedir a la fase 1).

El primer és el que va impedir que tot el territori passara a la fase 1 el dilluns 11 de maig, tal com havia demanat la Generalitat. Les raons que esgrimeix el Ministeri per a plantejar una desescalada fragmentada i autoritzar així l’avanç de només alguns departament de salut foren la falta de capacitat per a practicar proves PCR, el creixement de la mobilitat entre províncies i l’augment de casos diagnosticats en 14 dels departaments sanitaris en les dues setmanes anteriors.

La Generalitat havia reclamat la publicació d’aquest informe des del primer moment en què es va negar l’avanç de tot el territori en la desescalada. La decisió del Ministeri encapçalat per Salvador Illa va generar una tempesta política entre el Consell i el govern espanyol, i Ximo Puig va arribar a dir que s’havien canviat les regles del joc a mitjan partida. Fins i tot, s’acusà l’executiu estatal de prioritzar criteris polítics i econòmics davant dels sanitaris en el procés de desconfinament.

Ara, 17 dies després, ixen a la llum els motius pels quals es negà el pas a la fase 1 a 14 departaments de salut valencians, que quedaren una setmana més en la fase 0. La “matrícula d’honor” de què havia fet gala la consellera de Sanitat, Ana Barceló, en una declaració institucional que va oferir moments després de saber que la Comunitat Valenciana no avançaria per complet a la fase 1, s’ha constatat amb la publicació de l’informe en un insuficient.

Les raons del suspens

Un dels motius principals que justificaren que part del territori continuara en la fase 0 era la falta de proves diagnòstiques. L’informe constata la poca capacitat per a fer proves PCR a tots els casos sospitosos en l’atenció primària. Segons el Ministeri de Sanitat, s’havia de fer un esforç per a assegurar la realització d’aquestes proves com a mínim al 80% dels casos sospitosos en un termini de 24 a 48 hores, i el seguiment dels contactes íntims. Un pla de diagnòstic precoç que la Generalitat preveia posar en marxa l’11 de maig.

Però la setmana que s’enviaren les dades, el sistema sanitari valencià n’havia fet la prova només al 20,7% dels sospitosos, dels quals més del 35% donaren positiu. Amb aquestes xifres, el Ministeri de Sanitat argumenta que si la proporció es mantenia en el conjunt dels sospitosos detectats (vora 3.000), seria indicatiu d’una “circulació considerable del virus a la Comunitat Valenciana”, amb el consegüent “risc” d’un nou augment de casos si la situació no es controlava.

Conclou l’informe dels tècnics de Sanitat que la capacitat de fer PCR és de 5.700 al dia, ampliable a 2.000 més, i que fins al 30 d’abril només se’n van fer 23 per cada 1.000 habitants. Tot i això, segons la Generalitat l’exigibilitat de PCR va aparéixer quan ja s’havia remés l’informe al Ministeri.

La segona de les causes per a denegar l’avanç de la Comunitat Valenciana en la desescalada és l’augment de casos diagnosticats en els últims 14 dies: més d’un miler a Alacant i a València, i vora 200 a Castelló. D’aquests contagis, la major part era personal sanitari. Finalment, Ia tercera raó era l’excés de mobilitat en alguns departaments.

Per tot això, el Ministeri estableix en el document que hi havia alguns departaments amb taxes superiors a la mitjana provincial o de vora 50 casos per 100.000 habitants en les últimes dues setmanes. Recomanava a la Generalitat, així, realitzar PCR del 80% al 100% dels casos sospitosos, i augmentar les proves als qui en tenen símptomes. També aconsellava continuar el circuit diagnòstic en atenció primària previst per als pròxims dies, a més d’estudiar els indicadors en les fases d’implementació. Finalment, instava la Conselleria de Sanitat a fer un seguiment exhaustiu de la situació epidemiològica per a valorar de manera contínua l’impacte de la desescalada en la transmissió del virus.

Millora en el segon informe

En canvi, l’informe de la setmana següent (amb data de 15 de maig) va confirmar el pas a la fase 1 de tot el territori. Assenyalava que la situació epidemiològica havia millorat i marcava una tendència favorable en el control de la transmissió del virus amb taxes d’incidència constantment menors respecte a la del conjunt d’Espanya. A més, el document remarcava que la capacitat a l’hora de fer proves diagnòstiques havia millorat considerablement respecte de la setmana anterior.

El Ministeri va respondre aleshores de forma positiva a la petició de la Comunitat Valenciana perquè els 14 departaments que encara estaven en la fase 0 avançaren en la desescalada. No obstant això, recomanava fer un esforç per a assegurar la realització de proves de diagnòstic PCR al 100% dels casos sospitosos en un termini entre 24 i 48 hores i el seguiment dels contactes íntims. A més, sol·licitava a la Conselleria de Sanitat que fera un seguiment de huit departaments on es concentraven els casos: la Plana, la Ribera, Sagunt i València-Hospital General, i els quatre de la província d’Alacant que encara estaven en la fase 0. També demanava atenció a les residències i als centres sociosanitaris de la Plana, València-La Fe i Alacant-Sant Joan, on segons l’informe hi havia el doble de casos que en la mitjana del territori valencià (7,8%).

Les negatives de Madrid, Màlaga i Granada

La poca capacitat de realitzar proves PCR també va ser la causa de les dues negatives del govern espanyol a la Comunitat de Madrid per a passar a la fase 1. En el segon informe del 5 de maig, el Ministeri afirmava que la capacitat de proves PCR estava al límit.

En canvi, Màlaga i Granada no avançaren a la fase 1 per l'elevada incidència del coronavirus. L'informe dels tècnics de Sanitat demanava més equips de protecció individual en atenció primària i en hospitals.

Tant Madrid com Andalusia acusaren el govern espanyol de prendre decisions polítiques i no tècniques en la desescalada.