L'OCU denuncia que el 45% dels menús escolars són "molt desequilibrats"

El 45% dels menús dels menjadors escolars espanyols són "molt desequilibrats", especialment quan el menjar s'elabora fora del centre escolar, i ni tan sols compleixen les recomanacions de consum setmanal de la meitat dels huit grups d'aliments principals.

Així ho reflecteix un estudi de l'Organització de Consumidors i Usuaris, que ha analitzat 622 menús mensuals diferents enviats per famílies de tot Espanya de col·legis públics (73%), concertats (21%) i privats (6%).

Cap dels 622 menús escolars analitzats compleix les recomanacions del document consensuat per l'Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN), el Ministeri d'Educació i les conselleries de Sanitat i Educació.

Entre els huit grups d'aliments principals que s'analitzen, es detecta una "excessiva" presència d'aliments rics en hidrats de carboni i precuinats en detriment dels llegums, els ous i la fruita.

L'excés més habitual són els plats a base d'hidrats de carboni, com l'arròs, la pasta o les creïlles, pel desequilibri que generen enfront d'altres aliments bàsics, com els llegums, sovint per davall del nivell desitjable. Els llegums haurien d'estar presents en el menú escolar almenys 1,5 vegades a la setmana (sis vegades al mes), segons assenyala l'OCU.

Un altre aliment "massa" present són els precuinats, com les croquetes o els pastissets, ben rebuts pels escolars, però amb una qualitat nutricional baixa i que substitueix altres aliments proteics "més interessants", com els ous o el peix blau.

L'OCU reclama que s'incremente la presència d'ous, com a mínim una vegada a la setmana, i reduir la de precuinats, com a màxim una vegada cada dues setmanes.

Oferir verdura sencera i no tant de puré o ensalades, que es queden al plat

Encara que la quantitat de consumició de verdures és adequada, quasi sempre s'elaboren en forma de puré (46%) o d'ensalades (43%), que, segons comenten les famílies, sovint es queden sense tocar al plat. Per eixe motiu, l'organització insta els col·legis a oferir més verdura sencera, si pot ser, de temporada.

L'estudie també recalca que és adequat un consum de carn entre una i dues racions a la setmana, però vigilant que l'embotit (salsitxes, xoriço, etc.) siga només ocasional, pel seu percentatge elevat de greix i sal.

Més peix blau i varietat de fuita

Quant al peix, hauria de repartir-se entre el blanc i el blau a parts iguals (el blau suposa només el 22%), amb preferència pels peixos de xicoteta grandària que no presenten problemes de mercuri.

En les postres, hauria d'haver-hi sempre o quasi sempre fruita fresca i procurant variar, no sols poma, pera o plàtan, que és l'habitual.

L'OCU també adverteix que els iogurts i postres ensucrats no cal posar-los en el menú més d'una vegada a la setmana. 

Pitjors resultats quan el menjar es cuina fora del centre

L'estudi no observa diferències de qualitat en els menús segons el tipus de centre o el cost del menú, que varia entre els 96 euros al mes dels públics i els 146 euros al mes dels privats, però sí en funció d'on es cuinen.

Fins a un 55% dels menús són molt desequilibrats quan arriben, ja preparats i calents, des d'una empresa externa, "l'anomenada línia calenta".

Quan l'enviament es fa en fred, un parell de vegades a la setmana (línia freda), els resultats "no són molt millors": el 46% dels menús tampoc compleixen les recomanacions per a la meitat dels huit grups d'aliments principals.

Els resultats "menys roïns" es donen quan hi ha una cuina al centre escolar que s'encarrega de l'elaboració, ja que en aquests casos només el 39% dels menús són molt desequilibrats.

L'OCU recorda que a Espanya hi ha un 40% de xiquets i xiquetes amb sobrepés o obesitat, per la qual cosa exigeix aprovar el reial decret d'alimentació escolar, consensuat des de 2010 per l'Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició, el Ministeri d'Educació i Formació Professional i les conselleries de Sanitat i Educació.