Directes
Ara en la televisió
LES NOTÍCIES DEL MATÍ
Ara en la ràdio
LES NOTÍCIES DEL MATÍ

L'oficina valenciana d'atenció a les víctimes del franquisme acumula vora un centenar de consultes

Inspirada en una iniciativa pionera de Pamplona, recopila mostres d'ADN i testimonis de la repressió.

L'equip d'arqueòlegs durant l'exhumació de la fossa 112 de Paterna, el passat mes de setembre / A. Calpe

Pels carrers de València passegen fills, netes o nebots d'aquells que van perdre la vida a mans dels franquistes, però també testimonis vius. Amb la intenció de dignificar la memòria dels represaliats i els seus descendents, la Diputació de València va instituir el passat any la primera oficina d'atenció a les víctimes de la guerra civil i la dictadura, que fins al moment acumula entre 50 i 100 consultes.

"Treballem recuperar la memòria, el llegat documental i la informació de les persones que foren represaliades en la lluita antifranquista, almenys des de 1956 cap avant", ha resumit l'historiador Vicent Galiana en declaracions a À Punt NTC. Cada dia i fins al pròxim mes de maig, es troba amb l'arqueòleg Àlex Calpe al museu de la Beneficència per a entrevistar els testimoniatges vius de la repressió, alimentar l'arxiu de la memòria de l'ens provincial i la base de dades de les víctimes de la dictadura. I fins que no isca el banc d'ADN previst per la Generalitat, segons ha explicat Calpe, "també estem recopilant mostres perquè hi ha persones que són molt majors i podrien no arribar a temps".

A més, els testimonis dels familiars contribueixen a la identificació de més fosses, ja que recorden portar flors a una zona en concret, o inclús haver realitzat exhumacions irregulars. "Animem les persones que estan intentant localitzar les restes dels seus familiars a vindre i que ens conten les seues experiències", ha manifestat la diputada de Memòria Històrica, Rosa Pérez Garijo, a més d'encoratjar "els mateixos represaliats, que n'hi ha molts dels últims anys del franquisme, perquè ens conten les tortures que van patir a les comissaries valencianes".

La iniciativa s'inspira en un centre pioner a Pamplona, on durant l'últim any s'ha reunit documentació sobre els casos de vulneració de drets humans patits pel veïnat de la ciutat després de l'alçament feixista de 1936. Entre els objectius de l'oficina valenciana, com la de Navarra, hi ha el de reunir la suficient informació i testimoniatges durant aquest període per a poder presentar una querella pels crims i la repressió franquistes.

Un desaparegut en l'ofensiva de Llevant

"Pràcticament cada dia fem consultes, amb casos molt curiosos", ha expressat l'expert en arqueologia durant una entrevista telefònica. Calpe ha recordat recerques dels qui volen saber on es troba enterrat un familiar, el testimoni d'una família que va perdre un soldat desaparegut en l'ofensiva de Llevant, o els que van sofrir la violència de la brigada politicosocial a les comissaries valencianes. "La gran majoria dels torturats en els anys setanta estan vius, i poden oferir un treball oral molt important", ha destacat.

També et pot interessar